Una bosseta amb cremallera de regal

Haureu vist que últimament publico menys.

Des de setembre no cuino gairebé mai, el meu company és qui se n’encarrega ara que no treballa. Tinc poc temps per cosir, i una part l’he de gastar amb els encàrrecs de FentCosint (benvinguts siguin!). I les entrades de maternitat costen, cal pensar-les i cuinar-les mica en mica (menys alguna que escric com una vomitada, he he).

De moment, però, per dilluns tinc preparat un tutorial de l’objecte estrella de FentCosint, per si les que sabeu cosir us el voleu fer per vosaltres (socialitzem el coneixement!).

I avui us ensenyo una bosseta amb cremallera que va ser un detallet per una amiga que va fer 30 anys la setmana passada i ens va convidar a un vermut d’aniversari.

fentpensantdient_bossa amb cremallera

per davant

Li he agafat el gustillo a la boata. M’agrada com queden les bosses i bossetes… amb cos però tovetes 🙂

I per darrere

I per darrere

I mica en mica van millorant les cremalleres, tot i que encara no m’acaben de quedar del tot bé…

IMG_2184

I aquí una foto amb molta dosi de “photoshop” per intentar mostrar el to real del gris i que s’intueixin una mica els cercles de la tela vermella

Anuncis

Necesser de vinil

Fa temps vaig tenir una genial idea, fer una bossa de platja per ma mare. Bé, sincerament, no sé si vaig descobrir que hi havia una tela que es deia vinil, i com que la volia provar vaig pensar un projecte per fer, o vaig voler fer una bossa de platja i a conseqüència d’això vaig haver de comprar vinil. Oi que també us passa això? 🙂

Bé, el tema és que fa molt temps vaig comprar dues yardes de vinil a Bobofab. La veritat és que mai havia cosit, ni tant sols tocat, el vinil. Sabia que era tela impermeable i poca cosa més. Bé, per si algú no ho sap, és això, una tela impermeable, de textura plasticosa per davant i per darrere té com una làmina enganxada. No és tant gruixuda i rígida com un hule. I a diferència del pul, no té textura de roba. Veieu quantes coses he après en un any de passejar-me per blogs i tendes online? ha ha!

Vaig pensar que començar primer per la bossa era una mica agosarat. No volia cagar-la i haver de llençar tela. I a més a més el vinil, quan el cuses, ja no ho pots descosir perquè queden els forats de l’agulla marcats :-/ Així que em vaig decidir per fer un necesser, en principi com a complement de la futura bossa de platja. El necesser tanca amb snaps i no amb cremallera perquè ma mare diu que amb la sal del mar, si està tot l’hivern sense obrir el necesser de platja, se li queda la cremallera encallada i l’ha de posar en aigua calenta per poder-la obrir (us passa? jo sóc testimoni de que amb el de ma mare sí que passa). Total, que vaig pensar a tancar-ho amb snaps i estalviar-nos problemes!

Bé, primera dificultat: no es poden fer servir agulles de cap, perquè com ja he dit, queden marcats els forats. Aquesta era fàcil. Pinces d’estendre i au. També serveixen clips pel cabell, o pinces més petites, cinta adhesiva…

IMG_0219

Segona dificultat: si cuses pel dret (és a dir, tenint la “cara bona” tant a dalt com abaix) cap problema.

Però si cuses del revés (amb les cares bones tocant-se) allò no avança. Té una textura molt estranya per darrere i no lliscava de cap manera. Solució? doncs ja ho veieu, paper de WC! Bo, bonic i barat 🙂

IMG_0223

A la foto no s’aprecia però en vaig haver de posar a dalt i a baixa, de paper de WC…

Té la seva dificultat, perquè si la tela és clareta, com en aquest cas, no es veu gaire on acaba i per tant no saps per on cuses. Suposo que hi ha altre ssolucions com el paper de seda que és més transparent, però jo no en tenia.

IMG_0225

Es cus, després s’arrenca i amb una mica de paciència es va traient el que queda més enganxat a la costura. Al final no ho vaig provar, però donat que la tela és impermeable, havia pensat posar-ho en aigua a veure si es desfeia sol i marxava…potser quan faci la bossa ho provo.

IMG_0224

Bé, després de totes les aventures, crec que no va quedar malament el resultat. Té la gran avantatge que és una tela que no desfila i no cal sobrefilar, ni fer costures amagades etc.

IMG_0226

A a foto està tancat amb una pinça perquè em vaig endur la màquina de vacances però no els snaps, i vaig voler aprofitar la bona llum i la buganvilia per fer-li la foto, encara que no estigués acabat del tot.

Segueiso tenint les dues iardes de vinil pràcticament senceres. Primer faré algun altre estoig o necesser amb cremallera i després em llenço a l’aventura de la bossa de platja! (espero acabar-la abans de l’estiu vinent).

Si algú vol fer un estoig semblant: és un retall de vinil de 12′ per 18′ (sí, polzades, no sé si a les fotos s’aprecia però el regle que tinc és en polzades). Fem la vora pels extrems de 12′, ho dobleguem per la meitat i cosim els laterals. Si volem que la base sigui plana,ho fem com en aquest tutorial (per cert el tutorial de l’enllaç és per fer un estoig amb cremallera amb hule o vinil, de Rojo Ababol, molt recomanable). Posar snaps i ja està.

Estoig d’elefants

Aquest és l’estoig que vaig cosir pel swap vegà.

2013-05-19 15.31.27

Vaig seguir aquest tutorial de la Irina, del blog El Petit Taller. Està molt bé perquè sense ser reversible (cosa que complica el tema) totes les costures queden amagades.

2013-05-19 15.30.19

Per fer-lo jo vaig utilitzar tela de cotó fineta, la típica de patch, i potser amb una tela més rígida o amb entretela quedaria millor perquè conservaria més la forma. Però tot i això estic molt contenta amb el resultat.

2013-05-19 15.30.28

A partir del tutorial que us he dit podeu adaptar les mides segons si voleu un estoig pels bolis i llapis, un necesser, una bosseta per guardar les claus… Només cal modificar les mides del rectangle de tela (i la cremallera si cal) per tenir un estoig més allargat, més ample, més petit…

2013-05-19 15.30.33

I de pas, crec que he perdut la por a les cremalleres 🙂

Swap vegà (I)

Fins fa molt poc ni sabia què era això dels swaps. Per mi eren contractes de permuta finançera, un “invent” els bancs i caixes per estafar (encara més) als seus clients.

En el fons vindria a ser com un amic invisible, no ens enganyem! En anglès “swap” vol dir intercanvi, així que un swap és això, un intercanvi, de regals en aquest cas.

L’Alba del blog Mi Vida con un Vegano i la Carolina del blog Espinacas con Garbanzos van convocar un swap vegà amb 3 condicions:

-havies de tenir un blog per apuntar-te

-havies de regalar una cosa de menjar i una relacionada amb la cuina (com a mínim)

-alguna cosa havia d’estar feta per tu

-havies d’incloure una carta

Com que el marge per fer el regal era d’un mes m’hi vaig apuntar. Vaig pensar que cosiria alguna coseta i faria unes galetes o alguna cosa semblant.

Doncs bé, ara que ja he rebut el meu regal i la persona que “m’ha tocat” ha rebut el meu, us els ensenyo.

A mi em va tocar fer-li el regal a la noia que escriu el blog Gastro Cenicienta. Per començar ja us puc dir que gràcies al swap he conegut aquest blog i m’encanta! Té un munt de receptes xules, per exemple les galetes de civada i plàtan que vaig penjar fa dies, o unes croquetes de soja texturitzada que faré segur!!

Com que no seguia el blog abans no la coneixia gens però vaig llegir que li agradaven molt els elefants… ja tenia la tela ideal!!!

Al final el regal es va composar d’uns posavasos, una bosseta/estoig, dues rajoles de xocolata i una carta.

swap

Com ja li he explicat, m’hagués agradat fer-ho tot jo però últimament no he sigut capaç de trobar el ratet de calma per posar-me a fer unes galetes decents, així que vaig trobar una xocolata vegana ecològica feta per aquí (bé, a Agramunt!) i la vaig afegir al regal.

Us deixo un parell de fotos dels posavasos. Estan fets amb una tela que vaig comprar a IKEA que és com una mena de lli gruixut que es desfila MOLT i costa una mica de manipular. Les altres teles les vaig comprar a Fabric.com fa temps. I al mig porten un quadrat de feltre per fer-los més gruixuts i que aïllin una mica.

agafadors

Darrere li vaig posar un segell que vaig comprar i m’encanta 🙂

agafadors_darrere

Per l’estoig ja faré una entrada un dia 🙂

(a la propera entrada us ensenyo què em van regalar a mi)

Matí de costura col.lectiva

Tinc moltes coses pendents de penjar al blog però no trobo el moment de fer fotos, quin desastre!

Fa uns dies vam quedar 4 amigues per cosir. La idea era cosir la mateixa peça. En teoria jo era la “profe” quina por! Vaig triar un estoig perquè així cosíem cremalleres (jo he posat 3 cremalleres a la meva vida, així que ja veieu quina experiència més gran!) que sempre fa por però és més fàcil del que sembla.

Vaig triar aquest tutorial ja que em va semblar senzill i però quedava una bosseta/estoig prou resultona.

El dissabte en qüestió plovia a bots i barrals i va ser una aventura arribar fins la casa on havíem quedat carregada amb la màquina de cosir, teles, tisores, agulles i tots els trastos. Ens ho vam prendre amb calma i primer vam esmorzar, cafè, vam escampar totes les teles que teníem per triar i remenar… i finalment vam començar a tallar, posar agulles… i cosir!

taula

Com es pot veure, molt endreçades no som 🙂

 

Una de les participants no havia cosit mai amb una màquina de cosir, així que primer li vam donar un drap de cuina perquè ho provés. Però si ens guiem per com li va quedar l’estoig, ningú ho diria que era la primera vegada que usava una màquina de cosir.

I bé, aquest és el resultat!

 

els4

 

Pel que fa a les teles, el de dalt a la dreta porta dues teles de patch i a dins li va posar una mena d’entretela d’espuma. Una cosa rara que no havia vist mai però que era senzilla de cosir i li dóna molt de cos, que queda molt bé amb aquest model d’estoig. El de dalt a l’esquerra està fet sense entretela però les teles són lonetes, que també li donen cos.
El de baix a la dreta, que és el que vaig fer jo (gràcies Judit per la tela, m’encanta!!) està fet amb tela de pach l’exterior i l’interior és loneta prima. Té cos, però menys. Potser hagués calgut una entretela.
I l’últim són dues teles de patch i res més, pel que és el que ha quedat més “tou”. El tutorial porta entretela però nosaltres som així! 🙂

Són bonics aquests estoigs però pel meu gust tenen dos “problemes”. Primer que tot i anar forrats, les costures queden vistes a l’interior. Hauré de buscar un tuto per fer-los amb les costures amagades. El segon és que són minis! Fan menys de 20 cm de llarg, pel que no hi caben llapis o bolígrafs. Encara estem decidint què hi posarem a dins!! 🙂

Estoig de viatge. Tutorial.

primera

Fa temps que, navegant per internet, vaig veure en diversos blogs de costura uns estoigs enrotllables.

Em van semblar preciosos i ho vag afegir a la interminable llista de projectes pendents.

Més endavant, però, vaig veure aquesta “llibre estoig” del blog Pandilleando i vaig pensar que potser pel meu fill era més adequada, ja que més que amb llapis pinta amb ceres, plastidecors gruixuts etc.

Al final, per variar, vaig acabar fent una barreja, sobretot entre el que us he dit i aquest estoig enrotllable del blog No paris de cosir.

Com sempre m’ho vaig inventar tot, no vaog fer servir cap patrí i per tant em vaig estar una bona estona abans de començar a cosir, dibuixant, medint, intentant calcular l’espai que necessitava, el que ocupaven els llapis, la llibreta… Crec que el que més em costa de la costura és això, imaginar-me les peces abans de fer-les, calcular les mides…uff!!!

pensant

I això són alguns dels dibuixets que vaig fer intentant imaginar com seria l’estoig… Ull, no feu cas de mides ni de res, perquè al final no va ser ni una cosa ni l’altra…esbós

Com que vaig fer moltes fotos del procés he decidit fer una mena de tutorial, tot i que mentre l’escrivia he vist que és molt complicat explicar cada pas i que s’entengui. Però jo estic aprenent a cosir gràcies a totes les persones que de forma desinteressada pengen tutorials, patrons, consells i trucs als seus blogs, així que volia aportar el meu granet de sorra. Si hi ha alguna part que no s’entèn o teniu qualsevol dubte feu-m’ho saber 🙂

Materials utilitzats:

  • 2 trossos de loneta de l’Ikea de colors de 59×29 centímetres
  • 1 tros de loneta negra de l’Ikea de 59×22 centímetres
  • per fer la bosseta: un retall de loneta negra i un de tela de cotó de 15×18’5 centímetres
  • sistemes de tancament, per la bosseta i per l’estoig. Jo he fet servir 2 snaps per la bosseta i un trosset de goma elàstica i un botó per tancar l’estoig.

Doncs per començar vaig fer la bosseta.

Vaig tallar el retall de 15×18’5 cm d’una tela de cotó, d’aquestes de pachwork, i el vaig enganxar amb agulles sobre la loneta negra.

cosir butxaqueta

Vaig cosir tot el voltant amb puntada overlock. Si la vostra màquina no en fa, amb punt zig zag també va bé, per evitar que es desfilin les teles.
cosir butxaqueta2

Amb unes tisores de zig zag vaig tallar la tela que sobrava. I dues de les cantonades les vaig fer planes, com es veu a la foto de baix.

tallar butxaqueta

Amb agulles li donem la forma de bosseta i posem els snaps, velcro, botó o el sistema de tancar que preferim. No exagero si us dic que vaig fer servir potser 5 snaps per aconseguir que me’n quedessin dos de ben posats i cap a la banda que tocava!!snap butxaqueta

Ara anem a fer l’estoig pròpiament dit. Tallem les teles. 2 de 59x29cm de la loneta estampada, i una de 59x22cm que és la loneta negra que aguantarà els llapis, llibreta etc.

Haig de dir que aquestes mides les podeu variar segons el que hi voleu posar. Jo vaig pensar que l’estoig tindria tres parts, una per la llibreta, i les altres per colors, I per tant en funció del que ocupa una llibreta, ho vaig multiplicar per 3.

tallar teles

Prenem mides i enganxem la bosseta amb agulles a una de les teles de l’estoig, la que un cop tancat quedarà dins. Li fem un repunt per tot el voltant (menys la solapa, que no ha d’anar cosida perquè es pugui tancar). Aquí es veu que l’snap de la solapa el vaig posar al final de tot, però es pot posar abans de cosir la bosseta, si us resulta més senzill.cosir butxaqueta3

Agafem la peça de loneta negra i la dobleguem per la meitat, en sentit horitzontal. La posem sobre la tela interior de l’estoig i l’enganxem amb agulles.marcar línies

Amb l’ajuda d’un regle marquem les línies per on cosirem. En el cas del que vaig fer jo ho vaig dividir en tres parts. La de la dreta, la vaig deixar tal qual perquè és per posar-hi la llibreta. La del mig la vaig dividir en tres parts, de manera que queden tres compartiments amples per posar-hi varis llapis o ceres en cadascun.

I en el de més a l’esquerra vaig marcar línies cada 2’5 cm i em queden 7 o 8 espais per posar-hi llapis de colors, bolígrafs etc.marcar linies2

Cosim amb punt recte per les línies.cosir per la línia Aquí es veuen les línies ja cosides.línies cosides

Aquesta és una imatge més general de com està quedant l’estoig. Amb la bosseta cosida i les línies també. La línia horitzontal de sota d ela tela negra no la vaig cosir. Després al girar-la i cosir tot el voltant ja queda cosida.part interior acabada

Posem les dues teles de 59×29 cm del revés, els costats “bons” per dins, i ho enganxem amb agulles.enganxem les dues parts

Fem un repunt per tot el voltant, recordant deixar un tros sense cosir per poder-ho girar després. Tallem les cantonades com es veu a la foto.cosim voltants

Així ens queda l’estoig de moment.

estoig del revésGirem l’estoig, comprovem que està tot correcte, i li fem un altre repunt per tot el voltant, aprofitant per tancar l’obertura per on l’hem girat.

En aquest moment és on hem de tenir clar el sistema de tancament. Si el voleu tancar amb una goma i un botó com ho he fet jo, deixeu una obertura en el lateral per girar-lo, i així al fer el repunt amb l’estoig del dret també li poseu la goma. Jo ho volia fer així però al final ho vaig cosir tot i em vaig oblidar de posar la goma, que he hagut de cosir després 🙂

boto

També el podeu tancar amb snaps, velcro, solapes… Si teniu dubtes de com col.locar algun d’aquests sistemes de tancament m’ho dieu i intento ajudar-vos.

I ja està. Només queda omplir-lo!

xDavantxDarrerellapisbutxaqueta

Bosseta amb cremallera

Tinc menys temps per cosir del que m’agradaria… De moment quan el meu fill està despert no m’atreveixo a treure la màquina de cosir perquè ja me’l veig allà enganxat, posant els dits i dient que ell també vol cosir… 🙂

Així que només cuso a les nits, quan el petit ja dorm. Però a aquestes hores hi ha dies que estic tant cansada que no tinc esma per cosir, o que s’ha de preparar el dinar de l’endemà, o netejar el pis… coses d’aquestes que fem els pares i les mares a altes hores de la nit 😎

En un fòrum que visito, estan fent un projecte de “Cosim Plegades” (es tria una peça per cosir, algú en fa un tutorial i tothom cus el mateix). I aquest mes han penjat un tutorial fantàstic de bosseta. La “gràcia” del tema és que serveix per aprendre a posar cremalleres (de fet l’original en porta dues però jo vaig pensar que per començar amb una ja n’hi havia prou!).

I bé, dilluns passat a la tarda vaig tenir un moment d’aquells poc freqüents de tenir tota la tarda la casa per mi soleta i em vaig decidir a cosir la bosseta (ja tenia les teles tallades).

Com que no tenia entretela, vaig aprofitar una roba blanca barata que tenia per casa i la vaig cosir al forro per la part de dins. I em vaig llençar de cap a l’aventura de la cremallera, vaig descobrir perquè serveix el peu de cremalleres i també la importància de cosir recta la cremallera (cosa que jo no vaig fer). Va quedar una mica xurro tot plegat, però un cop acabat es nota menys del que em pensava, i ja tinc estoig pel moneder!!

El proper espero que quedi millor!

Ah, i haig de dir que això de cosir cremalleres és menys greu del que em pensava 😉