Una bosseta amb cremallera de regal

Haureu vist que últimament publico menys.

Des de setembre no cuino gairebé mai, el meu company és qui se n’encarrega ara que no treballa. Tinc poc temps per cosir, i una part l’he de gastar amb els encàrrecs de FentCosint (benvinguts siguin!). I les entrades de maternitat costen, cal pensar-les i cuinar-les mica en mica (menys alguna que escric com una vomitada, he he).

De moment, però, per dilluns tinc preparat un tutorial de l’objecte estrella de FentCosint, per si les que sabeu cosir us el voleu fer per vosaltres (socialitzem el coneixement!).

I avui us ensenyo una bosseta amb cremallera que va ser un detallet per una amiga que va fer 30 anys la setmana passada i ens va convidar a un vermut d’aniversari.

fentpensantdient_bossa amb cremallera

per davant

Li he agafat el gustillo a la boata. M’agrada com queden les bosses i bossetes… amb cos però tovetes 🙂

I per darrere

I per darrere

I mica en mica van millorant les cremalleres, tot i que encara no m’acaben de quedar del tot bé…

IMG_2184

I aquí una foto amb molta dosi de “photoshop” per intentar mostrar el to real del gris i que s’intueixin una mica els cercles de la tela vermella

Anuncis

Matí de costura col.lectiva

Tinc moltes coses pendents de penjar al blog però no trobo el moment de fer fotos, quin desastre!

Fa uns dies vam quedar 4 amigues per cosir. La idea era cosir la mateixa peça. En teoria jo era la “profe” quina por! Vaig triar un estoig perquè així cosíem cremalleres (jo he posat 3 cremalleres a la meva vida, així que ja veieu quina experiència més gran!) que sempre fa por però és més fàcil del que sembla.

Vaig triar aquest tutorial ja que em va semblar senzill i però quedava una bosseta/estoig prou resultona.

El dissabte en qüestió plovia a bots i barrals i va ser una aventura arribar fins la casa on havíem quedat carregada amb la màquina de cosir, teles, tisores, agulles i tots els trastos. Ens ho vam prendre amb calma i primer vam esmorzar, cafè, vam escampar totes les teles que teníem per triar i remenar… i finalment vam començar a tallar, posar agulles… i cosir!

taula

Com es pot veure, molt endreçades no som 🙂

 

Una de les participants no havia cosit mai amb una màquina de cosir, així que primer li vam donar un drap de cuina perquè ho provés. Però si ens guiem per com li va quedar l’estoig, ningú ho diria que era la primera vegada que usava una màquina de cosir.

I bé, aquest és el resultat!

 

els4

 

Pel que fa a les teles, el de dalt a la dreta porta dues teles de patch i a dins li va posar una mena d’entretela d’espuma. Una cosa rara que no havia vist mai però que era senzilla de cosir i li dóna molt de cos, que queda molt bé amb aquest model d’estoig. El de dalt a l’esquerra està fet sense entretela però les teles són lonetes, que també li donen cos.
El de baix a la dreta, que és el que vaig fer jo (gràcies Judit per la tela, m’encanta!!) està fet amb tela de pach l’exterior i l’interior és loneta prima. Té cos, però menys. Potser hagués calgut una entretela.
I l’últim són dues teles de patch i res més, pel que és el que ha quedat més “tou”. El tutorial porta entretela però nosaltres som així! 🙂

Són bonics aquests estoigs però pel meu gust tenen dos “problemes”. Primer que tot i anar forrats, les costures queden vistes a l’interior. Hauré de buscar un tuto per fer-los amb les costures amagades. El segon és que són minis! Fan menys de 20 cm de llarg, pel que no hi caben llapis o bolígrafs. Encara estem decidint què hi posarem a dins!! 🙂

Bosseta tèrmica d’arròs

Fa temps que vaig veure un tutorial a la web de Sew Mama Sew d’una bosseta d’aquestes d’arròs que s’escalfen al microones i te les pots posar a les lumbars, cervicals, ovaris… Jo no tinc microones però vaig pensar que seria una bona cosa per regalar.

Finalment, l’altre dia en vaig fer una, totalment inventada i sobre la marxa, però que crec que ha quedat bastant bé 🙂

Primer vaig fer un saquet amb una roba blanca senzilla. L’únic requisit és que sigui 100% cotó, que després ha d’anar al micro i si no se’ns desfaria o ves a saber!

I després la funda. Vaig provar de fer-la amb una loneta de l’Ikea però és massa gruixuda i rígida i no m’agradava com quedava. Així que vaig rebuscar entre les teles que compro compulsivament i vaig torbar-ne dues que combinessin bé.

Com que la funda no va al microones, per tancar-la li podem posar el que volguem: velcro, botó, snaps,… o res.

I aquí ja enllestida del tot (al final li vaig posar dos snaps, que em van arribar ahir mateix), i preparada per regalar, amb tarjeteta d’instruccions i tot!!

Ah, jo a l’arròs li vaig barrejar unes gotetes d’oli essencial d’espígol, que fa molt bona olor i diuen que és relaxant. Em vaig passar una mica amb la quantitat de gotetes i tota l’habitació on hi ha el saquet fa olor d’espígol 😛 I això m’ha donat una idea per fer més regals: saquets petits d’arròs per perfumar armaris 🙂

Bosseta amb cremallera

Tinc menys temps per cosir del que m’agradaria… De moment quan el meu fill està despert no m’atreveixo a treure la màquina de cosir perquè ja me’l veig allà enganxat, posant els dits i dient que ell també vol cosir… 🙂

Així que només cuso a les nits, quan el petit ja dorm. Però a aquestes hores hi ha dies que estic tant cansada que no tinc esma per cosir, o que s’ha de preparar el dinar de l’endemà, o netejar el pis… coses d’aquestes que fem els pares i les mares a altes hores de la nit 😎

En un fòrum que visito, estan fent un projecte de “Cosim Plegades” (es tria una peça per cosir, algú en fa un tutorial i tothom cus el mateix). I aquest mes han penjat un tutorial fantàstic de bosseta. La “gràcia” del tema és que serveix per aprendre a posar cremalleres (de fet l’original en porta dues però jo vaig pensar que per començar amb una ja n’hi havia prou!).

I bé, dilluns passat a la tarda vaig tenir un moment d’aquells poc freqüents de tenir tota la tarda la casa per mi soleta i em vaig decidir a cosir la bosseta (ja tenia les teles tallades).

Com que no tenia entretela, vaig aprofitar una roba blanca barata que tenia per casa i la vaig cosir al forro per la part de dins. I em vaig llençar de cap a l’aventura de la cremallera, vaig descobrir perquè serveix el peu de cremalleres i també la importància de cosir recta la cremallera (cosa que jo no vaig fer). Va quedar una mica xurro tot plegat, però un cop acabat es nota menys del que em pensava, i ja tinc estoig pel moneder!!

El proper espero que quedi millor!

Ah, i haig de dir que això de cosir cremalleres és menys greu del que em pensava 😉