El dinar de l’escoleta: seità amb verdures

Aquest setembre el nostre fill ha començat a anar a una escoleta que forma part de la Xarxa d’Escoles Lliures (XELL).
L’organització i el funcionament no és el que estem acostumats en les escoles bressols públiques i privades, i sovint sobta a la gent quan ho explico.
A l’escoleta on va el Bernat hi ha 15 infants, entre els 2 i els 6 anys, barrejats.
Les famílies ens ocupem d’algunes tasques com netejar vidres i lavabos o fer el dinar. Ens hem repartir els dies i cada 3 setmanes, un dimecres, a nosaltres ens toca fer el dinar. Els dimecres toca: verdura, seità, cereal i llavors.
A partir d’aquí i unes consignes bàsiques (cuinar amb poca sal, no massa condimentat, no fregits, millor ecològic etc) cada família porta el que vol. Bé, tenint en compte que el menú ha de ser vegà i mirar bé etiquetes de tot i neteja quan es cuina perquè hi ha una nena que té MOLTA al·lèrgia a la proteïna de la llet.

Doncs aquest és el nostre plat principal d’avui, que hem acompanyat de cus-cus integral i pipes de girasol. També hem dut l’esmorzar: fruita, sucs, fruits secs i “tortites” d’arròs o altres cereals (el porexpan aquest rodó que inexplicablement encanta a tots els nens i nenes 🙂 )

Ingredients

  • 4 boles de seità
  • 2 cebes
  • 2 pebrots vermells
  • 1 pebrot verd
  • 2 pastanagues
  • 4 patates mitjanes
  • dos grapats de pèsols (congelats, que ara no és temporada)
  • una llauna gran de tomàquet cru
  • 1 carbassó

*com veieu les quantitats són per fer-ne MOLT, concretament per uns 15 nens, una mica de sobres perquè les educadores i voluntàries en puguin menjar, i un parell de cullerades pels tuppers dels pares de la criatura, que també han de dinar 🙂

Elaboració

Pelem i tallem les verdures. A mi m’agrada fer-ho a trossos grans (com es veu a la foto). En una cassola hi posme un raig d’oli i les anem sofregint a foc lent. Primer la ceba, el pebrot i la pastanaga. Després hi afegim la patata a daus, el carbassó i els pèsols.

Quan tot plegat comença a estar mig cuit, tallem el seità a daus i primer el saltegem un pèl en una altra paella, amb una miqueta d’oli, i jo hi vaig posar all en pols (és l’únic condiment que porta).

Afegim el seità a les verdures i el tomàquet cru. Hi posem sucre (sobretot si el tomàquet és de llauna, que és molt àcid) i un got d’aigua. Ho deixem fent xup-xup una bona estona, fins que totes les verdures són cuites (vigileu sobretot les patates que si queden crues no es poden menjar).

I això és tot. Només queda posar-ho en un tupper gegant i portar-ho a l’escoleta. Us haig de dir que el seità acostuma a acabar-se ràpid, a tots els encanta!! En canvi un dia vam portar mijo (mill?) i va tornar gairebé tot a casa… mai més! 🙂
Per cert, si teniu receptes senzilles de mandonguilles de seità passeu-me-les que vull provar de fer-ne un dia (fàcils, que n’hauré de fer moltes!!)

Advertisements

3 pensaments sobre “El dinar de l’escoleta: seità amb verdures

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s