Galetes de flocs de civada i poma

El meu fill està enganxat a les galetes!! I quin no, oi?
Les galetes dels supermercats són horribles. Totes porten moltíssim sucre, a part d’ingredients “estranys”, E-s etc. A més a més, a casa som vegans, així que encara em costa més torbar galetes que no portin ni mel, ni ous ni llet (o derivats). Bé, en trobo, però moltes vegades porten edulcorants artificials.
Així que sempre que puc intento fer galetes a casa. Primer perquè així sé exactament el que porten, segon perquè intento fer-les una mica més “sanes” amb farina integral, amb menys o gens de sucre… i al meu fill li encanta que li faci galetes. Sempre que demana galetes en demana “de la mama” tot i que a vegades no n’hi ha i llavors toca menjar les del supermercat.
Aquesta recepta de galetes la vaig treure d’aquest blog, on segons diuen és una recepta australiana. Jo la vaig adaptar una mica perquè hi ha ingredients que no tinc, perquè no m’agrada el coco (l’odio!!) i perquè volia provar de fer-les menys dolces (penso que el paladar “s’educa” i si ens acostumem a menjar les coses menys dolces necessitarem menys sucre i menys endolcidors perquè ens agradin les coses).

Ingredients:

  • 100 grams de farina integral (també pot ser blanca)
  • 100 gr de flocs de civada o de barreja de cereals (en comencen a haver-hi en molts supermercats, o sinó en tendes de dietètica i productes ecològics)
  • 70 gr de sucre o de melassa
  • 60 ml d’oli (jo l’he posat d’oliva i es nota el gust, si ho preferiu el podeu posar de gira-sol que té un sabor més neutre)
  • 1 culleradeta de llevat de pastisseria
  • El suc d’una taronja petita (uns 50 ml)
  • Una poma

Preparació
Es barregen els ingredients secs (farina, flocs, sucre i llevat) i la poma pelada i rallada. Després hi afegim l’oli i amassem una miqueta amb les mans.
La massa no queda molt fina perquè té una proporció bastant gran de flocs per la farina que porta…per tant les galetes les haurem de fer amb les mans. Agafem una cullerada de pasta, la premem una mica, fem una boleta i l’aixafem de manera que quedin unes galetes d’un cm de gruix més o menys.
Escalfem el forn a 190ºC i hi posem les galetes entre 12 i 18 minuts. Les meves galetes eren bastant grans i van estar uns 18 minuts perquè als 12 encara estaven molt tovetes (tot i que heu de pensar que al refredar-se s’endureixen una mica, així que és normal, i de fet aconsellable, que al treure-les del forn estiguin una mica tovetes).
Quan les traieu del forn aneu amb compte que es desfan una mica (al refredar-se ja queden més consistents).

Comentaris
Amb aquestes quantitats surten poques galetes. Jo la propera vegada ho faré amb el doble d’ingredients.
La recepta em va agradar perquè en primer lloc tinc molts flocs de cereals que em vaig comprar a granel per prendre amb la llet per esmorzar però ja me n’he cansat i no sabia què fer amb ells. En segon lloc, perquè són unes galetes amb poc sucre i sense greixos saturats (mantega, margarina etc) que és el que busco (sense sort) quan compro galetes pel meu fill. I en tercer lloc perquè admeten tota mena de variants.  Normalment hi poso una poma ratllada però no me’n quedaven i per això vaig improvitzar amb el suc de taronja. He pensat en posar-hi plàtan la propera vegada i fer-les amb menys sucre o sense sucre, ja que el plàtan és dolç. També se li poden posar panses, fruits secs, pipes, pell de taronja, fruites dessecades… I també vull fer-ne en forma de barretes, com les típiques barretes “energètiques” que venen.

Ah, aviso, atipen molt! Jo me n’he menjat dues per esmorzar (grossetes) menys algun trosset que s’ha menjat el meu fill, i he acabat ben tipa

Anuncis

Truita de verdures sense ou

Les truites són un bon invent. Admeten mil possibilitats, et serveixen per acabar sobres de la nevera (3 xampinyons avorrits, mig pebrot que ha sobrat…), les pots deixar fetes i menjar-les l’endemà o unes hores més tard (important quan tens un nen que a la que t’acostes a la cuina vol que l’agafis, vol veure què fas, vol remenar…).
A casa som vegans, i cuinem sense ou. Tot i això fem truites sovint. Fins ara les feia el meu company, perquè jo no acabava de trobar-li el truquillo i se’m trencaven, però fa uns dies vaig tronar a provar-ho i vaig fer una truita de patates gairebé perfecte… i ara no paro de fer truites.
Ahir, mentre el peque dormia la migdiada, vaig deixar aquesta truita feta pel sopar i encara em va sobrar temps per tallar les teles per fer uns pantalons!

Ingredients

  • Vuit espàrrecs verds
  • tres alls tendres
  • mig carbassó
  • mig pebrot vermell
  • mig pebrot verd
  • dos xampinyons grans
  • farina de cigró o de blat
  • una mica de vinagre
  • aigua
  • salsa de soja

Elaboració

Com veieu, els ingredients són una mica les sobres que tenia per la nevera. Hi podeu posar les verdures que vulgueu. Hi hagués quedat bé també una ceba, o albergínia, o més xampinyons (només en quedaven dos!).

Talleu les verdures a trossets petits. Jo ho tallo tot bastant petitó perquè penso que així és més fàcil de menjar pel meu fill, però va a gustos.

Sofregim les verdures en una paella amb una mica d’oli. Primer sofregeixo una mica els espàrrecs i els alls tendres (compte que els alls tendres es cremen ràpid!) i després hi afegeixo la resta de verdures. A mi m’agrada posar-hi un rajolí de salsa de soja enlloc de sal, que hi aporta la sal però també una mica de gust. Hi podem posar també una mica de pebre o alguna espècie que ens agradi. Si hi posem un pèl de cúrcuma, li donarem un toc de groc que fa que encara tingui més pinta de truita (sense passar-nos que la cúrcuma té un sabor molt fort!).

Quan estan les verdures cuites les retirem del foc i les posem en un bol. Agafem un recipient de mini-pimer i hi posem dues o tres cullerades soperes de farina de cigró i aigua fins que tingui una textura semblant a l’ou, potser una mica més líquid. Recomano passar uns segons de mini-pimer perquè no quedin grumolls. La farina de cigró jo la compro en tendes de productes ecològics però cada vegada n’hi ha a més supermercats. Sinó, es pot fer servir farina de blat normal i corrent. Jo hi poso també un rajolí de vinagre perquè no es noti el gust de la farina. Incorporem la mescla a les verdures, en la proporció que hi posaríem l’ou per fer una truita. No sé si a la foto s’aprecia massa bé.

Agafem una paella (important que no s’enganxi!). La posem al foc amb una mica d’oli i hi aboquem la barreja quan ja està calenta. Baixem el foc al mínim i ho deixem uns 5-7 minuts. Tombem la truita i ho deixem uns 5-7 minuts per l’altra cantó. Aquestes truites es trenquen una mica més que les d’ou, pel que cal anar amb compte al girar-les.

Doncs ja tenim la truita. Nosaltres ens la vam menjar amb una mica de col-i-flor amb patata i una llesca de pa amb tomàquet.

Quiche de xampinyons amb massa de civada

Les quiches són uns pastissos salats francesos (tot i que la paraula quiche prové de l’alemany) que m’encanten. Ara, els ingredients que porten són una bomba de rellotgeria: mantega, crema de llet, formatge, ous…

En un blog que segueixo i que us recomano moltíssim, Dime que comes, escrit per la Lucia, dietista i vegetariana, fa temps hi vaig veure un article sobre les quiches on analitzava la quantitat de greixos i calories que tenia cada ració de quiche i proposava una recepta de quiche més lleugera i sana.

Jo alguna vegada havia fet quiches veganes, sense ou i utilitzant nata de soja o civada, però sempre feia servir pasta brisa, que segons aquest blog 100 gr de pasta brisa tenen 400 kcal, 14,1 gr de greixos saturats i 144,7 mgr de colesterol!!. La recepta que proposa la Lucia fa la massa amb flocs de civada i farina integral i em va cridar l’atenció.

Dimecres a la nit finalment la vaig fer. Haig de dir que es triga ben poquet (a part, hi ha el temps de forn) cosa que agraeixo molt en les receptes. La recepta original és de bledes, jo no en tenia i la vaig fer amb el que vaig trobar per la nevera: xampinyons, ceba, pebrot vermell…

Ahir la vam menjar per dinar i realment ens ha agradat molt a tots. Tant la massa com el farcit, que dóna molt de joc. I una cosa que vull provar és a fer el típic pastís de iogur que porta una massa de galetes i mantega/margarina que només de veure-la ja et fa mal el cor (literal, les artèries es saturen abans i tot de que t’ho mengis!) i substituir-la per aquesta massa de civada. Ja us ho explicaré!!

Bé, no m’enrotllo més. Us poso la recepta però un cop més us recomano que aneu al blog original perquè està molt bé!

Ingredients

Per la massa

  • 145 gr de flocs de civada
  • 270 gr d’aigua
  • 90 gr de farina integral
  • 55 gr d’oli d’oliva
  • sal

Pel farcit

  • una safata de xampinyons
  • una ceba gran
  • mig pebrot vermell
  • un parell d’alls tendres (o secs)
  • agar-agar en flocs o en pols
  • un brick de nata vegetal. Jo l’he utilitzat de civada.
  • pebre vermell fumat
  • salsa de soja o sal

Elaboració

Primer fem la massa. Posem a bullir l’aigua i els flocs de civada fins que quedi una massa enganxifosa. Ho apartem del foc i hi afegim la farina, l’oli i la sal. Compte al remenar perquè crema. Si volem ho podem deixar refredar una mica per amassar-ho amb les mans.

Així queda la massa

Agafem un motlle rodó de 25-28 cm i hi posem la massa, anant-la aixafant amb els dits, cobrint tot el cul i dos o tres cm dels laterals (amb paciència que la massa és bastant pringosa!)

El meu motllo era dels que es separa el cul dels laterals i també li vaig posar paper de plata, però la veritat és que no s’enganxa gaire i és bastant fàcil de desmotllar

Ara fem el farcit. Tallem a trossets petits totes les verdures i les sofregim bé. Hi posem un rajolí de salsa de soja o una miqueta de sal. Quan ja està bastant fet hi afegim dues culleradetes de pebre vermell fumat (la recepta original porta tofu fumat però jo no en tenia i vaig pensar que aquesta espècie li donaria un toc molt bo)

Mentrestant en una olla escalfem la nata vegetal (200-250ml) amb agar-agar. Jo en tenia en flocs i en vaig posar 3 cullerades de postres. Remenem sense parar i ho deixem bullir 2 o tres minuts. Aboquem la nata amb l’agar-agar al sofregit, ho deixem fent xup-xup uns 5 minuts més i després aboquem el farcit al motllo.

El sofregit amb la crema de llet

Escalfem el forn a 180ºC i hi posem la quiche uns 40 minuts.

Es pot menjar calenta o freda. Nosaltres la vam fer el dia abans i ens la vam menjar l’endemà (a temperatura ambient) acompanyada d’unes mongetes blanques saltejades amb all i julivert.

Comentaris

Els flocs de civada jo els compro ecológics (no són massa cars) però n’he vist en alguns supermercats.

La nata vegetal és un substitut de la crema de llet per cuinar. N’hi ha de soja, de civada, d’ametlla i d’arròs (o aquestes són les que jo he vist). No sé si en algun supermercat en tenen (crec que n’he vist al Bonpreu, a la secció ecológica) però sinó en qualsevol herbolari o tenda eco en trobareu.

L’agar-agar és una alga que serveix per espessir o quallar com ho faria la gelatina. Perquè faci efecte cal bullir-la uns minuts amb una mica de líquid (per això en aquesta recepta la posem a bullir amb la nata). La venen en pols, en sobres, però és caríssima. Jo la compro en tires en algun supermercat de productes xinesos (són aquella mena de tires plasticoses que et posen a les amanides dels restaurants xinesos) i la trituro amb un molinet de cafè que ens vam comprar per triturar fruits secs, llavors etc. Cal fixar-se en les receptes si les quantitats d’agar-agar són en pols o en flocs perquè de la primera se’n necessita molt menys que de la segona. Triturada com ho faig jo considero que queda aproximadament com la textura dels flocs.

I per últim, de farcit li podeu posar el que vulgueu. Les quiches queden bé pràcticament amb tot!!!

Al final no vaig tenir temps de dinar a casa, així que aquest és el tupper que m’he endut a la feina!

Paté d’albergínia

Menys sovint del que m’agradaria, però de tant en tant a casa fem algun paté vegetal. Sempre va bé tenir un tupper amb algun paté per un esmorzar o berenar, per acompanyar l’amanida del dinar, per endur-te al carrer quan no saps a quina hora tornaràs a casa i quan ens vindrà la gana, per improvisar un entrepà…

El que més fem és l’hummus. Bé, el fa el meu company, i li queda boníssim!! (ja reclamaré recepta!!). Però l’altre dia vaig anar a comprar i vaig trobar albergínies i pebrots vermells molt barats (i a punt de passar-se, tot s’ha de dir). Així que en vaig comprar uns quants de cada i els vaig escalivar, juntament amb uns tomàquets madurs (quan s’encén el forn s’ha d’aprofitar!). El pebrot i els tomàquets ens els vam menjar tal qual, acompanyant un seità arrebossat. I amb les albergínies vaig fer un paté que m’agrada molt.

És una adaptació d’una recepta àrab que es diu muttabal o baba ganush. Crec que depèn del lloc n’hi diuen d’una o altra manera i suposo que també el cuinen d’una manera una mica diferent. La gràcia del plat és coure les albergínies amb llenya però en un pis de Barcelona no es pot demanar massa…

Ingredients

  • 2 esbergínies escalivades
  • oli d’oliva verge
  • tahine (puré de sèsam)

Preparació

Pelem les albergínies i les posem en un recipient de mini-pimer. Hi posem un bon raig d’oli d’oliva i dues o tres cullerades soperes de tahine.

Ho triturem tot bé amb el minipimer, que quedi una pasta ben fina. Si ens queda massa espès hi podem un posar una mica més d’oli o fins i tot una miqueta d’aigua o suc de llimona.

Vaig fer més fotos del procés però les vaig esborrar abans de passar-les a l’ordinador, així que només en tinc de les albergínies! 😦

Comentaris

Es pot condimentar amb pebre o pebre vermell, o afegir-hi una mica d’all cru. Jo no hi acostumo a posar res més. L’albergínia i la tahine ja tenen prou sabor pel meu gust. Hi ha qui li posa una mica de iogur per suavitzar el gust (ja veureu que les albergínies li donen un gust bastant fort)

Es menja untat amb pa, tal qual, o acompanyat de rodanxes de tomàquet madur, tires de pebrot escalivat…

El tahine/tahini/tahina és una pasta de sèsam típica dels països àrabs. Jo la compro en “colmados” paquistanesos (no en tenen en tots, però sí en molts). També n’hi ha d’ecológica, però és bastant més cara. El sèsam és un aliment ric en ferro i calci (100 gr de tahine aporten 670 mg de calci i 10 mg de ferro, molt més calci -6 vegades més!- que la llet i més ferro que les llenties, per posar algun exemple)

 

Nota: avui he après que “esbergínia” no és correcte en català!

Magdalenes de xocolata

Aquesta recepta és una adaptació de la recepta de “Cupcakes de té verde y sirope de arce” del llibre Delicias Veganas, de Toni Rodríguez, editat per Oceano Ambar.

La veritat és que és la millor recepta de magdalenes que he trobat fins ara, queden molt esponjoses i accepten qualsevol variació. Fins i tot l’altre dia vaig fer servir massa per fer un pastís!

Ingredients

  • 120gr de farina de blat
  • 30 de maicena
  • 1 culleradeta de llevat en pols (tipus “Royal”)
  • mitja culleradeta de sal
  • 100 ml d’aigua
  • 95 ml de melassa (substituïble per 95 gr de sucre)
  • 1 culleradeta de vainilla
  • 90 ml d’oli de gira-sol
  • una cullerada sopera plena de cacau en pols

Elaboració

Es barreja primer la farina, maicena, sal, llevat i cacau en un bol. Després s’hi afegeix l’aigua, la melassa, la vainilla i l’oli. Es remena bé fins que ens quedi una massa fina i la posem en motllos de magdalenes (surten unes 6-8 magdalenes, depenent de la mida).

Engeguem el forn a 180ºC i quan estigui calent hi posem les magdalenes.  Les fornegem uns 15 minuts aproximadament. Jo les vaig punxant fins que el punxó surt net.

Com a possibles variacions, enlloc de posar-hi cacau en pols es poden posar trossets de xocolata, o la pell d’una llimona, melmelada… o es poden cobrir amb xocolata fondant. Com ja he dit, accepten totes les variants possibles!!

 

 

Nota: i amb tot això, avui he descobert que “tamany” no existeix en català! Gràcies a les magdalenes!!!