Pastís d’aniversari / Pastel de cumpleaños

La setmana passada el meu fill va fer 5 anys!!

Ell va decidir com volia que fos el pastís: pa de pessic sense xocolata a la massa, amb vainilla i decorat amb lacasitos. Jo li vaig proposar de cobrir-lo de xocolata per poder enganxar bé els lacasitos.

Buscant receptes finalment em vaig decidir per aquesta de Mivegablog una mica modificada. M’ha agradat molt la recepta perquè és molt senzilla i la textura ha quedat molt bé.

La semana pasada mi hijo hizo ¡¡5 años!!

Él decidió como quería que fuese el pastel: bizcocho son chocolate en la masa, con vainilla y decorado con lacasitos. Yo le propuse cubrirlo de chocolate para poder pegar bien los lacasitos.

Buscando recetas finalmente me decidí por esta de Mivegablog un poco modificada. Me ha gustado mucho la receta porque es muy sencilla y la textura ha quedado muy bien.

IMG_4873

 

Ingredients

Pel pastís:

  • 350gr de farina
  • 200 gr de sucre morè
  • 300ml d’aigua
  • 150 ml d’oli de girasol
  • 1 culleradeta i mitja de bicarbonat
  • 2 culleradetes de vainilla

Per la cobertura:

  • Mitja rajola de xocolata de cobertura
  • una cullerada sopera ben plena de margarina

 

Ingredientes

Para el pastel:

  • 350 gr de harina
  • 200 gr de azucar moreno
  • 300 ml de agua
  • 150 ml de aceite de girasol
  • 1 cucharadita y media de bicarbonato
  • 2 cucharaditas de vainilla

Para la cobertura:

  • media tableta de chocolate sin leche
  • una cucharada sopera bien llena de margarina

IMG_4881-1

Barregem els ingredients secs i després hi afegim els líquids. Remenem bé, que quedi una massa llisa. Ho posem al forn a 180ºC entre 35 i 40 minuts (o fins que veiem que ja està fet clavant un escuradents).

Si el volem cobrir de xocolata el deixem refredar bé. Posem un cassó en un foc petit i no massa fort i li posem la margarina. Quan estigui desfeta li afegim la xocolata trencada una mica a trossets i anem remenant sense parar. Quan ja estigui desfeta amb una llengua o una cullera cobrim el pastís i si volem el decorem amb lacasitos, fruita, fruits secs…

Com que fa molta calor jo el vaig guardar a la nevera.

Mezclamos los ingredientes secos y luego le añadimos los líquidos. Mezclamos bien, que quede una masa lisa. Lo ponemos todo en el horno a 180ºC entre 35 y 40 minutos (o hasta que veamos que ya está hecho clavando un palillo)

Si lo queremos cubrir de chocolate lo dejamos enfriar bien. Ponemos en un cazo, en un fuego pequeño y no muy fuerte, la margarina. Cuando esté deshecha le añadimos el chocolate a trocitos y vamos mezclando sin parar. Cuando ya esté deshecha con una lengua o cuchara vamos repartiendo el chocolate por todo el pastel y si queremos lo decoramos con lacasitos, fruta, frutos secos…

Como hace mucho calor yo lo guardé en la nevera.

Anuncis

Pastís tipus “quesada”

Fa temps (anys!) havia fet aquesta recepta, i quan fa uns dies ens van regalar confitura de nabius en quantitats industrials vaig pensar que l’havia de tornar a fer per gastar-ne una mica.
La recepta original és del blog de JustVegetal, on trobareu un munt de receptes veganes bastant xules, moltes de les quals sense gluten (per si en sou intol.lerants vosaltres o algun familiar).
Vaig modificar una mica la recepta, en part substituint alguns ingredients més “estranys” que no tenia a casa, i de pas reduïnt la quantitat de greix. El pastís ve a ser una adaptació de la “quesada”, un dolç fet amb làctics, ous, sucre i farina, però sense productes d’orígen animal. Així que de “queso” no en té res, però n’he conservat el nom ja que al final la recepta tampoc és meva sinó una adaptació.

 

quesada vegana

Ingredients

  • un iogur de soja
  • 100 gr de farina
  • 2 cullerades soperes (amb muntanyeta) de maicena
  • 100 gr de xarop d’atzavara (o sucre)
  • 500 ml de llet de soja
  • 30 gr de margarina
  • la pell d’una llimona (ratllada petita)
  • canyella al gust

Elaboració

Tant senzill com barrejar tots els ingredients. A poc a poc i amb paciència, manualment, per evitar que quedin grumolls, o amb el minipimer i en 2 minuts ho teniu barrejat.

El resultat és una massa molt líquida però que la farina de blat i la maicena van quallant quan ho posem al forn.

Escalfem el forn a 180ºC i quan està calent, posem la massa en un motllo i el posem al forn uns 50 minuts.

Ho deixem refredar bé, desmotllem i ho servim. Es pot prendre sol o acompanyat de melmelada, confitura, compota, o també fruita fresca.

Pastís de poma

Visca la tardor i tots els plats que duguin poma cuita!! 🙂

La recepta d’avui és ben senzilla, una conseqüència de que el fruiter habitual vengués bosses de 2 quilos de poma (una poma petita, verda, bastant àcida… perdoneu però vaig fatal amb els noms de les varietats) a bon preu.

Total, que tenia unes 15 o més pomes per casa, una tarda de diumenge fosca i freda i un fill al que li encanta fer pastissos.

La recepta d’avui és ben senzilla, i és una adaptació d’aquesta del blog Directo al Paladar.

foto 4

Ingredients

-4-5 pomes per fer la compota

-100 o 150 gr de sucre per la compota

-canyella

-una làmina de pasta de full (vegana en el nostre cas)

-4 o 5 pomes tallades en làmines

-una mica de sucre per posar pel damunt del pastís

Elaboració

Primer hem de fer la compota. Fa temps ja us en vaig penjar una recepta, amb fructosa, i sense aigua.

Ahir ho vaig fer seguint la recepta que us he posat, amb alguna adaptació (bàsicament, posant-ho menys sucre).

Es posa el sucre (uns 100 gr) i 250 ml d’aigua al foc. Ho anem remenant fins que bulli. Hi afegim la poma (la de la compota) pelada i tallada em trossets i una mica de canyella. Ho remenem un moment i ho tapem. Ho deixem a foc mig uns 30 minuts (jo ho anava remenant de tant en tant).

Mentrestant podem anar pelant i laminant les altres pomes.

foto 2

Quan la compota ja està feta, amb una forquilla aixafem una mica la poma perquè no quedin els trossos. Ho podem passar pel minipimer però crec que no cal.

Estenem la làmina de pasta de full, la cobrim de compota i pel damunt hi posem els talls de poma. Jo intento posar-los ben apretats, que quedi tot cobert però sense sobreposar-los. Hi tirem una mica de sucre pel damunt.

Encenem el forn a 190ºC i quan estigui calent hi posem el pastís entre 30 i 40 minuts (anem mirant fins que veiem que la massa està daurada).

Si volem, quan estigui fred, el podem pintar amb melmelada d’albercoc o com vaig fer jo amb un preparat que tenen al LIDL (suposo que en altres súpers també) per pintar pastissos de fruita (és bàsicament pectina, que es barreja amb aigua i sucre, s’escalfa i fa un líquid espès)

Comentaris

La compota de poma és molt senzilla de fer.  Amb aquestes quantitats n’hi ha justa pel pastís, però podem aprofitar per fer-ne més i la resta la guardem.

Aquest pastís ha de quedar genial amb gelat de vainilla. Va ser fer-ne una mossegada i venir-me el gelat de vainilla al cap 🙂

Es pot simplificar i fer el mateix pastís però sense compota. Jo ho he fet altres vegades i queda bo. I amb un moment tens un pastís fet. Però la veritat és que la compota li dóna el toc genial.

I la pregunta: sabeu si es pot fer conserva de compota? o té poc sucre? Si la poso en pots i els faig el buit bullint-los, em durarà? 🙂

Pastís de plàtan i xocolata

La meva balança de cuina ha petat. Es va morir un dia a mitja recepta de brownie. Bé, no va morir, marca el que vol i quan me’n vaig adonar enlloc dels 300gr de farina que porta el brownie en devia d’haver posat gairebé 500!!! En fi, aventures de la cuina (i vam tenir brownie per dies, per suposat!)

Ahir a l’hora de l’esmorzar el Bernat va enfadar-se perquè no hi havia pastís (que tampoc en fem tants, ni n’hi ha sempre, però li va agafar per aquí), així que a la tarda en vaig fer un.

Sóc molt desastre fent pastissos (aquests senzills, tipus coca) perquè els faig bastant a ull, adaptant receptes, i mai m’apunto el que faig, i quan queden bons, no el puc repetir! Així que aquest el penjo al blog i així el podré tornar a calcular.

foto 1

Dos “avisos per a navegants” abans de la recepta:

1.-Si sou una d’aquestes persones que necessita tenir les receptes amb els grams exactes de tot… millor que no seguiu llegint, he he (ja us he dit que no tinc balança).

2.- Com sempre intento fer pastissos el més sans possibles, amb poc sucre i pocs greixos. Si seguiu la recepta tal qual potser us sobtarà el gust poc dolç que té.

Ingredients

(surt un pastís petit, també es pot posar en motllos de magdalena o similar)

  • 3 cullerades soperes plenes (amb muntanyeta) de farina d’arròs
  • 4 cullerades soperes de farina integral
  • 1 plàtan madur
  • 4 cullerades soperes d’oli d’oliva
  • 1/2 sobre de llevat tipus Royak
  • 5 cullerades de xarop d’Atzavara (o sucre o similar)
  • trossets de xocolata, al gust
  • 1/2 got (dels de “nocilla”, d’uns 240ml) de llet de soja (o altra beguda vegetal, llet…). En el meu cas la llet és dolça, si la que li poseu no ho és, potser podeu posar una mica més de sucre.

Elaboració

Barregem tots els ingredients. Jo els vaig anar posant en l’ordre de la llista, remenava una mica amb una cullera i posava el següent. El plàtan s’ha de posar aixafat amb una forquilla o el minipimer.

Posem el forn a escalfar, a 200 o 210 graus. Quan està calent hi posem el pastís (la massa dins el motllo que volguem) i baixem la temperatura a 190 graus. A partir dels 20 minuts (si l’hem posat en motllos de magdalenes, abans) el punxem amb un escuradents i si surt sense restes de massa, ja està fet.

foto 2

Comentaris

He descobert que la farina d’arròs li aporta esponjositat al pastís. Si es fa només amb farina d’arròs (algun n’he fet, quan he necessitat un pastís sense gluten) es trenca molt. Per això vaig decidir barrejar les dues farines. En tenen, per exemple, al Mercadona, bastant barata.

Queda un pastís bo per esmorzar, per sucar a la llet etc. Té molt gust de plàtan i és poc dolç. Si el plàtan no us fa massa el pes, es pot substituir per poma (ratllada en cru o compota de poma) que també lo aportarà dolçor.

Pastís de taronja

Quan arriba l’estiu a casa no fem operacions bikini ni res que s’hi assembli, sinó que entrem de ple a l’Operació Buidem l’Armari de les Farines. Amb l’estiu i la calor, hi ha unes petites papallonetes que es dediquen a posar ous en les meves farines i a invadir-me la cuina. Jo ja estaria disposada a posar-los un bol amb farina i un amb aigua perquè poguessin menjar, a canvi de que deixessin les meves farines en pau, però no accepten raons. Així que de cara a l’estiu, intento buidar la meva compra compulsiva de farines de l’hivern, ja que a més a més a l’estiu no acostumo a fer pa, i en deixo només un paquet i encara gràcies per alguna recepta.
I per tant porto fets ja 3 pastissos en pocs dies i encara tinc pendents galetes i uns quants pastissos més, que hi ha aniversaris a casa nostra!
Aquest és d’aquests prou “sans” per dir-ho d’alguna manera. Ho vaig espatllar tot amb el que vaig triar per decorar però és que també havia de gastar-ho!! 😛

Ingredients

  • 200 gr de farina integral
  • 50 gr de maicena
  • 1 taronja gran
  • 100 gr llet vegetal (jo vaig utilitzar soja)
  • 50 cl d’oli d’oliva
  • 90 gr de melassa
  • dues culleradetes de llevat químic (Royal o similar)

Preparació

Barregem els ingredients secs (la farina, la maicena, i el llevat). Rallem la pell de la taronja (rentem-la bé abans) i la posem a la barreja. Fem el suc de la taronja i l’incorporem, així com la llet, l’oli i la melassa. O remenem bé.

Escalfem el forn a 200ºC. Posem la mescla en un motllo. Jo ho vaig cobrir d’ametlla caramelitzada (aaaaaah!!!) i ho posem al forn a 190ºC. No sé l’estona, 30 minuts segur i a partir d’aquí aneu punxant a veure si ja està 🙂

Va ser un pastís totalment inventat i improvitzat amb el que tenia per casa i volia gastar, però va quedar molt bé. I el millor de tot és que em vaig apuntar la recepta!!! (sempre que improviso no apunto res i després no sé tornar-ho a fer…)

Comentaris

Això de posar-li maicena li dóna un toc als pastissos molt esponjós, que a vegades als pastissos sense ou costa trobar-los el punt de la textura.

Com que ja us he dit que estava en plena operació OBAF en vaig fer una versió igual però amb farina blanca, que el meu company es va endur a la feina.

El pastís d’aniversari

Començo amb les receptes que vaig prometre en l’entrada anterior.

Pel meu aniversari volia provar de fer algun pastís més elaborat, combinant textures i capes però al final tenia poc temps i no masses ganes d’experimentar (i si després sortia un xurro de pastís? 🙂 ) així que vaig anar a lo fàcil, a la recepta que ja he fet, que sé que queda bé i que ens agrada a tots.

Ingredients

-300 grams de tofu suau. És un tofu molt més tou que el normal (no sé si el “Tofu seda” que tenen en moltes tendes eco és el mateix però en tot cas crec que també serveix)

-150 gr de xocolata de cobertura

-sucre o melassa (al gust)

-10 galetes

-80 gr de margarina (millor no-hidrojenada)

Elaboració

Aixafem les galetes. Jo les poso directament dins el motllo i les aixafo amb un morter.

Desfem la margarina al foc o microones i la barregem amb les galetes. Ho remenem bé i estenem la pasta per la base del motllo, premsant-la una mica.

Posem el tofu en un recipient adequat i el batem una bona estona (si tenim l’accessori aquell de “muntar nata” millor) fins que quedi una textura cremosa.

Desfem la xocolata (segons instruccions del paquet) i a barregem amb el tofu i seguim batent. Hi afegim sucre o melassa al gust (aneu provant fins que us agradi).

Aboquem la mousse de xocolata al motlle i deixem refredar a la nevera 2 hores mínim.

Comentaris

La mousse també es pot menjar tal qual si la servim en gotets o flameres.

La recepta de la mousse la vaig treure d’aquest blog que recomano molt.

Jo vaig utilitzar un motllo d’uns 22 cm de diàmetre (que és l’únic que tinc). Recomano, per aquestes quantitats, utilitzar-ne un de més petit (18 cm, per exemple) així les capes queden més gruixudes i queda més bonic.

El motllo, a mi em va bé que sigui d’aquells que es separa la base perquè aquest pastís no el podeu desmotllar ja que es trencaria tot, així que per servir, jo li trec el cercle lateral i el poso a taula directament damunt la base.

Cap de setmana d’aniversari!

Doncs sí, ahir era el meu aniversari, i ha sigut un cap de setmana de regals, i sobretot de cuina.
Per desgràcia, aquesta és una setmana de molta feina, així que de moment us penjo unes fotos i quan pugui penjaré les receptes.

 

La màquina de cosir que em va regalar el meu company. La tinc des de dimarts o dimecres però només m’havia atrevit a mirar-la i a llegir les instruccions. Dissabte al vespre vaig agafar-la i amb paciència vaig col.locar tots els fils per on toca i vaig aconseguir cosir unes línies rectes en un trosset de roba vella. I ahir vaig fer les vores d’uns pantalons que li estava fent al Bernat, que els tenia a mig fer (faltava només fer les vores dels camals) i havia decidit que m’esperava a tenir la màquina. Diguéssim que les costures em podrien sortir més rectes (tot i que el segon camal deu ni do lo recte que ha quedat! 🙂 ) i que em faig un merder amb tots els punts que hi ha i amb la de coses que es poden regular (tensió, amplada de punt, llargada de punt…???) però mica en mica! Ara pensaré cosetes rectes i senzilles per fer i aniré practicant! 🙂

Ah, el coixinet de les agulles que surt a la foto, també és un regal! 🙂

 

El dinar d’aniversari. Des de que fa unes setmanes vam anar a Girona a dinar al restaurant B-12 i vaig provar els macarrons amb salsa d’anacard que hi somniava!!! Doncs vaig buscar la recepta per internet i aquí estan! Boníssims!!!

 

Pastís de mousse de xocolata. Volia fer alguna cosa més “historiada” però no tenia massa temps i la veritat és que aquest pastís surt bé, es bo i el fas en 20 minuts. La foto es d’abans de deixar-lo reposar a la nevera. Es que el vam atacar sense pensar en les fotos! Però com que en queda una mica, ja faré una foto d’una porció per quan pengi la recepta.

I per últim, les magdalenes que he fet per dur a la feina avui.