Vol-au-vents de xampinyons/champiñones

Avui penjo una recepta molt senzilla, versàtil i bona. Es poden fer vol-au-vents petits, com d’aperitiu, o més grans, de primer plat.

Hoy cuelgo una receta muy sencilla, versátil y buena. Se pueden hacer volu-au-vents pequeños, como apertitivo, o más grandes, de primer plato.

Ingredients

  • 6 vol-au-vents grans
  • mitja ceba
  • uns 10 xampinyons
  • 1 cullerada sopera plena de farina
  • mig litre de llet de soja sense sucre.
  • una cullerada sopera de margarina

Ingredientes

  • 6 vol-au-vents grandes
  • media cebolla
  • unos 10 champiñones
  • 1 cucharada sopera colmada de harina
  • medio litro de leche de soja sin azúcar
  • una cucharada sopera de margarina

 

IMG_4292

Elaboració

Per començar tallem la ceba i els xampinyons en trossets petits, sinó després ens costarà omplir els vol-au-vents.

En una paella amb una mica d’oli calent i aboquem la ceba i l’anem sofregint amb el foc no massa alt. Quan ja estigui tranparent hi afegim també els xampinyons i seguim sofregint fins que quedin tot ben fet. Pensem que després només estaran uns 10 minuts al forn i no volem que el sofregit quedi cru.

Para empezar cortanos la cebolla y los champiñones en trocitos pequeños, sino luego nos costará rellenar los vol-au-vents.

En una sartén con un poco de aceite caliente le echamos la cebolla y la vamos sofriendo con el fuego no muy alto. Cuando esté transparente le añadimos también los champiñones y seguimos sofriendo hasta que quede todo bien hecho. Pensad que luego solo estarán 10 minutos en el horno y no queremos que las verduras queden crudas.

Mentrestant, o millor, després, fem la beixamel. Cadascú té la seva manera de fer-la. A casa la fa el meu company. En un cassó al foc hi posa una cullerada de margarina i quan es desfà hi posa la farina. Amb unes “barilles” va remenant sense parar tota l’estona. Al cap d’un parell de minuts hi posa la llet, tota de cop, sense parar de remenar. Hi posem també un polsim de sal i un de nou moscada. I va remenant mentre el va fent la beixamel, fins que bulli. Provem per rectificar de sal i nou moscada. I llavors apaguem el foc i ja la tenim llesta.

En un bol barregem el sofregit amb la beixamel. Això ho podem guardar si en aquell moment no ens hem de menjar els vol-au-vents. Quan sigui l’hora de dinar, encenem el forn a 180-200ºC i mentre s’escalfa omplim els vol-au-vents de la barreja de xampinyons i beixamel. Ho posem al forn uns 10-12 minuts. Simplement volem que s’escalfi, vigilant que no es torri massa per dalt.

Ho servim i ens ho mengem 🙂

Mientras, o mejor, luego, hacemos la bechamel. Cada uno tiene su receta particular. En casa la hace mi compañero. En una cazuela no muy grande le ponemos una cucharada de margarina y la ponemos al fuego hasta que se derrita. le echamos la harina y con unas “barillas” vamos removiendo todo el rato sin parar. Le ponemos también un pellizco de sal y uno de nuez moscada. Y vamos removiendo mientras la bechamel se va calentando, hasta que hierva. La provamos por si queremos añadir algo más de sal o nuez moscada. Apagamos el fuego y ya está lista.

En un bol mezclamos el sofrito con la bechamel. Esto lo podemos guardar si en este momento no nos vamos a comer los vol-au-vents. Cuando sea el momento de comer encendemos el horno a 180-200ºC y mientras de calienta rellenamos los vol-au-vents de la mezcla de champis y becjamel. Lo ponemos en el horno unos 10-12 minutos, Simplemente queremos que se caliente, vigilando que no se queme por arriba.

Lo servimos y nos lo comemos 🙂

 

Aquest farcit el vaig fer també amb una quische (comprant una massa brisa) i queda molt bo també. En aquest cas els xampinyons els vaig fer laminats.

Este relleno también lo usé para hacer quische (con masa brisa comprada) y queda muy rico. En este caso los champiñones los hice laminados.

Seità amb xampinyons i salsa de xampinyons

Us he dit mai que m’encanten els xampinyons? 🙂

 

IMG_1377

Seità amb xampinyons i salsa de xampinyons

 

Ingredients

  • 1 ceba
  • 2 alls
  • una safata de xampinyons
  • “crema de llet” vegana (de soja, de civada…)
  • sal
  • pebre
  • 1 bola de seità (o quantitat equivalent de seità casolà)

Elaboració

Sofregim la ceba i els alls, tallats com vulgueu perquè després ho triturarem. Quan ja estiguin una mica fets hi afegim 5 o 6 xampinyons, tallats en quarts o per la meitat.

IMG_1363

La ceba, l’all i els xampinyons, sofregint-se

Hi afegim la sal i ho deixem coure tot fins que totes les verdures estiguin fetes. Hi afegim la “crema de llet” i pebre al gust i ho deixem 5 minuts al foc. Jo hi vaig afegir una mica d’aigua (100ml potser) perquè em va quedar bastant espessa. Segons la “crema de llet” que utilitzeu quedarà més  o menys líquida. Ho triturem i reservem. Guardem la paella per d’aquí a una mica.

La salsa

La salsa

En una altra paella hi posem un raig d’oli, tallem el seità en làmines i el marquem un minut per cada banda (aproximadament, que quedi una mica torrat). Reservem el seità. En la mateixa paella sofregim els xampinyons tallats en làmines no massa gruixudes (jo feia 3 talls a cada xampi). quan ja estiguin, a la paella on hem fet la salsa hi posem el seità, els xampinyons i la salsa, encenem el foc i ho deixem uns 5 minuts a foc mig o baix.

IMG_1370

Abans d’afegir-hi la sala

 

Comentaris

És un plat bastant senzill de fer, tot i tenir uns quants passos i embrutar 3 o 4 trastos diferents.

Surt bastanta quantitat de salsa, hi podeu posar menys crema de llet però llavors sobra i no saps que fer-ne. Nosaltres amb les sobres (que bàsicament era salsa, un tall de seità i algun xampinyó) vam fer espaguetis i allò ho vam convertir en la salsa (tallant el seità a trossets) i també quedava molt bo.

De fet és un plat que pot quedar molt bé acompanyat d’alguna pasta curta com macarrons, galets, espirals…

Si us agrada la recepta, en vaig penjar un de similar fa un temps, sense xampinyons 🙂

Pasta amb xampinyons i tomàquets secs

2012-12-18 14.30.43

Una recepta ràpida i senzilla, ideal pel tupper del meu dinar 🙂

Ingredients (per dues persones)

  • 1 ceba
  • 1 safata de xampinyons
  • un grapat de pipes girsol
  • 4 o 5 tomàquets secs
  • Pasta (uns 200-250 gr) tant curta com llarga

Elaboració

Tallen la ceba i els xampis a trossets petits. Ho sofregim amb una mica d’oli. Mentrestant tallem els tomàquets secs (els meus són tal qual però els que estan bullits i amb oli també serveixen). Els afegim al sofregit. Jo els vaig posar quan els xampis havien deixat l’aigua i així es van hidratar una mica. També els podem tenir una estoneta en remull abans de posar-los a cuinar. De totes maneres si estan talladets petits a mi no em molesta si són una mica durs…

2012-12-17 21.04.15

Bullim la pasta (espirals en aquest cas). Barregem el sofregit amb la pasta i al moment de menjar-nos-ho hi posem un grapadet de pipes de girasol (millor crues i sobretot sense fregir/salar). Crec que a la pasta li queda bé el toc “cruixent” dels fruits secs o llavors. Si els podeu pagar, podeu posar-hi pinyons 😉

2012-12-18 14.30.52

Seità amb crema de llet

Un seità senzill de fer i molt bo.

Ingredients

  • una bola de seità
  • dues cebes
  • un all
  • una pastanaga
  • un brick petit de crema de llet de civada (o soja o ametlla o arròs…)
  • pebre

Elaboració

Tallem la ceba en trossets petits. La posem a sofregir. Pelem i tallem la pastanaga en rodanxes i l’all en trossets petits i ho incorporem al sofregit.

Mentre es va fent, tallem en seità en rodanxes de mig centímetre d’ample.

Quan la ceba comença a estar daurada, incorporem el seità a la paella i el deixem una mica per cada cantó, que es faci una mica (si ho preferim, podem posar una paella a part i fer un moment el seità per cada banda i després incorporar-lo a la paella general).

Incorporem la crema de llet, el pebre i sal al gust. Ho deixem, a foc lent, uns 5 minuts i ja està llest per servir.

Seitán estofat amb pèsols

Un plat senzill de fer, bo, i que serveix per buidar la nevera, ja que li pots posar més o menys les verdures que vulguis.

Ingredients

  • una bola de seitán
  • una tasseta de pèsols
  • mitja safata de xampinyons
  • una pastanaga
  • 1 ceba
  • dos dents d’all
  • dues cullerades de salsa de tomàquet (crua o cuita)

Elaboració

Es talla ben petita la ceba i els alls. Es sofregeix en una paella. Mentrestant, tallem la pastanaga a rodanxes fines (si és molt gruixuda, les podem tallar per la meitat). Afegim la pastanaga al sofregit.

Quan la ceba comença a estar transparent hi afegim els xampinyons laminats i finalment les cullerades de tomàquet (la funció del tomàquet, bàsicament, és donar-hi color).

En una paella a part, marquem el seitán que haurem tallat en làmines no massa gruixudes.

Quan el sofregit estigui, hi afegim els pèsols, el seitán i un got d’aigua i espècies al gust (pebre, pebre vermell, farigola…). Ho deixem uns 10 minuts al foc.

 

Aprofito per dir que he penjat més fotos a la recepta del seitán, així potser ara s’entén una mica més…

Primera recepta d’hamburgueses

Les hamburgueses són un bon invent. Són senzilles de fer, es poden fer amb pràcticament qualsevol cosa, en pots fer moltes i congelar-les, les pots menjar a la planxa, al forn o en entrepà, les acompanyes de pà amb tomàquet i amanida i ja tens un sopar… Ens agraden les hamburgueses, no sé si es nota!!!  😉

Ja us vaig ensenyar fa uns dies que m’havia comprat el llibre “The vest veggie burguers on the planet” que té ni més ni menys que 101 receptes d’hamburgueses!!!

Entre que el llibre està en anglès (com es diu “paella”, “picar”, “tallar”, “remenar” o “juliana” en anglès?, per dir algunes de les paraules que he hagut de buscar) i que té tantes receptes, de tant en tant l’obria, me’l mirava però no acabava de decidir-me per quina recepta fer.

Al final ahir a la tarda vaig arribar a casa decidida, vaig agafar el llibre, vaig buscar una recepta que tingués tots els ingredients (menys un, ara ho explico!) i m’hi vaig posar. En mitja horeta tenia fetes 5 o 6 hamburgueses grossetes, 3 que ens vam menjar per sopar i 3 que han anat al congelador.

Per ser la primera recepta del llibre que faig haig de dir que n’estic prou contenta. Potser (bé, segur!) no és la millor recepta d’hamburguesa que he provat mai però estan prou bones, no es desfan (el problema principal quan es fan hamburgueses és trobar la textura adequada) i es poden variar una mica per millorar-les (pel meu gust el que li falla és el sabor… sempre ho trobo tot sosso no sé si us en heu adonat, je je)

Bé, doncs així estàvem ahir a la tarda a casa meva… tot preparat per les hamburgueses!!!

Ingredients

  • 2 cullerades d’oli d’oliva
  • 227 grams de xampinyons
  • 3 dents d’all
  • 180 ml d’aigua o caldo vegetal
  • 96 grams de soja texturitzada
  • 30 grams de llevat de cervesa
  • 72 grams de gluten
  • 1 cullerada sopera (8 grams) de mostassa granulada
  • 1 cullerada (8 grams) de ceba en pols
  • 1/2 cullerada de te de fum líquid (jo no en tenia i no en vaig posar)
  • sal i pebre

*els ingredients estan en quantitats de grams una mica “estranyes” (96, 227 etc) perquè a la recepta original venen donades en mesures angleses/ianquis tipus “tassa”, “cullerada” etc i entre parèntesis et donen aquestes mesures.

Elaboració

Es tallen petitons els xampinyons i l’all i es sofregeix tot en una paella, uns 5-7 minuts. S’hi tira l’aigua o el brou (jo vaig fer servir aigua, i llavors hi vaig afegir un rajolí de salsa de soja) fins que bulli i llavors hi aboquem la soja texturitzada. Es remena be, s’apaga el foc i es deixa reposar, tapat, 10 minuts.

Ho posem en un bol i deixem que es refredi una mica (fins que ho podem tocar amb les mans sense cremar-nos). Llavors i aboquem el gluten, el llevat de cervesa, la mostassa, les espècies… i ho amassem bé amb les mans.

Ho posem a la nevera i ho deixem reposar 20 minuts.

Després fem les hamburgueses (amb les mans o amb un trasto d’aquests com el que tinc jo, que val quatre duros i va genial!)

Les emboliquem amb paper si les volem congelar o guardar, i per fer-les, les posem a la paella amb una mica d’oli, 5 minuts per cada cantó.

Queden bones si les feu no massa gruixudes i les torreu bé dels cantons, que quedin ben fetes. Sinó el gluten li dóna una textura una mica “xiclet” que  no és massa agradable.

Comentaris

El gluten no és farina normal, ni tampoc la farina amb alt percentatge de gluten (farina de força). De fet l’aspecte de farina però no ho és. És la proteïna de la farina de blat i és la base del seitán, i en moltes receptes es fa servir perquè “enganxa” tots els ingredients. N’hi ha d’ecológic, no massa barat, i en botigues de farines i llegums a granel (si us interessa us en dic alguna de Barcelona).

La soja texturitzada prové de la soja llegum (no sé exactament amb quin procés). N’hi ha de diferents gruixos, però per aquesta recepta va bé la que en diuen “fina”. Un cop hidratada queda com una mena de “carn picada” i serveix pel mateix: hamburgueses, bolonyesa… Ja penjaré més receptes amb soja texturitzada.

La recepta original portava “fum líquid”. M’han dit que és un ingredient comú al continent americà i que en les tendes de productes llatins en tenen. Tinc pendent anar-hi de fa temps, i mira que el meu barri n’hi ha moltes!! Com que no en tenia li vaig posar el pebre vermell fumat, que segur que no queda igual però també li dóna aquest toc.

Quiche de xampinyons amb massa de civada

Les quiches són uns pastissos salats francesos (tot i que la paraula quiche prové de l’alemany) que m’encanten. Ara, els ingredients que porten són una bomba de rellotgeria: mantega, crema de llet, formatge, ous…

En un blog que segueixo i que us recomano moltíssim, Dime que comes, escrit per la Lucia, dietista i vegetariana, fa temps hi vaig veure un article sobre les quiches on analitzava la quantitat de greixos i calories que tenia cada ració de quiche i proposava una recepta de quiche més lleugera i sana.

Jo alguna vegada havia fet quiches veganes, sense ou i utilitzant nata de soja o civada, però sempre feia servir pasta brisa, que segons aquest blog 100 gr de pasta brisa tenen 400 kcal, 14,1 gr de greixos saturats i 144,7 mgr de colesterol!!. La recepta que proposa la Lucia fa la massa amb flocs de civada i farina integral i em va cridar l’atenció.

Dimecres a la nit finalment la vaig fer. Haig de dir que es triga ben poquet (a part, hi ha el temps de forn) cosa que agraeixo molt en les receptes. La recepta original és de bledes, jo no en tenia i la vaig fer amb el que vaig trobar per la nevera: xampinyons, ceba, pebrot vermell…

Ahir la vam menjar per dinar i realment ens ha agradat molt a tots. Tant la massa com el farcit, que dóna molt de joc. I una cosa que vull provar és a fer el típic pastís de iogur que porta una massa de galetes i mantega/margarina que només de veure-la ja et fa mal el cor (literal, les artèries es saturen abans i tot de que t’ho mengis!) i substituir-la per aquesta massa de civada. Ja us ho explicaré!!

Bé, no m’enrotllo més. Us poso la recepta però un cop més us recomano que aneu al blog original perquè està molt bé!

Ingredients

Per la massa

  • 145 gr de flocs de civada
  • 270 gr d’aigua
  • 90 gr de farina integral
  • 55 gr d’oli d’oliva
  • sal

Pel farcit

  • una safata de xampinyons
  • una ceba gran
  • mig pebrot vermell
  • un parell d’alls tendres (o secs)
  • agar-agar en flocs o en pols
  • un brick de nata vegetal. Jo l’he utilitzat de civada.
  • pebre vermell fumat
  • salsa de soja o sal

Elaboració

Primer fem la massa. Posem a bullir l’aigua i els flocs de civada fins que quedi una massa enganxifosa. Ho apartem del foc i hi afegim la farina, l’oli i la sal. Compte al remenar perquè crema. Si volem ho podem deixar refredar una mica per amassar-ho amb les mans.

Així queda la massa

Agafem un motlle rodó de 25-28 cm i hi posem la massa, anant-la aixafant amb els dits, cobrint tot el cul i dos o tres cm dels laterals (amb paciència que la massa és bastant pringosa!)

El meu motllo era dels que es separa el cul dels laterals i també li vaig posar paper de plata, però la veritat és que no s’enganxa gaire i és bastant fàcil de desmotllar

Ara fem el farcit. Tallem a trossets petits totes les verdures i les sofregim bé. Hi posem un rajolí de salsa de soja o una miqueta de sal. Quan ja està bastant fet hi afegim dues culleradetes de pebre vermell fumat (la recepta original porta tofu fumat però jo no en tenia i vaig pensar que aquesta espècie li donaria un toc molt bo)

Mentrestant en una olla escalfem la nata vegetal (200-250ml) amb agar-agar. Jo en tenia en flocs i en vaig posar 3 cullerades de postres. Remenem sense parar i ho deixem bullir 2 o tres minuts. Aboquem la nata amb l’agar-agar al sofregit, ho deixem fent xup-xup uns 5 minuts més i després aboquem el farcit al motllo.

El sofregit amb la crema de llet

Escalfem el forn a 180ºC i hi posem la quiche uns 40 minuts.

Es pot menjar calenta o freda. Nosaltres la vam fer el dia abans i ens la vam menjar l’endemà (a temperatura ambient) acompanyada d’unes mongetes blanques saltejades amb all i julivert.

Comentaris

Els flocs de civada jo els compro ecológics (no són massa cars) però n’he vist en alguns supermercats.

La nata vegetal és un substitut de la crema de llet per cuinar. N’hi ha de soja, de civada, d’ametlla i d’arròs (o aquestes són les que jo he vist). No sé si en algun supermercat en tenen (crec que n’he vist al Bonpreu, a la secció ecológica) però sinó en qualsevol herbolari o tenda eco en trobareu.

L’agar-agar és una alga que serveix per espessir o quallar com ho faria la gelatina. Perquè faci efecte cal bullir-la uns minuts amb una mica de líquid (per això en aquesta recepta la posem a bullir amb la nata). La venen en pols, en sobres, però és caríssima. Jo la compro en tires en algun supermercat de productes xinesos (són aquella mena de tires plasticoses que et posen a les amanides dels restaurants xinesos) i la trituro amb un molinet de cafè que ens vam comprar per triturar fruits secs, llavors etc. Cal fixar-se en les receptes si les quantitats d’agar-agar són en pols o en flocs perquè de la primera se’n necessita molt menys que de la segona. Triturada com ho faig jo considero que queda aproximadament com la textura dels flocs.

I per últim, de farcit li podeu posar el que vulgueu. Les quiches queden bé pràcticament amb tot!!!

Al final no vaig tenir temps de dinar a casa, així que aquest és el tupper que m’he endut a la feina!