Vol-au-vents de xampinyons/champiñones

Avui penjo una recepta molt senzilla, versàtil i bona. Es poden fer vol-au-vents petits, com d’aperitiu, o més grans, de primer plat.

Hoy cuelgo una receta muy sencilla, versátil y buena. Se pueden hacer volu-au-vents pequeños, como apertitivo, o más grandes, de primer plato.

Ingredients

  • 6 vol-au-vents grans
  • mitja ceba
  • uns 10 xampinyons
  • 1 cullerada sopera plena de farina
  • mig litre de llet de soja sense sucre.
  • una cullerada sopera de margarina

Ingredientes

  • 6 vol-au-vents grandes
  • media cebolla
  • unos 10 champiñones
  • 1 cucharada sopera colmada de harina
  • medio litro de leche de soja sin azúcar
  • una cucharada sopera de margarina

 

IMG_4292

Elaboració

Per començar tallem la ceba i els xampinyons en trossets petits, sinó després ens costarà omplir els vol-au-vents.

En una paella amb una mica d’oli calent i aboquem la ceba i l’anem sofregint amb el foc no massa alt. Quan ja estigui tranparent hi afegim també els xampinyons i seguim sofregint fins que quedin tot ben fet. Pensem que després només estaran uns 10 minuts al forn i no volem que el sofregit quedi cru.

Para empezar cortanos la cebolla y los champiñones en trocitos pequeños, sino luego nos costará rellenar los vol-au-vents.

En una sartén con un poco de aceite caliente le echamos la cebolla y la vamos sofriendo con el fuego no muy alto. Cuando esté transparente le añadimos también los champiñones y seguimos sofriendo hasta que quede todo bien hecho. Pensad que luego solo estarán 10 minutos en el horno y no queremos que las verduras queden crudas.

Mentrestant, o millor, després, fem la beixamel. Cadascú té la seva manera de fer-la. A casa la fa el meu company. En un cassó al foc hi posa una cullerada de margarina i quan es desfà hi posa la farina. Amb unes “barilles” va remenant sense parar tota l’estona. Al cap d’un parell de minuts hi posa la llet, tota de cop, sense parar de remenar. Hi posem també un polsim de sal i un de nou moscada. I va remenant mentre el va fent la beixamel, fins que bulli. Provem per rectificar de sal i nou moscada. I llavors apaguem el foc i ja la tenim llesta.

En un bol barregem el sofregit amb la beixamel. Això ho podem guardar si en aquell moment no ens hem de menjar els vol-au-vents. Quan sigui l’hora de dinar, encenem el forn a 180-200ºC i mentre s’escalfa omplim els vol-au-vents de la barreja de xampinyons i beixamel. Ho posem al forn uns 10-12 minuts. Simplement volem que s’escalfi, vigilant que no es torri massa per dalt.

Ho servim i ens ho mengem 🙂

Mientras, o mejor, luego, hacemos la bechamel. Cada uno tiene su receta particular. En casa la hace mi compañero. En una cazuela no muy grande le ponemos una cucharada de margarina y la ponemos al fuego hasta que se derrita. le echamos la harina y con unas “barillas” vamos removiendo todo el rato sin parar. Le ponemos también un pellizco de sal y uno de nuez moscada. Y vamos removiendo mientras la bechamel se va calentando, hasta que hierva. La provamos por si queremos añadir algo más de sal o nuez moscada. Apagamos el fuego y ya está lista.

En un bol mezclamos el sofrito con la bechamel. Esto lo podemos guardar si en este momento no nos vamos a comer los vol-au-vents. Cuando sea el momento de comer encendemos el horno a 180-200ºC y mientras de calienta rellenamos los vol-au-vents de la mezcla de champis y becjamel. Lo ponemos en el horno unos 10-12 minutos, Simplemente queremos que se caliente, vigilando que no se queme por arriba.

Lo servimos y nos lo comemos 🙂

 

Aquest farcit el vaig fer també amb una quische (comprant una massa brisa) i queda molt bo també. En aquest cas els xampinyons els vaig fer laminats.

Este relleno también lo usé para hacer quische (con masa brisa comprada) y queda muy rico. En este caso los champiñones los hice laminados.

Salsa de verdures per la pasta

Avui una recepta senzilla però molt bona 🙂

Nosaltres la vam fer servir com a sala d’uns macarrons però segur que també queda bé amb seitán, mandonguilles, arròs…

foto 1

Ingredients

  • una ceba gran
  • mig pebrot verd
  • mig pebrot vermell
  • una pastanaga
  • un all
  • un pot de tomàquet cru (o a l’estiu, 4 o 5 tomàquets madurs)

Elaboració

Pelem i tallem les verdures. A trossos grossos ja va bé. Les sofregim, totes juntes, en una paella amb una mica d’oli i el foc mitjà.

Quan veiem que ja estan cuites, hi aboquem el tomàquet cru (o el tomàquet rallat si fem servir tomàquets de veritat) i una cullerada de sucre, sl al gust i si volem una mica de pebre o orenga.

Ho tapem i ho deixem uns 10 o 15 minuts a foc baix, que s’evapori una mica de l’aigua del tomàquet i es cogui.

Ho triturem i ho servim o si volem la podem congelar.

Puré de pastanaga

Boníssims, senzills i bàsics. Tant bàsics que em passo l’hivern menjant purés i només havia penjat una recepta, del de bròquil.

Realment el que faig és anar improvisant segons el que tinc a la nevera, o a vegades compro alguna verdura expressament per fer-ne. Aquí us deixo una altra recepta, i d’aquí uns dies us penjaré el de carbassa, però hi posis el que hi posis, sempre queda bo 🙂

IMG_1516

No us ve de gust, després de tants àpats pesats aquests dies?

 

Ingredients

  • 4 pastanagues
  • mig carbassó
  • 1 ceba
  • 1 porro
  • 1 patata petita
  • salsa de soja
  • pebre, perbre vermell, nou moscada…
  • oli

Amb aquestes quantitats surten uns 4 bols grans de puré.

Elaboració

Tallem la ceba i el porro en trossos grans (després ho triturarem). Posem oli en una cassola i quan està calent hi posem aquestes verdures.

Mentre anem pelant i tallant la pastanaga, la patata, el carbassó… i ho anem afegint.

Anem remenant i si veiem que es torra massa o es crema baixem el foc. Jo faig servir una cassola de ferro colat i ho poso en un foc mitjà, al màxim, i no se’m crema.

Hi afegim un raig de salsa de soja.

Quan les verdures estan mig fetes (potser uns 15-20 minuts de foc) hi posem les espècies i condiments que ens agradin. Normalment hi poso pebre i pebre vermell. Se li pot posar all en pols, nou moscada, gingebre (si us agrada, no com jo que l’odio)… i tot seguit hi afegim aigua.

Jo li poso un mig litre o una mica més. Després quan ho trituro si veig que m’ha quedat  massa espès n’hi afegeixo una mica més. Si voleu enlloc d’aigua se li pot posar caldo (millor un caldo vegetal suau) o l’aigua de la cocció de verdures.

Ho tapem i ho deixem bullir fins que les verdures estiguin ben fetes (20 minuts aproximadament). Ho triturem (amb compte de no cremar-nos).

Per servir, li podem posar un raig d’oli i pipes de carbassa o gira-sol, o una mica de llevat de cervesa…

Seità amb xampinyons i salsa de xampinyons

Us he dit mai que m’encanten els xampinyons? 🙂

 

IMG_1377

Seità amb xampinyons i salsa de xampinyons

 

Ingredients

  • 1 ceba
  • 2 alls
  • una safata de xampinyons
  • “crema de llet” vegana (de soja, de civada…)
  • sal
  • pebre
  • 1 bola de seità (o quantitat equivalent de seità casolà)

Elaboració

Sofregim la ceba i els alls, tallats com vulgueu perquè després ho triturarem. Quan ja estiguin una mica fets hi afegim 5 o 6 xampinyons, tallats en quarts o per la meitat.

IMG_1363

La ceba, l’all i els xampinyons, sofregint-se

Hi afegim la sal i ho deixem coure tot fins que totes les verdures estiguin fetes. Hi afegim la “crema de llet” i pebre al gust i ho deixem 5 minuts al foc. Jo hi vaig afegir una mica d’aigua (100ml potser) perquè em va quedar bastant espessa. Segons la “crema de llet” que utilitzeu quedarà més  o menys líquida. Ho triturem i reservem. Guardem la paella per d’aquí a una mica.

La salsa

La salsa

En una altra paella hi posem un raig d’oli, tallem el seità en làmines i el marquem un minut per cada banda (aproximadament, que quedi una mica torrat). Reservem el seità. En la mateixa paella sofregim els xampinyons tallats en làmines no massa gruixudes (jo feia 3 talls a cada xampi). quan ja estiguin, a la paella on hem fet la salsa hi posem el seità, els xampinyons i la salsa, encenem el foc i ho deixem uns 5 minuts a foc mig o baix.

IMG_1370

Abans d’afegir-hi la sala

 

Comentaris

És un plat bastant senzill de fer, tot i tenir uns quants passos i embrutar 3 o 4 trastos diferents.

Surt bastanta quantitat de salsa, hi podeu posar menys crema de llet però llavors sobra i no saps que fer-ne. Nosaltres amb les sobres (que bàsicament era salsa, un tall de seità i algun xampinyó) vam fer espaguetis i allò ho vam convertir en la salsa (tallant el seità a trossets) i també quedava molt bo.

De fet és un plat que pot quedar molt bé acompanyat d’alguna pasta curta com macarrons, galets, espirals…

Si us agrada la recepta, en vaig penjar un de similar fa un temps, sense xampinyons 🙂

Coca de verdures

L’altre dia a la nit no sabia què fer per sopar i al final em vaig animar a fer una pizza o coca de verdures, a pesar dels 30ºC de la meva cuina ABANS d’encendre el forn. No tenia cap recepta a mà ni tampoc sabia ben bé què hi havia a la nostra nevera.

Vaig mirar al blog Dime que comes, on sempre hi ha entrades xules i receptes bones i sanes, i sí! Hi havia una recepta de coca de verdures, la coca de trampó.

Vaig fer servir la mateixa recepta de la massa, augmentant una mica els ingredients perquè érem 3 a sopar. I vaig canviar les verdures per complet perquè vaig aprofitar el que tenia per la nevera. Però la recepta original em queda pendent que també té molt bona pinta.

foto-2

Ingredients

  • 350 grams de farina integral
  • 87 grams d’oli d’oliva verge
  • 105 grams d’aigua
  • un pessic de sal
  • sofregit de tomàquet i ceba que va sobrar d’aquesta recepta, o algun sofregit o salsa de tomàquet
  • un carbassó petit
  • mig pebrot vermell

Elaboració

Barregem els ingredients de la massa, amassem una estona, en fem una bola i deixem reposar.

Tallem el carbassó i el pebrot en trossets petits i  ho passem per una paella amb una mica d’oli fins que estiguin fets.

Si no tenim cap salsa de tomàquet feta, en fem una mica, de tomàquet sol o tomàquet i ceba o el que ens vingui de gust.

Encenem el forn i el posem a 200ºC. Enfarinem el marbre de la cuina o la taula i amb un curró aplanem la massa fins que tingui uns 3mm de gruix. Posem un paper de forn o de plata sobre la safata de forn i el pintem amb oli. Hi posem la massa al damunt i la posem al forn 10 minuts. Va bé posar cigrons o fesols crus (i secs) al damunt perquè no s’infli o es corbi.

Traiem la massa del forn. Amb compte de no cremar-nos hi posem el tomàquet i les verdures al damunt. Hi posem les espècies i herbes que ens vinguin de gust, en el meu cas orenga i all en pols. Baixem el forn a 180ºC i tornem a posar la coca 30 minuts més.

Comentaris

M’encanten les coques de verdures perquè les pots fer del que vulguis i serveixen per dies d’emergència que tens la nevera mig buida o per aprofitar sobres o alguna verdura que cal consumir ràpidament.

Mandonguilles de tofu

Crec que ja ho vaig dir però fa molta calor. Sóc incapaç de cuinar res que necessiti foc, i per sort aquests dies ens venen molt de gust les amanides, fruita, hummus, entrepans…

Però diumenge a la tarda estàvem per casa sense cap pla concret, teníem una amiga a sopar i em vaig envalentonar i vaig decidir que cuinaria alguna cosa. Volia fer bunyols de tofu però totes les receptes que trobava portaven ou. Així que em vaig decidir per fer unes mandonguilles de tofu, que diria que només n’havia fet una vegada. Vaig passar molta calor i de tant en tant anava remugant que per què no havia fet una amanida 🙂

Vaig inspirar-me en aquesta recepta del blog de Pipa de Calabaza, però com sempre vaig acabar canviant la meitat de les coses 🙂

Abans de res, haig d’avisar que oblideu les “mandonguilles” tradicionals. Això més avait són unes “boles”, tirant a toves, com una mena de croquetes. Però estan bones 🙂

Ingredients (per unes 5 racions)

Per les mandonguilles:

  • Dues cebes “mitjanes” (o una gran i mitja en el meu cas)
  • Una pastanaga
  • un bloc de tofu de 500 gr
  • dues cullerades de maicena (opcional)
  • una cullerada de salsa de soja
  • 2 alls
  • pebre al gust

Per la salsa:

  • una llauna gran de tomàquet cru (o tomàquets madurs, ara que és època)
  • sal al gust
  • sucre (un parell de cullerades de postre)
  • una ceba
  • mig carbassó
  • alfàbrega (millor fresca, sinó seca)
  • all en pols

Elaboració

Jo ho vaig anar fent tot alhora, en dues paelles, però bé, expliquem pas a pas.

IMG_0080

Per fer les mandonguilles tallen la ceba i ratllem la pastanaga. Realment, després ho passarem tot pel minipimer, així que talleu les verdures com us sembli 🙂 Es posa una paella amb una mica d’oli i ho sofregim a foc lent. Quan gairebé estan, afegim la salsa de soja, el tofu a daus, les espècies i la maicena.He posat que la maicena era opcional perquè realment penso que sense la consistència hauria sigut la mateixa. Ho deixem uns minuts més al foc. IMG_0081

Ho retirem i triturem. Ho deixem refredar.

IMG_0083

Mentrestant fem la salsa. Podeu fer la vostra recepta estrella de salsa de tomàquet, o de fet, la salsa que volgueu. En aquest cas, i aprofitant el que tenia per la nevera, he sofregit la ceba i mig carbassó ratllat (primer he posat la ceba al foc i quan ja estava mig feta hi he afegit el carbassó). Després hi he posat el tomàquet, sucre, sal, all en pols, alfàbrega (seca) i ho he deixat a foc lent i tapat uns 10 minuts.

IMG_0084

Ja tenim la sala feta i només queda preparar les mandonguilles. Amb les mans fem boles de la massa de la mida que volguem. Les passem per farina i les fregim un moment en una paella amb una miqueta d’oli. Jo no les vaig “submergir” en oli. Vaig posar una mica d’oli i anava passant un moment cada mandonguilla, per daurar-les una mica.

boles

I només queda emplatar. Vaig bullir una mica d’arròs blanc i vaig posar una mica d’arròs, 4 o 5 mandonguilles i una cullerada grossa de tomàquet.

plat

Comentaris

Jo m’hi vaig fixar quan ja les tenia fetes, però si ho veieu, la recepta és molt semblant a la de les croquetes de tofu. Com he dit a l’inici no queden unes mandonguilles com estem acostumades sinó més aviat unes boles toves. Per això no les cuino amb el tomàquet un cop fetes i imagino que més val guardar per separat si en sobren (una vegada vaig fer mandonguilles de tofu -no recordo la recepta- i les que van sobrar les vaig deixar a la nevera amb tot el sofregit i l’endemà s’havien desfet i era tot una massa de verdures, tofu i salsa…).

A mi m’han agradat bastant i trobo que amb tomàquet queden bastant bé. Igual que les croquetes, admeten moltes variacions segons el que tinguem a la nevera.

Arròs amb pastanaga i panses

Avui una recepta que fa dies que no en penjava cap. Amb aquesta calor només mengem gazpatxo, hummus, amanides etc L’altre dia em van regalar 2 kilos de farina integral eco i ahir durant uns segons vaig pensar en fer pa…fins que vaig imaginar-me la calor que faria amb el forn encès. No us passa a vosaltres?

2013-06-20 14.56.48

Bé, us en recordeu de les galetes de pastanaga? I que us vaig explicar que tenia excés de pastanagues per casa? doncs aquesta va ser una altra de les receptes que vaig fer. Un arròs senzill de fer, dolcet, i que es pot menjar fred.

Ingredients

  • dues cebes
  • tres pastanagues
  • un carbassó gran
  • un grapat de panses
  • pipes de girasol
  • arròs (amb aquest sofregit us en surt per unes 4 o 5 racions, així que 500 gr per exemple)

2013-06-06 15.03.14

Elaboració

Tallem les cebes el més petit que podem. Rallem les pastanagues i el carbassó. Ho sofregim tot. Li podem posar una mica de pebre i all en pols. El curry segurament hi deu quedar bé però a casa meva és un condiment prohibit per l’aversió que hi té certa persona… 😉

Bullim l’arròs. Barregem l’arròs amb el sofregit i un moment abans de menjar i afegim les panses i pipes al gust.

Comentaris

El que vaig fer jo és fer arròs per 2 i amb el sofregit que va sobrar, vaig fer croquetes de tofu, com les d’aquesta recepta.

Croquetes de tofu i ceba

2013-03-23 20.50.26

La beixamel no és lo meu. Se’m fan grumolls, em queda amb gust de farina, no acabo de trobar la marca de llet de soja adequada per fer-la i etc.

Però m’encanten les croquetes. Tinc MONO de croquetes!! El meu pare un dia es va inventar les croquetes de cigrons i xampinyons i des de llavors les he fet moltes vegades. I crec que ens comencen a sortir per les orelles.

Així que el repte era trobar una altra recepta de croquetes SENSE beixamel. Vaig buscar una mica, en vaig trobar alguna de tofu, les vaig imprimir i em vaig deixar els papers a la feina. Així que tocava improvisar. El resultat ha estat aprovat pel meu fill i el meu company, així que crec que queden incorporades al receptari familiar 🙂

Ingredients

  • 250 gr de tofu (jo compro uns blocs grans i en vaig posar mig, però si compreu els típics blocs de 200gr també valen i crec que no cal modificar res)
  • una ceba gran
  • una pastanaga
  • salsa de soja, pebre, all en pols…
  • farina de blat i pa ratllat per arrebossar

Elaboració

Tallem la ceba (a la mida que volem perquè després ho triturem tot) i la pastanaga a rodanxes. Ho sofregim amb poc oli, foc lent i paciència. Si s’enganxa molt hi posem una miqueta d’aigua.

2013-03-22 19.44.46

Hi afegim un raig de salsa de soja, pebre i all en pols o els condiments que ens vinguin de gust. Quan la ceba estigui bastant feta (així dóna un gust més bo a les croquetes, penseu que el tofu no té gust de res) hi incorporem el tofu tallat a daus. Ho deixem al foc uns 10 minuts més, que s’acabi de fer, es cuini una mica el tofu i agafi el gust de sofregit.

2013-03-22 20.04.32

Apaguem el foc, ho posem en un recipient adequat i ho triturem. Com més millor.

Ho deixem a la nevera, tota la nit si pot ser.

2013-03-22 20.08.00

L’endemà fem les croquetes. Veureu que la massa és molt manejable, no es trenca, és fàcil d’arrebossar etc.

Les arrebossem. Per fer-ho sense ou podem en un bol aigua+farina (una mica més espès que l’ou batut) i en l’altre pa ratllat i passem les croquetes per la farina i després pel pa ratllat.

2013-03-23 20.38.46

Les fregim o les fem al forn (jo les vaig fregir, encara no he provat això de fer les croquetes al forn). Me’n van sortir 18, grandetes, les que es veuen al plat.

Comentaris

Un cop fetes i provades crec que és recomanable triturar molt la massa fins que tingui una textura fina, gens grumollosa.

Amb les proporcions que he posat queden unes croquetes suaus. No tenen gust de tofu però tampoc tenen un gust massa marcat. Potser es pot posar una mica més de proporció de verdura: dues cebes, o afegir-hi una mica de pebrot, xampinyons o carbassó. S’ha d’anar al tanto que si hi posem massa verdura potser queda la massa massa líquida i no es poden fer bé les croquetes. Si això passa, hi podem afegir una mica de pa ratllat, o fer un arrebossat dobte (farina+aigua, pa ratllat, farina+aigua, pa ratllat) i fregir-les amb l’oli molt calent i amb molt de compte.

Si en feu variacions, m’ho expliqueu! 🙂

2013-03-23 20.50.35

Edito l’entrada per dir que al tenir tofu, en principi no es poden congelar. El tofu i el congelador no són massa amics…

Pasta amb xampinyons i tomàquets secs

2012-12-18 14.30.43

Una recepta ràpida i senzilla, ideal pel tupper del meu dinar 🙂

Ingredients (per dues persones)

  • 1 ceba
  • 1 safata de xampinyons
  • un grapat de pipes girsol
  • 4 o 5 tomàquets secs
  • Pasta (uns 200-250 gr) tant curta com llarga

Elaboració

Tallen la ceba i els xampis a trossets petits. Ho sofregim amb una mica d’oli. Mentrestant tallem els tomàquets secs (els meus són tal qual però els que estan bullits i amb oli també serveixen). Els afegim al sofregit. Jo els vaig posar quan els xampis havien deixat l’aigua i així es van hidratar una mica. També els podem tenir una estoneta en remull abans de posar-los a cuinar. De totes maneres si estan talladets petits a mi no em molesta si són una mica durs…

2012-12-17 21.04.15

Bullim la pasta (espirals en aquest cas). Barregem el sofregit amb la pasta i al moment de menjar-nos-ho hi posem un grapadet de pipes de girasol (millor crues i sobretot sense fregir/salar). Crec que a la pasta li queda bé el toc “cruixent” dels fruits secs o llavors. Si els podeu pagar, podeu posar-hi pinyons 😉

2012-12-18 14.30.52

Puré de Bròquil

Tenia el bròquil una mica creuat últimament. Em va a èpoques, però fa unes setmanes que em costa menjar-lo.

L’altre dia vam fer un dinar col.lectiu a la feina i una companya va portar un puré de bròquil boníssim, així que l’endemà mateix vaig veganitzar la recepta i aquí el teniu 🙂

Ingredients

  • un bròquil
  • una patata
  • dues cebes
  • all en pols, pebre i nou moscada

verdures

Tallem la ceba en trossos grans (després ho triturem tot i no cal plorar de més 🙂 ). La sofregim en una cassola amb una mica d’oli.

ceba

Quan comenci a estar transparent, hi afegim la patata tallada a daus grans i el bròquil a trossos. Ho sofregim tot uns 5 minuts més.

sofregit

En aquest moment jo hi afegeixo les espècies però també es poden posar en el moment de triturar. En aquest puré li vaig posar all en pols, pebre i nou moscada.

Afegim mig litre d’aigua a la cassola, la tapem i ho deixem bullir fins que les verdures estiguin fetes.

Triturem, i si pensem que ens ha quedat massa espès (això va a gustos) hi podem posar una miqueta més d’aigua.

triturar

Servim i a menjar!!

Li podem afegir una cullerada de pipes de carbassa o girasol, un raig d’oli, llevat de cervesa… o res, com us agradi més.
pure

Nota: la recepta original no portava patata i duia crema de llet o llet i formatgets. Se li pot posar una nata vegetal, però penso que la patata ja li dóna aquest toc suau i “cremós” i no cal.