Coca de verdures

L’altre dia a la nit no sabia què fer per sopar i al final em vaig animar a fer una pizza o coca de verdures, a pesar dels 30ºC de la meva cuina ABANS d’encendre el forn. No tenia cap recepta a mà ni tampoc sabia ben bé què hi havia a la nostra nevera.

Vaig mirar al blog Dime que comes, on sempre hi ha entrades xules i receptes bones i sanes, i sí! Hi havia una recepta de coca de verdures, la coca de trampó.

Vaig fer servir la mateixa recepta de la massa, augmentant una mica els ingredients perquè érem 3 a sopar. I vaig canviar les verdures per complet perquè vaig aprofitar el que tenia per la nevera. Però la recepta original em queda pendent que també té molt bona pinta.

foto-2

Ingredients

  • 350 grams de farina integral
  • 87 grams d’oli d’oliva verge
  • 105 grams d’aigua
  • un pessic de sal
  • sofregit de tomàquet i ceba que va sobrar d’aquesta recepta, o algun sofregit o salsa de tomàquet
  • un carbassó petit
  • mig pebrot vermell

Elaboració

Barregem els ingredients de la massa, amassem una estona, en fem una bola i deixem reposar.

Tallem el carbassó i el pebrot en trossets petits i  ho passem per una paella amb una mica d’oli fins que estiguin fets.

Si no tenim cap salsa de tomàquet feta, en fem una mica, de tomàquet sol o tomàquet i ceba o el que ens vingui de gust.

Encenem el forn i el posem a 200ºC. Enfarinem el marbre de la cuina o la taula i amb un curró aplanem la massa fins que tingui uns 3mm de gruix. Posem un paper de forn o de plata sobre la safata de forn i el pintem amb oli. Hi posem la massa al damunt i la posem al forn 10 minuts. Va bé posar cigrons o fesols crus (i secs) al damunt perquè no s’infli o es corbi.

Traiem la massa del forn. Amb compte de no cremar-nos hi posem el tomàquet i les verdures al damunt. Hi posem les espècies i herbes que ens vinguin de gust, en el meu cas orenga i all en pols. Baixem el forn a 180ºC i tornem a posar la coca 30 minuts més.

Comentaris

M’encanten les coques de verdures perquè les pots fer del que vulguis i serveixen per dies d’emergència que tens la nevera mig buida o per aprofitar sobres o alguna verdura que cal consumir ràpidament.

Anuncis

Mandonguilles de tofu

Crec que ja ho vaig dir però fa molta calor. Sóc incapaç de cuinar res que necessiti foc, i per sort aquests dies ens venen molt de gust les amanides, fruita, hummus, entrepans…

Però diumenge a la tarda estàvem per casa sense cap pla concret, teníem una amiga a sopar i em vaig envalentonar i vaig decidir que cuinaria alguna cosa. Volia fer bunyols de tofu però totes les receptes que trobava portaven ou. Així que em vaig decidir per fer unes mandonguilles de tofu, que diria que només n’havia fet una vegada. Vaig passar molta calor i de tant en tant anava remugant que per què no havia fet una amanida 🙂

Vaig inspirar-me en aquesta recepta del blog de Pipa de Calabaza, però com sempre vaig acabar canviant la meitat de les coses 🙂

Abans de res, haig d’avisar que oblideu les “mandonguilles” tradicionals. Això més avait són unes “boles”, tirant a toves, com una mena de croquetes. Però estan bones 🙂

Ingredients (per unes 5 racions)

Per les mandonguilles:

  • Dues cebes “mitjanes” (o una gran i mitja en el meu cas)
  • Una pastanaga
  • un bloc de tofu de 500 gr
  • dues cullerades de maicena (opcional)
  • una cullerada de salsa de soja
  • 2 alls
  • pebre al gust

Per la salsa:

  • una llauna gran de tomàquet cru (o tomàquets madurs, ara que és època)
  • sal al gust
  • sucre (un parell de cullerades de postre)
  • una ceba
  • mig carbassó
  • alfàbrega (millor fresca, sinó seca)
  • all en pols

Elaboració

Jo ho vaig anar fent tot alhora, en dues paelles, però bé, expliquem pas a pas.

IMG_0080

Per fer les mandonguilles tallen la ceba i ratllem la pastanaga. Realment, després ho passarem tot pel minipimer, així que talleu les verdures com us sembli 🙂 Es posa una paella amb una mica d’oli i ho sofregim a foc lent. Quan gairebé estan, afegim la salsa de soja, el tofu a daus, les espècies i la maicena.He posat que la maicena era opcional perquè realment penso que sense la consistència hauria sigut la mateixa. Ho deixem uns minuts més al foc. IMG_0081

Ho retirem i triturem. Ho deixem refredar.

IMG_0083

Mentrestant fem la salsa. Podeu fer la vostra recepta estrella de salsa de tomàquet, o de fet, la salsa que volgueu. En aquest cas, i aprofitant el que tenia per la nevera, he sofregit la ceba i mig carbassó ratllat (primer he posat la ceba al foc i quan ja estava mig feta hi he afegit el carbassó). Després hi he posat el tomàquet, sucre, sal, all en pols, alfàbrega (seca) i ho he deixat a foc lent i tapat uns 10 minuts.

IMG_0084

Ja tenim la sala feta i només queda preparar les mandonguilles. Amb les mans fem boles de la massa de la mida que volguem. Les passem per farina i les fregim un moment en una paella amb una miqueta d’oli. Jo no les vaig “submergir” en oli. Vaig posar una mica d’oli i anava passant un moment cada mandonguilla, per daurar-les una mica.

boles

I només queda emplatar. Vaig bullir una mica d’arròs blanc i vaig posar una mica d’arròs, 4 o 5 mandonguilles i una cullerada grossa de tomàquet.

plat

Comentaris

Jo m’hi vaig fixar quan ja les tenia fetes, però si ho veieu, la recepta és molt semblant a la de les croquetes de tofu. Com he dit a l’inici no queden unes mandonguilles com estem acostumades sinó més aviat unes boles toves. Per això no les cuino amb el tomàquet un cop fetes i imagino que més val guardar per separat si en sobren (una vegada vaig fer mandonguilles de tofu -no recordo la recepta- i les que van sobrar les vaig deixar a la nevera amb tot el sofregit i l’endemà s’havien desfet i era tot una massa de verdures, tofu i salsa…).

A mi m’han agradat bastant i trobo que amb tomàquet queden bastant bé. Igual que les croquetes, admeten moltes variacions segons el que tinguem a la nevera.

Arròs amb pastanaga i panses

Avui una recepta que fa dies que no en penjava cap. Amb aquesta calor només mengem gazpatxo, hummus, amanides etc L’altre dia em van regalar 2 kilos de farina integral eco i ahir durant uns segons vaig pensar en fer pa…fins que vaig imaginar-me la calor que faria amb el forn encès. No us passa a vosaltres?

2013-06-20 14.56.48

Bé, us en recordeu de les galetes de pastanaga? I que us vaig explicar que tenia excés de pastanagues per casa? doncs aquesta va ser una altra de les receptes que vaig fer. Un arròs senzill de fer, dolcet, i que es pot menjar fred.

Ingredients

  • dues cebes
  • tres pastanagues
  • un carbassó gran
  • un grapat de panses
  • pipes de girasol
  • arròs (amb aquest sofregit us en surt per unes 4 o 5 racions, així que 500 gr per exemple)

2013-06-06 15.03.14

Elaboració

Tallem les cebes el més petit que podem. Rallem les pastanagues i el carbassó. Ho sofregim tot. Li podem posar una mica de pebre i all en pols. El curry segurament hi deu quedar bé però a casa meva és un condiment prohibit per l’aversió que hi té certa persona… 😉

Bullim l’arròs. Barregem l’arròs amb el sofregit i un moment abans de menjar i afegim les panses i pipes al gust.

Comentaris

El que vaig fer jo és fer arròs per 2 i amb el sofregit que va sobrar, vaig fer croquetes de tofu, com les d’aquesta recepta.

El dinar de l’escoleta: seità amb verdures

Aquest setembre el nostre fill ha començat a anar a una escoleta que forma part de la Xarxa d’Escoles Lliures (XELL).
L’organització i el funcionament no és el que estem acostumats en les escoles bressols públiques i privades, i sovint sobta a la gent quan ho explico.
A l’escoleta on va el Bernat hi ha 15 infants, entre els 2 i els 6 anys, barrejats.
Les famílies ens ocupem d’algunes tasques com netejar vidres i lavabos o fer el dinar. Ens hem repartir els dies i cada 3 setmanes, un dimecres, a nosaltres ens toca fer el dinar. Els dimecres toca: verdura, seità, cereal i llavors.
A partir d’aquí i unes consignes bàsiques (cuinar amb poca sal, no massa condimentat, no fregits, millor ecològic etc) cada família porta el que vol. Bé, tenint en compte que el menú ha de ser vegà i mirar bé etiquetes de tot i neteja quan es cuina perquè hi ha una nena que té MOLTA al·lèrgia a la proteïna de la llet.

Doncs aquest és el nostre plat principal d’avui, que hem acompanyat de cus-cus integral i pipes de girasol. També hem dut l’esmorzar: fruita, sucs, fruits secs i “tortites” d’arròs o altres cereals (el porexpan aquest rodó que inexplicablement encanta a tots els nens i nenes 🙂 )

Ingredients

  • 4 boles de seità
  • 2 cebes
  • 2 pebrots vermells
  • 1 pebrot verd
  • 2 pastanagues
  • 4 patates mitjanes
  • dos grapats de pèsols (congelats, que ara no és temporada)
  • una llauna gran de tomàquet cru
  • 1 carbassó

*com veieu les quantitats són per fer-ne MOLT, concretament per uns 15 nens, una mica de sobres perquè les educadores i voluntàries en puguin menjar, i un parell de cullerades pels tuppers dels pares de la criatura, que també han de dinar 🙂

Elaboració

Pelem i tallem les verdures. A mi m’agrada fer-ho a trossos grans (com es veu a la foto). En una cassola hi posme un raig d’oli i les anem sofregint a foc lent. Primer la ceba, el pebrot i la pastanaga. Després hi afegim la patata a daus, el carbassó i els pèsols.

Quan tot plegat comença a estar mig cuit, tallem el seità a daus i primer el saltegem un pèl en una altra paella, amb una miqueta d’oli, i jo hi vaig posar all en pols (és l’únic condiment que porta).

Afegim el seità a les verdures i el tomàquet cru. Hi posem sucre (sobretot si el tomàquet és de llauna, que és molt àcid) i un got d’aigua. Ho deixem fent xup-xup una bona estona, fins que totes les verdures són cuites (vigileu sobretot les patates que si queden crues no es poden menjar).

I això és tot. Només queda posar-ho en un tupper gegant i portar-ho a l’escoleta. Us haig de dir que el seità acostuma a acabar-se ràpid, a tots els encanta!! En canvi un dia vam portar mijo (mill?) i va tornar gairebé tot a casa… mai més! 🙂
Per cert, si teniu receptes senzilles de mandonguilles de seità passeu-me-les que vull provar de fer-ne un dia (fàcils, que n’hauré de fer moltes!!)