Crestes

Feia mooooolt de temps que no menjava crestes!! De petita a casa en fèiem sovint. És més, crec que és dels primers plats que vaig aprendre a fer (fèiem un farcit fred de tonyina, salsa de tomàquet i olives que per tant era “apta” per nens).

L’única massa de crestes ja feta que trobo a Barcelona porta llard com a ingredient, així que descartada. Per algun motiu em pensava que seria complicat fer-la jo i em dedico a comprar pasta de full i fer empanades o mini-empanades però clar, no és el mateix.

L’altre dia al blog “Cuina de Fireta” vaig veure una recepta de crestes i la massa semblava molt senzilla de fer!! Així que vaig anar a comprar farina i apa! a fer crestes!!! 🙂 Com ha de ser, les vaig farcir amb el que hi havia a la nevera, aprofitant restes d’un sofregit i tot, que per això serveixen les crestes, les pizzes, les coques i els canelons!! 🙂

IMG_20120912_200942 copia.jpg

Ingredients
Per la massa:

  • 200 gr de farina
  • 100 ml d’aigua
  • mitja tasseta de cafè, d’oli
  • sal

Pel farcit (que me’n va sobrar gairebé la meitat):

  • una ceba
  • una pastanaga
  • una tassa de cafè de soja texturitzada (jo vaig fer servir la fina)
  • restes del sofregit dels macarrons 😉  o en el seu defecte un parell o tres de cullerades soperes de salsa de tomàquet
  • salsa de soja, all en pols i pebre


Elaboració
Primer fem la massa. Es barreja la farina, l’aigua, l’oli i la sal i amassem fins que quedi una massa homogènia. L’emboliquem amb paper film i la guardem a la nevera.
Es talla la ceba petitona i es ratlla la pastanaga i es sofregeix. Mentrestant s’hidrata la soja texturitzada.
Quan el sofregit gairebé està hi incorporem la soja texturitzada, remenem una mica i després hi afegim el sofregit o salsa de tomàquet, la salsa de soja, l’all en pols, el pebre… i ho deixem uns minuts més al foc (si el tomàquet l’heu posat cru, doncs l’estona que calgui perquè es faci)

Després ja fem les crestes estirant la massa amb un curró, tallant amb un bol per tenir porcions rodones i anar farcint.
A mi me’n van sortir 12 i les vaig fer al forn, a uns 200ºC i uns 10 minuts (fins que em va semblar que ja estaven…) Queden genials!!!!

Anuncis

Bolonyesa vegana

Avui una recepta ben senzilla i ràpida, que ara a l’estiu fa una mandra i una calor posar-se a cuinar…

Ingredients (per acompanyar uns 500 gr de macarrons)

  • 3/4 de got (mida got de “nocilla”) de soja texturitzada fina
  • una ceba grossa
  • dos pebrots verds petits
  • all en pols, orenga, sal…
  • una llauna gran de tomàquet cru (800gr?)

[Perdoneu la inexactitud de les mesures ;-)]

Elaboració

Posem la soja en un recipient i la cobrim amb aigua calenta per hidratar-la (la podeu hidratar també amb caldo, amb aigua+pastilla de caldo, o aigua+salsa de soja, però amb aigua i prou és suficient 🙂 )

Mentre la soja s’hidrata tallem la ceba en trossets petits i el pebrot verd. En una paella una mica gran, comencem sofregint la ceba i quan ja estigui una mica transparent, hi incorporem el pebrot.

Quan el sofregit ja està gairebé fet del tot, escorrem bé la soja. Jo l’escorro posant-la en un colador i amb un plat petit apreto perquè caigui tota l’aigua. Incorporem la soja al la paella, pujant una mica el foc i sense parar de remenar (l’objectiu és “marcar” una mica la soja texturitzada, ho podem fer en una paella a part i després incorporar-la, però així hem de rentar menys coses, je je).

Al cap d’uns 5 minuts, hi incorporem el tomàquet, les espècies, la sal, i jo li poso una mica de sucre perquè no quedi tant àcid.

Ho tapem i deixem que el tomàquet es vagi coent i evaporant durant uns 2o minuts.

I ja està!! Nosaltres ens ho vam menjar amb macarrons però es pot fer servir per fer una lassanya (potser més espessa), per farcir patates… I es pot congelar!! El dia que vaig trencar aigües, mentre esperava que comencés el part llegint al meu llit, el meu company va cuinar una cassola gegant de bolonyesa i la va congelar en tuppers que ens van anar perfectes per aquelles primeres setmanes de pare primerencs! 🙂

Primera recepta d’hamburgueses

Les hamburgueses són un bon invent. Són senzilles de fer, es poden fer amb pràcticament qualsevol cosa, en pots fer moltes i congelar-les, les pots menjar a la planxa, al forn o en entrepà, les acompanyes de pà amb tomàquet i amanida i ja tens un sopar… Ens agraden les hamburgueses, no sé si es nota!!!  😉

Ja us vaig ensenyar fa uns dies que m’havia comprat el llibre “The vest veggie burguers on the planet” que té ni més ni menys que 101 receptes d’hamburgueses!!!

Entre que el llibre està en anglès (com es diu “paella”, “picar”, “tallar”, “remenar” o “juliana” en anglès?, per dir algunes de les paraules que he hagut de buscar) i que té tantes receptes, de tant en tant l’obria, me’l mirava però no acabava de decidir-me per quina recepta fer.

Al final ahir a la tarda vaig arribar a casa decidida, vaig agafar el llibre, vaig buscar una recepta que tingués tots els ingredients (menys un, ara ho explico!) i m’hi vaig posar. En mitja horeta tenia fetes 5 o 6 hamburgueses grossetes, 3 que ens vam menjar per sopar i 3 que han anat al congelador.

Per ser la primera recepta del llibre que faig haig de dir que n’estic prou contenta. Potser (bé, segur!) no és la millor recepta d’hamburguesa que he provat mai però estan prou bones, no es desfan (el problema principal quan es fan hamburgueses és trobar la textura adequada) i es poden variar una mica per millorar-les (pel meu gust el que li falla és el sabor… sempre ho trobo tot sosso no sé si us en heu adonat, je je)

Bé, doncs així estàvem ahir a la tarda a casa meva… tot preparat per les hamburgueses!!!

Ingredients

  • 2 cullerades d’oli d’oliva
  • 227 grams de xampinyons
  • 3 dents d’all
  • 180 ml d’aigua o caldo vegetal
  • 96 grams de soja texturitzada
  • 30 grams de llevat de cervesa
  • 72 grams de gluten
  • 1 cullerada sopera (8 grams) de mostassa granulada
  • 1 cullerada (8 grams) de ceba en pols
  • 1/2 cullerada de te de fum líquid (jo no en tenia i no en vaig posar)
  • sal i pebre

*els ingredients estan en quantitats de grams una mica “estranyes” (96, 227 etc) perquè a la recepta original venen donades en mesures angleses/ianquis tipus “tassa”, “cullerada” etc i entre parèntesis et donen aquestes mesures.

Elaboració

Es tallen petitons els xampinyons i l’all i es sofregeix tot en una paella, uns 5-7 minuts. S’hi tira l’aigua o el brou (jo vaig fer servir aigua, i llavors hi vaig afegir un rajolí de salsa de soja) fins que bulli i llavors hi aboquem la soja texturitzada. Es remena be, s’apaga el foc i es deixa reposar, tapat, 10 minuts.

Ho posem en un bol i deixem que es refredi una mica (fins que ho podem tocar amb les mans sense cremar-nos). Llavors i aboquem el gluten, el llevat de cervesa, la mostassa, les espècies… i ho amassem bé amb les mans.

Ho posem a la nevera i ho deixem reposar 20 minuts.

Després fem les hamburgueses (amb les mans o amb un trasto d’aquests com el que tinc jo, que val quatre duros i va genial!)

Les emboliquem amb paper si les volem congelar o guardar, i per fer-les, les posem a la paella amb una mica d’oli, 5 minuts per cada cantó.

Queden bones si les feu no massa gruixudes i les torreu bé dels cantons, que quedin ben fetes. Sinó el gluten li dóna una textura una mica “xiclet” que  no és massa agradable.

Comentaris

El gluten no és farina normal, ni tampoc la farina amb alt percentatge de gluten (farina de força). De fet l’aspecte de farina però no ho és. És la proteïna de la farina de blat i és la base del seitán, i en moltes receptes es fa servir perquè “enganxa” tots els ingredients. N’hi ha d’ecológic, no massa barat, i en botigues de farines i llegums a granel (si us interessa us en dic alguna de Barcelona).

La soja texturitzada prové de la soja llegum (no sé exactament amb quin procés). N’hi ha de diferents gruixos, però per aquesta recepta va bé la que en diuen “fina”. Un cop hidratada queda com una mena de “carn picada” i serveix pel mateix: hamburgueses, bolonyesa… Ja penjaré més receptes amb soja texturitzada.

La recepta original portava “fum líquid”. M’han dit que és un ingredient comú al continent americà i que en les tendes de productes llatins en tenen. Tinc pendent anar-hi de fa temps, i mira que el meu barri n’hi ha moltes!! Com que no en tenia li vaig posar el pebre vermell fumat, que segur que no queda igual però també li dóna aquest toc.