Organització dels àpats /Organización de las comidas

—-como la entrada es muy larga  primero está en catalán y luego en castellano——

Crec que és un clàssic a les famílies el “què fem avui per sopar?”. Ja visquem sols, en parella o en tribu, cada àpat planteja el dubte de… i avui què fem? A tot això li sumem que sovint tenim horaris laborals que ens obliguen a estar força hores fora de casa, i a les tardes jo prefereixo estar pel carrer amb el Bernat, i no a casa cuinant!

Si a sobre som vegetarians, o volem reduir el consum de proteïna animal i fugir del clàssic bistec/peix a la planxa de segon, pot ser que a vegades encara ens trobem més en blanc.

A mi també em passa, això ho dic d’entrada. Però com que em trobo sovint parlant d’això a persones que ens ho pregunten, aquí van uns quants punts sobre com organitzem els àpats a casa nostra.

No és cap menú, cap dieta ni cap fórmula magistral. És el que nosaltres fem, en una casa on hi viuen 2 adults i un nen, segons les nostres preferències, disponibilitats de temps per cuinar etc.

1.-Intentem deixar fet el dinar (o gran part del dinar) el dia abans. Això em serveix per: a) jo que dino de tupper a la feina, ja el tinc fet quan em llevo; i b) el pare de la criatura té el matí per fer altres coses, i sobretot, quan el Bernat surt del cole mort de gana té el dinar gairebé llest.

2.-Hem establert una mena de menú poc detallat pels dinars.

Evidentment no és rígid però ens serveix per veure que mengem una mica de tot i per no haver de pensar massa

 

Dilluns pasta, que sol ser amb bolonyesa de soja o seitán i verdures

Dimarts llegum (estofat amb verdures o en amanida a l’estiu)

Dimecres arròs, lassagna, quinoa… algún cereal amb verdures saltejades, o tofu… O a vegades verdura bullida amb patata i hamburguesa vegetal. Potser és el dia més variable, en funció del que tinguem a la nevera.

Dijous llegum (un de diferent)

Divendres solen caure fideus saltejats amb verdura i tofu, que al Bernat li encanten 🙂

Tot plegat va sempre acompanyat d’amanida (tomàquet, cogombre, pastanaga, blat de moro…)

3.-No acostumem a prendre postres mai. A vegades el Bernat es pren un iogur de soja (això no ho fem per cap motiu, simplement és així).

4.-La fruita la prenem durant el dia. Ja sigui a l’esmorzar, a mig matí, per berenar… Casi sempre que anem al parc duem un tupper amb fruita (segons quina sigui, pelada i tallada) i ens l’anem menjant (i molts altres infants del parc ens en demanen! a vegades ens pensem que els nens no mengen fruita, i només cal oferir-los-la)

5.- Fruits secs: també n’anem picant durant el dia. Normalment en l’esmorzar i el berenar. També posem llavors en alguns plats.

6.-Sopars: concretament el Bernat no sopa massa perquè berena molt. Solem fer alguna proteïna vegetal tipus salsitxes, hamburgesa, tofu… a la planxa acompanyat d’amanida, verdures saltejades i també pa.

7.-Sovint cuinem de més i congelem: salsa bolonyesa, llegums estofats, lassanya o canelons (o a vegades només congelem el farcit), hamburgeses… Costa gairebé el mateix fer cigrons estofats per un dia que per 3. Doncs et menges una part i congeles la resta ija tens dos dinars més solucionats

8.-Intentem no tenir a casa cap aliment que s’hagi de racionar. Si alguna cosa és millor menjar-la només ocasionalment, és millor no tenir-la (estic parlant de galetes, brioxeria, patates fregides etc). Així pots preguntar al teu fill quan té gana: què vols? sabent que no li hauràs de dir que no a res que et demani. Nota: dic intentem, perquè per exemple galetes sí que en tenim.

9.-A nosaltres ens va anar molt bé consultar una dietista-nutricionista. Vam explicar-li tot el que menjava el nostre fill i el que es menjava a casa i ens va estar aconsellant, suggerint alguns canvis etc, tot i que haig de dir que en general ens va dir que ja ho fèiem prou bé 🙂

10.-I per suposat, bàsic, menjar tots el mateix. No té sentit intentar que el nostre fill mengi sa quan nosaltres no ho fem. Evidentment cadascú té els seus gustos. A mi m’encanten els purés de verdures i el meu fill no els vol tastar. D’acord. Doncs en faig, el poso a taula, pregunto qui en vol, i serveixo a quin en demani. Però no aconseguirem res si fem menjar als nostres fills una cosa i mentre nosaltres ens mengem un entrepà o no tastem la verdura o la fruita.

11.-Recomano moltíssim aquest llibre de’n Basulto. També per la gent que no tingui fills. Crec que els consells que es donen són adequats per tothom.

 

 

 

——

Creo que es un clásico de las familias lo de “¿qué hacemos hoy para cenar?”. Vivamos solos, en pareja o en tribu, en cada comida planea la duda de …¿y hoy qué hacemos? A todo esto le sumamos que muchas veces tenemos horarios laborables que nos obligan a estar muchas horas fuera de casa y por las tardes yo prefiero estar por la calle con Bernat, no en casa cocinando!

Si encima somos vegetarianos o queremos reducir el consumo de proteïna animal y huri del classico bistec/pez a la plancha de segundo, puede que a veces todavía estemos más en blanco.

A mi también me pasa, esto lo digo de entrada. Pero como muchas veces hablo de esto con personas que nos lo preguntan, aquí van unos cuantos puntos sobre como organizamos las comidas en nuestra casa.

No es ningún menú, ni dieta ni fórmula magistral. Es lo que nosotros hacemos, en una casa donde viven 2 adultos y un niño, según nuestras preferencias, disponibilidades de tiempo etc.

1-Intentamos dejar la comida hecha (en gran parte) el día antes. Esto nos sirve para: a) yo como un tupper en el curro, así que ya lo tengo hecho cuando me levanto; y b) el padre de la criatura tiene la mañana para hacer otras cosas, y sobretodo, cuando Bernat sale del cole muerto de hambre tiene la comida casi lista.

2.-Hemos establecido una especie de menú poco detallado para las comidas (las del mediodía). No definimos el plato sinó el ingrediente principal.

Evidentemente no es rígido pero sirve para ver que comemos un poco “de todo” y para no tener que pensar mucho cuando vas a preparar la comida del día siguiente.

 

Lunes pasta, que suele ser con boloñesa de soja o seitán y verduras.

Martes legumbre (estofado con verduras o en ensalada en verano).

Miércoles algún otro cereal (arroz, quinoa…) con verduras, o a veces lasaña… A veces verdura con patata y hamburguesa vegetal. Quizás es el día más variable, en función de lo que tengamos en la nevera.

Jueves legumbre (uno diferente que el del martes)

Viernes suelen caer fideos salteados con tofu y verdura, que a Bernat le gustan mucho 🙂

Y siempre acompañado de ensalada (tomate, lechuga, pepino, zanahoria, maíz…)

 

3.-No solemos tomar postre nunca. A veces Bernat se come un iogur de soja.

4.-La fruta la vamos comiendo durante el día, ya sea en el desayuno, a media mañana, en la merienda… Casi siempre que vamos al parque llevamos un tuper con fruta (según cual sea, pelada y cortada) i nos la vamos comiendo (y muchos otros niñ@s del parque nos piden! a veces nos pensamos que los niños no comen fruta y solo hay que ofrecersela)

5.-Frutos secos: también los vamos comiendo durante el día (normalmente en el desayuno y la merienda) y los incorporamos en según que platos.

6.-Cenas: concretamente Bernat no cena mucho porque merienda bastante. Solemos hacer alguna proteína vegetal tipo salchicas, hamburguesa, tofu… a la plancha con ensalada, verduras salteadas, pan… Algo fácil (también sopa, purés de verdura, hummus…)

7.-Casi siempre cocinamos de más y congelamos: salsa boloñesa, legumbres estofados, lasaña, canelones (a veces solo el relleno), hamburguesas… Cuesta casi lo mismo hacer garbanzos estofados para un día que para 3. Te comes una parte y congelas el resto y ya tienes dos comidas más solucionadas.

8.-Intentamos no tener en casa ningún alimento que se tenga que racionar. Si algo es mejor comerlo solo muy ocasionalmente es mejor no tenerlo (estoy hablando de galletas, bollería, patatas fritas etc). Así puedes preguntar a tu hijo cuando tiene hambre: ¿qué quieres? y sabes que no tendrás que decirle que no a lo que te pida.

 

 

9.- A nosotros nos fue muy bien consultar una dietista-nutricionista. Le explicamos todo lo que comía nuestro hijo y lo que comímos en casa y nos aconsejó, sugerió algunos cambios etc, aunque tengo que decir que en general nos dijo que ya lo hacíamos bastante bien 🙂

10.- Y por supiesto, básico, comer todos lo mismo. No tiene sentido intentar que nuestro hijo coma sano cuando nosotros no lo hacemos. Evidentemente cada uno tiene sus preferencias. A mi me encantan los purés de verduras y mi hijo no los quiere ni probar. De acuerdo. Pues hago puré, lo pongo en la mesa, pregunto quién quiere y sirvo a quien pida. Pero no conseguiremos nada si obligamos a nuestros hijos a comer una cosa mientras nosotros nos comemos un bocadillo o ni probamos la fruta y la verdura.

11.-Recomiendo muchísimo este libro de Basulto. También para la gente que no tenga hijos. Creo que los consejos que se dan son adecuados para todos.

Anuncis

Pastís tipus “quesada”

Fa temps (anys!) havia fet aquesta recepta, i quan fa uns dies ens van regalar confitura de nabius en quantitats industrials vaig pensar que l’havia de tornar a fer per gastar-ne una mica.
La recepta original és del blog de JustVegetal, on trobareu un munt de receptes veganes bastant xules, moltes de les quals sense gluten (per si en sou intol.lerants vosaltres o algun familiar).
Vaig modificar una mica la recepta, en part substituint alguns ingredients més “estranys” que no tenia a casa, i de pas reduïnt la quantitat de greix. El pastís ve a ser una adaptació de la “quesada”, un dolç fet amb làctics, ous, sucre i farina, però sense productes d’orígen animal. Així que de “queso” no en té res, però n’he conservat el nom ja que al final la recepta tampoc és meva sinó una adaptació.

 

quesada vegana

Ingredients

  • un iogur de soja
  • 100 gr de farina
  • 2 cullerades soperes (amb muntanyeta) de maicena
  • 100 gr de xarop d’atzavara (o sucre)
  • 500 ml de llet de soja
  • 30 gr de margarina
  • la pell d’una llimona (ratllada petita)
  • canyella al gust

Elaboració

Tant senzill com barrejar tots els ingredients. A poc a poc i amb paciència, manualment, per evitar que quedin grumolls, o amb el minipimer i en 2 minuts ho teniu barrejat.

El resultat és una massa molt líquida però que la farina de blat i la maicena van quallant quan ho posem al forn.

Escalfem el forn a 180ºC i quan està calent, posem la massa en un motllo i el posem al forn uns 50 minuts.

Ho deixem refredar bé, desmotllem i ho servim. Es pot prendre sol o acompanyat de melmelada, confitura, compota, o també fruita fresca.

Hamburgueses de civada i tofu

Avui una entrada senzilla i versàtil. Una recepta que espero doni molt de joc als sopars de casa meva. Inventada, però imagino que inspirada en tantes receptes d’hamburgueses similars que he anat llegint a altres blogs.

IMG_1381

 

Ingredients

  • 1 tassa de flocs de civada fins
  • 1 dent d’all gran
  • mitja cullerada de postres d’orenga
  • 1 cullerada sopera de pa ratllat i més per arrebossar.
  • una cullerada sopera de salsa de soja
  • 1 tassa i mitja d’aigua
  • 150 gr de tofu

Elaboració

Posem a bullir l’aigua i hi afegim els flocs de civada. Anem remenant fins que absorveixin tot el líquid.

Ho retirem del foc i ho posem en un bol. Hi afegimla dent d’all picada, les espècies, la salsa de soja i el tofu aixafat previament amb una forquilla o el minipimer.

Finalment hi afegim la cullerada de pa ratllat i si ho veiem poc compacte n’hi podem posar una mica més.

IMG_1378

Ho remenem tot bé, potser millor amb les mans (amb compte de no cremar-nos) i ho deixem reposar una estona. La massa quedarà més compacte al cap d’una estona i ens serà més senzill fer les hamburgueses i cuinar-les. Si podeu, tota la nit, sinó, una o vàries hores.

Preparem una mica de pa ratllat en un bol o plat de sopa. Amb les mans, millor mullades perquè la massa és molt enganxifosa, agafem una mica de massa, li donem forma d’hamburguesa i la passem pel pa ratllat. Si no les fem massa grans en surten unes 6/8, que es poden congelar perfectament si tenim en compte de separar-les amb paper transparent o de plata.

Sin título

Per cuinar-les posem una mica d’oli en una paella i les fregim pels dos cantons fins que quedin daurades.

Comentaris

Amb aquesta recepta surten unes hamburgueses molt suaus de gust. Admeten totes les varietats que volem, afegint ingredients (xampinyons, ceba, pebrot, tofu fumat, més espècies…) i potser posant una mica més de pa ratllat o civada si veiem que no queden prou compactes.

Més endavant provaré alguna variació i la publicaré.

Puré de pastanaga

Boníssims, senzills i bàsics. Tant bàsics que em passo l’hivern menjant purés i només havia penjat una recepta, del de bròquil.

Realment el que faig és anar improvisant segons el que tinc a la nevera, o a vegades compro alguna verdura expressament per fer-ne. Aquí us deixo una altra recepta, i d’aquí uns dies us penjaré el de carbassa, però hi posis el que hi posis, sempre queda bo 🙂

IMG_1516

No us ve de gust, després de tants àpats pesats aquests dies?

 

Ingredients

  • 4 pastanagues
  • mig carbassó
  • 1 ceba
  • 1 porro
  • 1 patata petita
  • salsa de soja
  • pebre, perbre vermell, nou moscada…
  • oli

Amb aquestes quantitats surten uns 4 bols grans de puré.

Elaboració

Tallem la ceba i el porro en trossos grans (després ho triturarem). Posem oli en una cassola i quan està calent hi posem aquestes verdures.

Mentre anem pelant i tallant la pastanaga, la patata, el carbassó… i ho anem afegint.

Anem remenant i si veiem que es torra massa o es crema baixem el foc. Jo faig servir una cassola de ferro colat i ho poso en un foc mitjà, al màxim, i no se’m crema.

Hi afegim un raig de salsa de soja.

Quan les verdures estan mig fetes (potser uns 15-20 minuts de foc) hi posem les espècies i condiments que ens agradin. Normalment hi poso pebre i pebre vermell. Se li pot posar all en pols, nou moscada, gingebre (si us agrada, no com jo que l’odio)… i tot seguit hi afegim aigua.

Jo li poso un mig litre o una mica més. Després quan ho trituro si veig que m’ha quedat  massa espès n’hi afegeixo una mica més. Si voleu enlloc d’aigua se li pot posar caldo (millor un caldo vegetal suau) o l’aigua de la cocció de verdures.

Ho tapem i ho deixem bullir fins que les verdures estiguin ben fetes (20 minuts aproximadament). Ho triturem (amb compte de no cremar-nos).

Per servir, li podem posar un raig d’oli i pipes de carbassa o gira-sol, o una mica de llevat de cervesa…

Pastissets cruixents de cigrons, de CreatiVegan

Fa moooolt de temps que tenia a pendents aquesta recepta del fantàstic blog de CreatiVegan.

No us passa que la llista de receptes pendents sempre creix a un ritme exponencialment major que el temps que teniu per anar provant coses noves?

Aquesta us la penjo al blog perquè realment penso que val molt la pena. Bona, senzilla, es pot congelar, versàtil…

I de pas us recomano (crec que ja ho he fet més vegades) que us passeu pel blog de CreatiVegan, on trobareu moltíssimes receptes veganes per tots els gustos, de senzilles i de més elaborades, i amb unes fotos precioses.

IMG_0999

Els pastissets, acompanyats d’arròs amb pèsols i salsa de soja

 

Ingredients

  • 1 pot de cigrons cuits. Com que són 400 gr enlloc dels 250 de la recepta original, vaig adaptar una mica les quantitats (a ull)
  • 2 cullerades de maicena
  • 1 cullerada i mitja d’oli d’oliva
  • 1 culleradeta d’all en pols
  • 1/2 culleradeta de pebre
  • 1 culleradeta de julivert picat
  • 1 culleradeta de pimentón de la Vera (fumat)
  • pa ratllat
  • farina de blat
  • oli per fregir

Com veieu, a part de les quantitats, vaig variar les espècies i condiments. Això al gust de cadascú.

El procediment és el mateix que explica la recepta original: aixafar els cigrons amb un passapurés, posar-hi tots els ingredients (la maicena dissolta en 3 cullerades d’aigua) i remenar bé. Fer boles i aixafar-les (diria que em van sortir uns 6 o 7 pastissets).

IMG_1004

Per dins

 

Es passen per pa ratllat i després per farina i es fregeixen.

Segur que es poden fer al forn, posant-hi només pa ratllat, o sèsam, com en aquesta recepta de croquetes de Dime que comes.

Proveu-los que us agradaran segur!

Recepta original: http://www.creativegan.net/archives/pastelitos-de-garbanzo-crujientes/

Compota de poma

La recepta d’avui és ben senzilla. Una compota de poma per aprofitar unes pomes oblidades que s’havien estovat una mica massa.

He de reconèixer que les pomes “en cru” no m’entusiasmen. En canvi, cuites, al forn, en compota, mermelada, pastís etc m’apassionen!

Aquesta recepta es fa en un moment i es pot guardar a la nevera uns dies. Jo li vaig posar una mica de fructosa (ja us vaig explicar que en vaig comprar un dia i l’he de gastar) però s’hi pot posar una miqueta de sucre o stevia, o prescindir-ne del tot, al gust de cadascú.

Haig de reconèixer que és la primera vegada que faig compota, i de fet no sé si això és una compota. Però havia de posar un títol a la recepta 🙂

Ingredients

  • 3 pomes
  • 2 cullerades soperes de fructosa
  • mitja llimona (el suc)

Elaboració

Pelem i tallem les pomes a daus.

En una cassola posem les pomes, la fructosa i el suc de la llimona. Encenem el foc (no massa fort) i ho tapem.

Anem remenant de tant en tant i veurem que la poma va deixant anar molt líquid.

Quan els trossets de poma ja estan prou tous, els triturem amb el minipimer (o els deixem tal qual, això va a gustos).

Si volem li podem posar una mica de canyella en pols.

Es pot prendre calent, fred, sol, amb iogurt, galetes… El Bernat i jo ens ho vam menjar tal qual, concretament asseguts al terra de la cuina, menjant els dos del mateix bol (quan tens fills les coses més senzilles es converteixen en una aventura!)

Truita de verdures sense ou

Les truites són un bon invent. Admeten mil possibilitats, et serveixen per acabar sobres de la nevera (3 xampinyons avorrits, mig pebrot que ha sobrat…), les pots deixar fetes i menjar-les l’endemà o unes hores més tard (important quan tens un nen que a la que t’acostes a la cuina vol que l’agafis, vol veure què fas, vol remenar…).
A casa som vegans, i cuinem sense ou. Tot i això fem truites sovint. Fins ara les feia el meu company, perquè jo no acabava de trobar-li el truquillo i se’m trencaven, però fa uns dies vaig tronar a provar-ho i vaig fer una truita de patates gairebé perfecte… i ara no paro de fer truites.
Ahir, mentre el peque dormia la migdiada, vaig deixar aquesta truita feta pel sopar i encara em va sobrar temps per tallar les teles per fer uns pantalons!

Ingredients

  • Vuit espàrrecs verds
  • tres alls tendres
  • mig carbassó
  • mig pebrot vermell
  • mig pebrot verd
  • dos xampinyons grans
  • farina de cigró o de blat
  • una mica de vinagre
  • aigua
  • salsa de soja

Elaboració

Com veieu, els ingredients són una mica les sobres que tenia per la nevera. Hi podeu posar les verdures que vulgueu. Hi hagués quedat bé també una ceba, o albergínia, o més xampinyons (només en quedaven dos!).

Talleu les verdures a trossets petits. Jo ho tallo tot bastant petitó perquè penso que així és més fàcil de menjar pel meu fill, però va a gustos.

Sofregim les verdures en una paella amb una mica d’oli. Primer sofregeixo una mica els espàrrecs i els alls tendres (compte que els alls tendres es cremen ràpid!) i després hi afegeixo la resta de verdures. A mi m’agrada posar-hi un rajolí de salsa de soja enlloc de sal, que hi aporta la sal però també una mica de gust. Hi podem posar també una mica de pebre o alguna espècie que ens agradi. Si hi posem un pèl de cúrcuma, li donarem un toc de groc que fa que encara tingui més pinta de truita (sense passar-nos que la cúrcuma té un sabor molt fort!).

Quan estan les verdures cuites les retirem del foc i les posem en un bol. Agafem un recipient de mini-pimer i hi posem dues o tres cullerades soperes de farina de cigró i aigua fins que tingui una textura semblant a l’ou, potser una mica més líquid. Recomano passar uns segons de mini-pimer perquè no quedin grumolls. La farina de cigró jo la compro en tendes de productes ecològics però cada vegada n’hi ha a més supermercats. Sinó, es pot fer servir farina de blat normal i corrent. Jo hi poso també un rajolí de vinagre perquè no es noti el gust de la farina. Incorporem la mescla a les verdures, en la proporció que hi posaríem l’ou per fer una truita. No sé si a la foto s’aprecia massa bé.

Agafem una paella (important que no s’enganxi!). La posem al foc amb una mica d’oli i hi aboquem la barreja quan ja està calenta. Baixem el foc al mínim i ho deixem uns 5-7 minuts. Tombem la truita i ho deixem uns 5-7 minuts per l’altra cantó. Aquestes truites es trenquen una mica més que les d’ou, pel que cal anar amb compte al girar-les.

Doncs ja tenim la truita. Nosaltres ens la vam menjar amb una mica de col-i-flor amb patata i una llesca de pa amb tomàquet.