Amanida de cigrons

(en castellano al final)

No us passa que quan arriba la calor fa mandra menjar els llegums estofats? Llavors els podem menjar en hummus, hamburgueses, croquetes… o en amanida!!

No us enganyo… aquesta recepta l’ha fet el meu company. Aquest curs ell és el responsable de l’alimentació de la família, així que jo els fogons els toco poc .-) però estava molt bona i és senzilla i resultona, així que he pensat que valia la pena compartir-la.

20140613-101125.jpg

Ingredients (per unes 4 persones)

  • Un pot de cigrons, o cigrons bullits, 400 grams.
  • un tomàquet d’amanir grandet
  • dues patates bullides
  • un grapat d’olives negres sense pinyol
  • pernil vegetal (opcional, sense queda bé igual).
  • orenga, oli, sal

Elaboració

Tallar petits els tomàquets, les olives en rodanxes, el “pernil” a dauets… Les patates les podem tallar una mica més grans perquè no es trenquin. Es barreja tot i s’amaneix amb oli, sal i una mica d’orenga o alguna altra herba que ens agradi.

Servir fred.

 

______________________en castellano_________________________________

No os pasa que cuando llega el calor da pereza comer legumbres estofados? Pero las podemos comer en hummus, hamburguesas, croquetas… o en ensalada!!

Tengo que reconocer que esta receta la ha hecho mi compañero. Este curso él es el responsable de la alimentación de la familia, así que yo en los cacharros de cocina los toco poco, sobretodo de lunes a viernes 🙂 Pero es fácil y resultona, así que he pensado que valía la pena compartirla.

20140613-101125.jpg

Ingredientes (para unas 4 personas)

  • Un bote de garbanzos, o garbanzos hervidos por nosotras. 400 gramos.
  • un tomate maduro grande
  • dos patatas hervidas
  • un puñado de aceitunas negras sin hueso
  • “jamón” vegetal (opcional, sin “jamón” queda bien igual)
  • orégano, aceite, sal

 

Elaboración

Cortar en pequeños trozos los tomates y las aceitunas, el “jamón” en daditos… Las patatas las podemos cortar más grande,s para que no se rompan. Se mezcla todo y se aliña con aceite, sal, orégano u otra hierba que nos guste.

Servir frío.

 

Anuncis

Salsa de verdures per la pasta

Avui una recepta senzilla però molt bona 🙂

Nosaltres la vam fer servir com a sala d’uns macarrons però segur que també queda bé amb seitán, mandonguilles, arròs…

foto 1

Ingredients

  • una ceba gran
  • mig pebrot verd
  • mig pebrot vermell
  • una pastanaga
  • un all
  • un pot de tomàquet cru (o a l’estiu, 4 o 5 tomàquets madurs)

Elaboració

Pelem i tallem les verdures. A trossos grossos ja va bé. Les sofregim, totes juntes, en una paella amb una mica d’oli i el foc mitjà.

Quan veiem que ja estan cuites, hi aboquem el tomàquet cru (o el tomàquet rallat si fem servir tomàquets de veritat) i una cullerada de sucre, sl al gust i si volem una mica de pebre o orenga.

Ho tapem i ho deixem uns 10 o 15 minuts a foc baix, que s’evapori una mica de l’aigua del tomàquet i es cogui.

Ho triturem i ho servim o si volem la podem congelar.

Coca de verdures

L’altre dia a la nit no sabia què fer per sopar i al final em vaig animar a fer una pizza o coca de verdures, a pesar dels 30ºC de la meva cuina ABANS d’encendre el forn. No tenia cap recepta a mà ni tampoc sabia ben bé què hi havia a la nostra nevera.

Vaig mirar al blog Dime que comes, on sempre hi ha entrades xules i receptes bones i sanes, i sí! Hi havia una recepta de coca de verdures, la coca de trampó.

Vaig fer servir la mateixa recepta de la massa, augmentant una mica els ingredients perquè érem 3 a sopar. I vaig canviar les verdures per complet perquè vaig aprofitar el que tenia per la nevera. Però la recepta original em queda pendent que també té molt bona pinta.

foto-2

Ingredients

  • 350 grams de farina integral
  • 87 grams d’oli d’oliva verge
  • 105 grams d’aigua
  • un pessic de sal
  • sofregit de tomàquet i ceba que va sobrar d’aquesta recepta, o algun sofregit o salsa de tomàquet
  • un carbassó petit
  • mig pebrot vermell

Elaboració

Barregem els ingredients de la massa, amassem una estona, en fem una bola i deixem reposar.

Tallem el carbassó i el pebrot en trossets petits i  ho passem per una paella amb una mica d’oli fins que estiguin fets.

Si no tenim cap salsa de tomàquet feta, en fem una mica, de tomàquet sol o tomàquet i ceba o el que ens vingui de gust.

Encenem el forn i el posem a 200ºC. Enfarinem el marbre de la cuina o la taula i amb un curró aplanem la massa fins que tingui uns 3mm de gruix. Posem un paper de forn o de plata sobre la safata de forn i el pintem amb oli. Hi posem la massa al damunt i la posem al forn 10 minuts. Va bé posar cigrons o fesols crus (i secs) al damunt perquè no s’infli o es corbi.

Traiem la massa del forn. Amb compte de no cremar-nos hi posem el tomàquet i les verdures al damunt. Hi posem les espècies i herbes que ens vinguin de gust, en el meu cas orenga i all en pols. Baixem el forn a 180ºC i tornem a posar la coca 30 minuts més.

Comentaris

M’encanten les coques de verdures perquè les pots fer del que vulguis i serveixen per dies d’emergència que tens la nevera mig buida o per aprofitar sobres o alguna verdura que cal consumir ràpidament.

Mandonguilles de tofu

Crec que ja ho vaig dir però fa molta calor. Sóc incapaç de cuinar res que necessiti foc, i per sort aquests dies ens venen molt de gust les amanides, fruita, hummus, entrepans…

Però diumenge a la tarda estàvem per casa sense cap pla concret, teníem una amiga a sopar i em vaig envalentonar i vaig decidir que cuinaria alguna cosa. Volia fer bunyols de tofu però totes les receptes que trobava portaven ou. Així que em vaig decidir per fer unes mandonguilles de tofu, que diria que només n’havia fet una vegada. Vaig passar molta calor i de tant en tant anava remugant que per què no havia fet una amanida 🙂

Vaig inspirar-me en aquesta recepta del blog de Pipa de Calabaza, però com sempre vaig acabar canviant la meitat de les coses 🙂

Abans de res, haig d’avisar que oblideu les “mandonguilles” tradicionals. Això més avait són unes “boles”, tirant a toves, com una mena de croquetes. Però estan bones 🙂

Ingredients (per unes 5 racions)

Per les mandonguilles:

  • Dues cebes “mitjanes” (o una gran i mitja en el meu cas)
  • Una pastanaga
  • un bloc de tofu de 500 gr
  • dues cullerades de maicena (opcional)
  • una cullerada de salsa de soja
  • 2 alls
  • pebre al gust

Per la salsa:

  • una llauna gran de tomàquet cru (o tomàquets madurs, ara que és època)
  • sal al gust
  • sucre (un parell de cullerades de postre)
  • una ceba
  • mig carbassó
  • alfàbrega (millor fresca, sinó seca)
  • all en pols

Elaboració

Jo ho vaig anar fent tot alhora, en dues paelles, però bé, expliquem pas a pas.

IMG_0080

Per fer les mandonguilles tallen la ceba i ratllem la pastanaga. Realment, després ho passarem tot pel minipimer, així que talleu les verdures com us sembli 🙂 Es posa una paella amb una mica d’oli i ho sofregim a foc lent. Quan gairebé estan, afegim la salsa de soja, el tofu a daus, les espècies i la maicena.He posat que la maicena era opcional perquè realment penso que sense la consistència hauria sigut la mateixa. Ho deixem uns minuts més al foc. IMG_0081

Ho retirem i triturem. Ho deixem refredar.

IMG_0083

Mentrestant fem la salsa. Podeu fer la vostra recepta estrella de salsa de tomàquet, o de fet, la salsa que volgueu. En aquest cas, i aprofitant el que tenia per la nevera, he sofregit la ceba i mig carbassó ratllat (primer he posat la ceba al foc i quan ja estava mig feta hi he afegit el carbassó). Després hi he posat el tomàquet, sucre, sal, all en pols, alfàbrega (seca) i ho he deixat a foc lent i tapat uns 10 minuts.

IMG_0084

Ja tenim la sala feta i només queda preparar les mandonguilles. Amb les mans fem boles de la massa de la mida que volguem. Les passem per farina i les fregim un moment en una paella amb una miqueta d’oli. Jo no les vaig “submergir” en oli. Vaig posar una mica d’oli i anava passant un moment cada mandonguilla, per daurar-les una mica.

boles

I només queda emplatar. Vaig bullir una mica d’arròs blanc i vaig posar una mica d’arròs, 4 o 5 mandonguilles i una cullerada grossa de tomàquet.

plat

Comentaris

Jo m’hi vaig fixar quan ja les tenia fetes, però si ho veieu, la recepta és molt semblant a la de les croquetes de tofu. Com he dit a l’inici no queden unes mandonguilles com estem acostumades sinó més aviat unes boles toves. Per això no les cuino amb el tomàquet un cop fetes i imagino que més val guardar per separat si en sobren (una vegada vaig fer mandonguilles de tofu -no recordo la recepta- i les que van sobrar les vaig deixar a la nevera amb tot el sofregit i l’endemà s’havien desfet i era tot una massa de verdures, tofu i salsa…).

A mi m’han agradat bastant i trobo que amb tomàquet queden bastant bé. Igual que les croquetes, admeten moltes variacions segons el que tinguem a la nevera.

Amanida de llenties amb un toc de curry

Declaro inaugurada la primavera en aquest blog amb una recepta d’amanida 🙂

La meva acupuntora diu que fins que no puguis anar amb sandàlies, no prenguis amanida. Jo no m’ho prenc tant a la valenta, però és veritat que a l’hivern no em venen massa de gust. Fa fred i prefereixo menjar-me un puré o verdura estofada o bullida, que no una amanida freda.

Des de fa un parell de setmanes que ha sortit el sol (el solde veritat, no allò que hi ha al cel a l’hivern) que m’he posat a menjar amanides pràcticament cada dinar i cada sopar. Nyam!!

2013-04-11 14.30.10

La d’avui és molt senzilla però a mi m’agrada molt. De fet me l’acabo de menjar per dinar. Serveix de plat únic, és una manera diferent de menjar llegum i si l’acompanyem d’una mica de pa o hi afegim arròs o un altre cereal, tenim tots els aminoàcids essencials.

Ingredients

  • llenties
  • enciam, escarola… el que tinguem
  • tomàquets “cherry” o d’una altra varietat
  • curry

Elaboració

Les llenties ja les hem de tenir bullides (si són de pot, rentar-les bé amb aigua). Barregem les llenties amb l’enciam o els enciams variats i els tomàquets cherrys partits per la meitat o en quarts.

Per amanir li posem oli, si volem una mica de vinagre i un polsim de curry. Proveu-ho, és la gràcia de l’amanida!

2013-04-11 14.29.53

Si no us agrada gens el curry, o com m’ha passat a mi avui, se us ha acabat, hi podeu posar orenga, comí… o res. També li podeu posar pipes de girasol o carbassa.

I ja està. Senzilla i bona 🙂

Pasta amb xampinyons i tomàquets secs

2012-12-18 14.30.43

Una recepta ràpida i senzilla, ideal pel tupper del meu dinar 🙂

Ingredients (per dues persones)

  • 1 ceba
  • 1 safata de xampinyons
  • un grapat de pipes girsol
  • 4 o 5 tomàquets secs
  • Pasta (uns 200-250 gr) tant curta com llarga

Elaboració

Tallen la ceba i els xampis a trossets petits. Ho sofregim amb una mica d’oli. Mentrestant tallem els tomàquets secs (els meus són tal qual però els que estan bullits i amb oli també serveixen). Els afegim al sofregit. Jo els vaig posar quan els xampis havien deixat l’aigua i així es van hidratar una mica. També els podem tenir una estoneta en remull abans de posar-los a cuinar. De totes maneres si estan talladets petits a mi no em molesta si són una mica durs…

2012-12-17 21.04.15

Bullim la pasta (espirals en aquest cas). Barregem el sofregit amb la pasta i al moment de menjar-nos-ho hi posem un grapadet de pipes de girasol (millor crues i sobretot sense fregir/salar). Crec que a la pasta li queda bé el toc “cruixent” dels fruits secs o llavors. Si els podeu pagar, podeu posar-hi pinyons 😉

2012-12-18 14.30.52

Bolonyesa vegana

Avui una recepta ben senzilla i ràpida, que ara a l’estiu fa una mandra i una calor posar-se a cuinar…

Ingredients (per acompanyar uns 500 gr de macarrons)

  • 3/4 de got (mida got de “nocilla”) de soja texturitzada fina
  • una ceba grossa
  • dos pebrots verds petits
  • all en pols, orenga, sal…
  • una llauna gran de tomàquet cru (800gr?)

[Perdoneu la inexactitud de les mesures ;-)]

Elaboració

Posem la soja en un recipient i la cobrim amb aigua calenta per hidratar-la (la podeu hidratar també amb caldo, amb aigua+pastilla de caldo, o aigua+salsa de soja, però amb aigua i prou és suficient 🙂 )

Mentre la soja s’hidrata tallem la ceba en trossets petits i el pebrot verd. En una paella una mica gran, comencem sofregint la ceba i quan ja estigui una mica transparent, hi incorporem el pebrot.

Quan el sofregit ja està gairebé fet del tot, escorrem bé la soja. Jo l’escorro posant-la en un colador i amb un plat petit apreto perquè caigui tota l’aigua. Incorporem la soja al la paella, pujant una mica el foc i sense parar de remenar (l’objectiu és “marcar” una mica la soja texturitzada, ho podem fer en una paella a part i després incorporar-la, però així hem de rentar menys coses, je je).

Al cap d’uns 5 minuts, hi incorporem el tomàquet, les espècies, la sal, i jo li poso una mica de sucre perquè no quedi tant àcid.

Ho tapem i deixem que el tomàquet es vagi coent i evaporant durant uns 2o minuts.

I ja està!! Nosaltres ens ho vam menjar amb macarrons però es pot fer servir per fer una lassanya (potser més espessa), per farcir patates… I es pot congelar!! El dia que vaig trencar aigües, mentre esperava que comencés el part llegint al meu llit, el meu company va cuinar una cassola gegant de bolonyesa i la va congelar en tuppers que ens van anar perfectes per aquelles primeres setmanes de pare primerencs! 🙂