Més samarretes

Com ja vaig ensenyar, vaig fer una samarreta de pirata pel Bernat.

Una amiga seva de l’escoleta em va dir que ella també en volia una, i li vaig fer aquesta.

foto 8

Però el Bernat, quan va saber que feia una samarreta que no era per ell, no ho veia massa clar i em deia que la volia per ell. Li vaig explicar que aquesta era per regalar però que si volia li feia una altra samarreta. I a tot això em va dir que sí, que volia una samarreta de la caputxeta, el llop i els tres porquets (haig de dir que ja havia vist aquesta tela abans).

Així que caputxeta, llop, tres porquets i la rinxols d’or de regal 🙂

foto 6

No és més que un tros de tela rectangle enganxat amb fiselina de soble cara i cosit amb un zig zag.

Ara, ell em va dir: i l’àvia, la casa de palla, la casa de fusta, la casa de maons i els tres óssos?

Senyors fabricants de tela, preneu nota!! 🙂

foto 3

Decorant samarretes II

Aquí una altra samarreta decorada. La vaig fer igual que la del cocodril, però amb una altra roba. La veritat és que és tant senzill que estic per decorar totes les samarretes del meu fill!!

Aquesta, no sé si perquè no vaig planxar bé la roba o per què, però al rentar-la un parell de cops se m’ha començat a desenganxar algun dels núvols, pel que hi he acabat fent un punt de festó pel voltant.

Decorant samarretes

Tenir un fill m’ha fet descobrir una cosa que no hauria pensat mai… m’agraden les manualitats!!!

De moment faig coses faciletes, sobretot de costura. Primer perquè sóc una manasses i segon perquè no tinc màquina de cosir (ni paciència!) i ho he de fer tot a mà…

Aquesta és la primera samarreta que li he decorat al meu fill. El dibuix del cocodril el vaig treure d’internet, la roba d’una botga de patchwork (caríssimes per cert!!!) i la vaig enganxar amb fiselina de doble cara, sense cosir ni res. Com que és pel meu fill, aniré comprovant com resisteix la rentadora i si cal li faré unes puntades.

Image

El millor de tot és que quan li vaig ensenyar el meu fill (21 mesos) va dir que era “molt perillosa” i no se la volia posar (a saber d’on ho ha tret!). Al cap d’uns dies, amb paciència i dient-li que se l’emprovés per mirar-se al mirall com li quedava (és un presumit, li encanta fer posturetes davant el mirall!) vaig aconseguir que se la posés i ara ja està superat…