Les hamburgueses són un bon invent. Són senzilles de fer, es poden fer amb pràcticament qualsevol cosa, en pots fer moltes i congelar-les, les pots menjar a la planxa, al forn o en entrepà, les acompanyes de pà amb tomàquet i amanida i ja tens un sopar… Ens agraden les hamburgueses, no sé si es nota!!! 😉
Ja us vaig ensenyar fa uns dies que m’havia comprat el llibre “The vest veggie burguers on the planet” que té ni més ni menys que 101 receptes d’hamburgueses!!!
Entre que el llibre està en anglès (com es diu “paella”, “picar”, “tallar”, “remenar” o “juliana” en anglès?, per dir algunes de les paraules que he hagut de buscar) i que té tantes receptes, de tant en tant l’obria, me’l mirava però no acabava de decidir-me per quina recepta fer.
Al final ahir a la tarda vaig arribar a casa decidida, vaig agafar el llibre, vaig buscar una recepta que tingués tots els ingredients (menys un, ara ho explico!) i m’hi vaig posar. En mitja horeta tenia fetes 5 o 6 hamburgueses grossetes, 3 que ens vam menjar per sopar i 3 que han anat al congelador.
Per ser la primera recepta del llibre que faig haig de dir que n’estic prou contenta. Potser (bé, segur!) no és la millor recepta d’hamburguesa que he provat mai però estan prou bones, no es desfan (el problema principal quan es fan hamburgueses és trobar la textura adequada) i es poden variar una mica per millorar-les (pel meu gust el que li falla és el sabor… sempre ho trobo tot sosso no sé si us en heu adonat, je je)
Bé, doncs així estàvem ahir a la tarda a casa meva… tot preparat per les hamburgueses!!!
Ingredients
- 2 cullerades d’oli d’oliva
- 227 grams de xampinyons
- 3 dents d’all
- 180 ml d’aigua o caldo vegetal
- 96 grams de soja texturitzada
- 30 grams de llevat de cervesa
- 72 grams de gluten
- 1 cullerada sopera (8 grams) de mostassa granulada
- 1 cullerada (8 grams) de ceba en pols
- 1/2 cullerada de te de fum líquid (jo no en tenia i no en vaig posar)
- sal i pebre
*els ingredients estan en quantitats de grams una mica “estranyes” (96, 227 etc) perquè a la recepta original venen donades en mesures angleses/ianquis tipus “tassa”, “cullerada” etc i entre parèntesis et donen aquestes mesures.
Elaboració
Es tallen petitons els xampinyons i l’all i es sofregeix tot en una paella, uns 5-7 minuts. S’hi tira l’aigua o el brou (jo vaig fer servir aigua, i llavors hi vaig afegir un rajolí de salsa de soja) fins que bulli i llavors hi aboquem la soja texturitzada. Es remena be, s’apaga el foc i es deixa reposar, tapat, 10 minuts.
Ho posem en un bol i deixem que es refredi una mica (fins que ho podem tocar amb les mans sense cremar-nos). Llavors i aboquem el gluten, el llevat de cervesa, la mostassa, les espècies… i ho amassem bé amb les mans.
Ho posem a la nevera i ho deixem reposar 20 minuts.
Després fem les hamburgueses (amb les mans o amb un trasto d’aquests com el que tinc jo, que val quatre duros i va genial!)
Les emboliquem amb paper si les volem congelar o guardar, i per fer-les, les posem a la paella amb una mica d’oli, 5 minuts per cada cantó.
Queden bones si les feu no massa gruixudes i les torreu bé dels cantons, que quedin ben fetes. Sinó el gluten li dóna una textura una mica “xiclet” que no és massa agradable.
Comentaris
El gluten no és farina normal, ni tampoc la farina amb alt percentatge de gluten (farina de força). De fet l’aspecte de farina però no ho és. És la proteïna de la farina de blat i és la base del seitán, i en moltes receptes es fa servir perquè “enganxa” tots els ingredients. N’hi ha d’ecológic, no massa barat, i en botigues de farines i llegums a granel (si us interessa us en dic alguna de Barcelona).
La soja texturitzada prové de la soja llegum (no sé exactament amb quin procés). N’hi ha de diferents gruixos, però per aquesta recepta va bé la que en diuen “fina”. Un cop hidratada queda com una mena de “carn picada” i serveix pel mateix: hamburgueses, bolonyesa… Ja penjaré més receptes amb soja texturitzada.
La recepta original portava “fum líquid”. M’han dit que és un ingredient comú al continent americà i que en les tendes de productes llatins en tenen. Tinc pendent anar-hi de fa temps, i mira que el meu barri n’hi ha moltes!! Com que no en tenia li vaig posar el pebre vermell fumat, que segur que no queda igual però també li dóna aquest toc.
FentPensantDient 