Amanida de cigrons

(en castellano al final)

No us passa que quan arriba la calor fa mandra menjar els llegums estofats? Llavors els podem menjar en hummus, hamburgueses, croquetes… o en amanida!!

No us enganyo… aquesta recepta l’ha fet el meu company. Aquest curs ell és el responsable de l’alimentació de la família, així que jo els fogons els toco poc .-) però estava molt bona i és senzilla i resultona, així que he pensat que valia la pena compartir-la.

20140613-101125.jpg

Ingredients (per unes 4 persones)

  • Un pot de cigrons, o cigrons bullits, 400 grams.
  • un tomàquet d’amanir grandet
  • dues patates bullides
  • un grapat d’olives negres sense pinyol
  • pernil vegetal (opcional, sense queda bé igual).
  • orenga, oli, sal

Elaboració

Tallar petits els tomàquets, les olives en rodanxes, el “pernil” a dauets… Les patates les podem tallar una mica més grans perquè no es trenquin. Es barreja tot i s’amaneix amb oli, sal i una mica d’orenga o alguna altra herba que ens agradi.

Servir fred.

 

______________________en castellano_________________________________

No os pasa que cuando llega el calor da pereza comer legumbres estofados? Pero las podemos comer en hummus, hamburguesas, croquetas… o en ensalada!!

Tengo que reconocer que esta receta la ha hecho mi compañero. Este curso él es el responsable de la alimentación de la familia, así que yo en los cacharros de cocina los toco poco, sobretodo de lunes a viernes 🙂 Pero es fácil y resultona, así que he pensado que valía la pena compartirla.

20140613-101125.jpg

Ingredientes (para unas 4 personas)

  • Un bote de garbanzos, o garbanzos hervidos por nosotras. 400 gramos.
  • un tomate maduro grande
  • dos patatas hervidas
  • un puñado de aceitunas negras sin hueso
  • “jamón” vegetal (opcional, sin “jamón” queda bien igual)
  • orégano, aceite, sal

 

Elaboración

Cortar en pequeños trozos los tomates y las aceitunas, el “jamón” en daditos… Las patatas las podemos cortar más grande,s para que no se rompan. Se mezcla todo y se aliña con aceite, sal, orégano u otra hierba que nos guste.

Servir frío.

 

Anuncis

Puré de Bròquil

Tenia el bròquil una mica creuat últimament. Em va a èpoques, però fa unes setmanes que em costa menjar-lo.

L’altre dia vam fer un dinar col.lectiu a la feina i una companya va portar un puré de bròquil boníssim, així que l’endemà mateix vaig veganitzar la recepta i aquí el teniu 🙂

Ingredients

  • un bròquil
  • una patata
  • dues cebes
  • all en pols, pebre i nou moscada

verdures

Tallem la ceba en trossos grans (després ho triturem tot i no cal plorar de més 🙂 ). La sofregim en una cassola amb una mica d’oli.

ceba

Quan comenci a estar transparent, hi afegim la patata tallada a daus grans i el bròquil a trossos. Ho sofregim tot uns 5 minuts més.

sofregit

En aquest moment jo hi afegeixo les espècies però també es poden posar en el moment de triturar. En aquest puré li vaig posar all en pols, pebre i nou moscada.

Afegim mig litre d’aigua a la cassola, la tapem i ho deixem bullir fins que les verdures estiguin fetes.

Triturem, i si pensem que ens ha quedat massa espès (això va a gustos) hi podem posar una miqueta més d’aigua.

triturar

Servim i a menjar!!

Li podem afegir una cullerada de pipes de carbassa o girasol, un raig d’oli, llevat de cervesa… o res, com us agradi més.
pure

Nota: la recepta original no portava patata i duia crema de llet o llet i formatgets. Se li pot posar una nata vegetal, però penso que la patata ja li dóna aquest toc suau i “cremós” i no cal.

El dinar de l’escoleta: seità amb verdures

Aquest setembre el nostre fill ha començat a anar a una escoleta que forma part de la Xarxa d’Escoles Lliures (XELL).
L’organització i el funcionament no és el que estem acostumats en les escoles bressols públiques i privades, i sovint sobta a la gent quan ho explico.
A l’escoleta on va el Bernat hi ha 15 infants, entre els 2 i els 6 anys, barrejats.
Les famílies ens ocupem d’algunes tasques com netejar vidres i lavabos o fer el dinar. Ens hem repartir els dies i cada 3 setmanes, un dimecres, a nosaltres ens toca fer el dinar. Els dimecres toca: verdura, seità, cereal i llavors.
A partir d’aquí i unes consignes bàsiques (cuinar amb poca sal, no massa condimentat, no fregits, millor ecològic etc) cada família porta el que vol. Bé, tenint en compte que el menú ha de ser vegà i mirar bé etiquetes de tot i neteja quan es cuina perquè hi ha una nena que té MOLTA al·lèrgia a la proteïna de la llet.

Doncs aquest és el nostre plat principal d’avui, que hem acompanyat de cus-cus integral i pipes de girasol. També hem dut l’esmorzar: fruita, sucs, fruits secs i “tortites” d’arròs o altres cereals (el porexpan aquest rodó que inexplicablement encanta a tots els nens i nenes 🙂 )

Ingredients

  • 4 boles de seità
  • 2 cebes
  • 2 pebrots vermells
  • 1 pebrot verd
  • 2 pastanagues
  • 4 patates mitjanes
  • dos grapats de pèsols (congelats, que ara no és temporada)
  • una llauna gran de tomàquet cru
  • 1 carbassó

*com veieu les quantitats són per fer-ne MOLT, concretament per uns 15 nens, una mica de sobres perquè les educadores i voluntàries en puguin menjar, i un parell de cullerades pels tuppers dels pares de la criatura, que també han de dinar 🙂

Elaboració

Pelem i tallem les verdures. A mi m’agrada fer-ho a trossos grans (com es veu a la foto). En una cassola hi posme un raig d’oli i les anem sofregint a foc lent. Primer la ceba, el pebrot i la pastanaga. Després hi afegim la patata a daus, el carbassó i els pèsols.

Quan tot plegat comença a estar mig cuit, tallem el seità a daus i primer el saltegem un pèl en una altra paella, amb una miqueta d’oli, i jo hi vaig posar all en pols (és l’únic condiment que porta).

Afegim el seità a les verdures i el tomàquet cru. Hi posem sucre (sobretot si el tomàquet és de llauna, que és molt àcid) i un got d’aigua. Ho deixem fent xup-xup una bona estona, fins que totes les verdures són cuites (vigileu sobretot les patates que si queden crues no es poden menjar).

I això és tot. Només queda posar-ho en un tupper gegant i portar-ho a l’escoleta. Us haig de dir que el seità acostuma a acabar-se ràpid, a tots els encanta!! En canvi un dia vam portar mijo (mill?) i va tornar gairebé tot a casa… mai més! 🙂
Per cert, si teniu receptes senzilles de mandonguilles de seità passeu-me-les que vull provar de fer-ne un dia (fàcils, que n’hauré de fer moltes!!)