2 anys

Ahir el Bernat va fer dos anys.

Crec que no hi ha cap mare  del món que pugui evitar, quan els seus fills fan anys, recordar el part, pensar que el temps passa molt ràpid, adonar-se’n de com han crescut…

L’any passat es va posar malalt i crec que vaig estar tant pendent de la febre i del malestar que ni me’n vaig adonar. Aquest any, l’aniversari ha sigut tranquil, l’hem celebrat “en la intimitat” i jo he tingut estones per pensar, recordar i emocionar-me.

Crec que el Bernat també ha estat a gust. Tot i no acabar d’entendre què volia dir “aniversari” ha entès que era un dia especial per ell i quan el felicitaves somreia.

Bé, i hem bufat espelmes, begut orxata i menjat pastís de xocolata.

 

El Bernat el dia que va néixer, avui fa 2 anys i un dia.
(noteu que a sobre el llit hi ha un fular portanadons que fèiem servir per tapar-lo… és que els portanadons són molt útils!! )

 

 

Anuncis

El pastís d’aniversari

Començo amb les receptes que vaig prometre en l’entrada anterior.

Pel meu aniversari volia provar de fer algun pastís més elaborat, combinant textures i capes però al final tenia poc temps i no masses ganes d’experimentar (i si després sortia un xurro de pastís? 🙂 ) així que vaig anar a lo fàcil, a la recepta que ja he fet, que sé que queda bé i que ens agrada a tots.

Ingredients

-300 grams de tofu suau. És un tofu molt més tou que el normal (no sé si el “Tofu seda” que tenen en moltes tendes eco és el mateix però en tot cas crec que també serveix)

-150 gr de xocolata de cobertura

-sucre o melassa (al gust)

-10 galetes

-80 gr de margarina (millor no-hidrojenada)

Elaboració

Aixafem les galetes. Jo les poso directament dins el motllo i les aixafo amb un morter.

Desfem la margarina al foc o microones i la barregem amb les galetes. Ho remenem bé i estenem la pasta per la base del motllo, premsant-la una mica.

Posem el tofu en un recipient adequat i el batem una bona estona (si tenim l’accessori aquell de “muntar nata” millor) fins que quedi una textura cremosa.

Desfem la xocolata (segons instruccions del paquet) i a barregem amb el tofu i seguim batent. Hi afegim sucre o melassa al gust (aneu provant fins que us agradi).

Aboquem la mousse de xocolata al motlle i deixem refredar a la nevera 2 hores mínim.

Comentaris

La mousse també es pot menjar tal qual si la servim en gotets o flameres.

La recepta de la mousse la vaig treure d’aquest blog que recomano molt.

Jo vaig utilitzar un motllo d’uns 22 cm de diàmetre (que és l’únic que tinc). Recomano, per aquestes quantitats, utilitzar-ne un de més petit (18 cm, per exemple) així les capes queden més gruixudes i queda més bonic.

El motllo, a mi em va bé que sigui d’aquells que es separa la base perquè aquest pastís no el podeu desmotllar ja que es trencaria tot, així que per servir, jo li trec el cercle lateral i el poso a taula directament damunt la base.

Cap de setmana d’aniversari!

Doncs sí, ahir era el meu aniversari, i ha sigut un cap de setmana de regals, i sobretot de cuina.
Per desgràcia, aquesta és una setmana de molta feina, així que de moment us penjo unes fotos i quan pugui penjaré les receptes.

 

La màquina de cosir que em va regalar el meu company. La tinc des de dimarts o dimecres però només m’havia atrevit a mirar-la i a llegir les instruccions. Dissabte al vespre vaig agafar-la i amb paciència vaig col.locar tots els fils per on toca i vaig aconseguir cosir unes línies rectes en un trosset de roba vella. I ahir vaig fer les vores d’uns pantalons que li estava fent al Bernat, que els tenia a mig fer (faltava només fer les vores dels camals) i havia decidit que m’esperava a tenir la màquina. Diguéssim que les costures em podrien sortir més rectes (tot i que el segon camal deu ni do lo recte que ha quedat! 🙂 ) i que em faig un merder amb tots els punts que hi ha i amb la de coses que es poden regular (tensió, amplada de punt, llargada de punt…???) però mica en mica! Ara pensaré cosetes rectes i senzilles per fer i aniré practicant! 🙂

Ah, el coixinet de les agulles que surt a la foto, també és un regal! 🙂

 

El dinar d’aniversari. Des de que fa unes setmanes vam anar a Girona a dinar al restaurant B-12 i vaig provar els macarrons amb salsa d’anacard que hi somniava!!! Doncs vaig buscar la recepta per internet i aquí estan! Boníssims!!!

 

Pastís de mousse de xocolata. Volia fer alguna cosa més “historiada” però no tenia massa temps i la veritat és que aquest pastís surt bé, es bo i el fas en 20 minuts. La foto es d’abans de deixar-lo reposar a la nevera. Es que el vam atacar sense pensar en les fotos! Però com que en queda una mica, ja faré una foto d’una porció per quan pengi la recepta.

I per últim, les magdalenes que he fet per dur a la feina avui.