Avui una recepta ben senzilla i ràpida, que ara a l’estiu fa una mandra i una calor posar-se a cuinar…
Ingredients (per acompanyar uns 500 gr de macarrons)
- 3/4 de got (mida got de “nocilla”) de soja texturitzada fina
- una ceba grossa
- dos pebrots verds petits
- all en pols, orenga, sal…
- una llauna gran de tomàquet cru (800gr?)
[Perdoneu la inexactitud de les mesures ;-)]
Elaboració
Posem la soja en un recipient i la cobrim amb aigua calenta per hidratar-la (la podeu hidratar també amb caldo, amb aigua+pastilla de caldo, o aigua+salsa de soja, però amb aigua i prou és suficient 🙂 )
Mentre la soja s’hidrata tallem la ceba en trossets petits i el pebrot verd. En una paella una mica gran, comencem sofregint la ceba i quan ja estigui una mica transparent, hi incorporem el pebrot.
Quan el sofregit ja està gairebé fet del tot, escorrem bé la soja. Jo l’escorro posant-la en un colador i amb un plat petit apreto perquè caigui tota l’aigua. Incorporem la soja al la paella, pujant una mica el foc i sense parar de remenar (l’objectiu és “marcar” una mica la soja texturitzada, ho podem fer en una paella a part i després incorporar-la, però així hem de rentar menys coses, je je).
Al cap d’uns 5 minuts, hi incorporem el tomàquet, les espècies, la sal, i jo li poso una mica de sucre perquè no quedi tant àcid.
Ho tapem i deixem que el tomàquet es vagi coent i evaporant durant uns 2o minuts.
I ja està!! Nosaltres ens ho vam menjar amb macarrons però es pot fer servir per fer una lassanya (potser més espessa), per farcir patates… I es pot congelar!! El dia que vaig trencar aigües, mentre esperava que comencés el part llegint al meu llit, el meu company va cuinar una cassola gegant de bolonyesa i la va congelar en tuppers que ens van anar perfectes per aquelles primeres setmanes de pare primerencs! 🙂
La faig exactament igual que tu!! sempre en tinc de congelada!
És que és genial i ben fàcil!! Jo també, quN en faig en faig molta i la congelo
Al Marc la bolonyesa no li agrada gaire, i un dia vaig fer unes albergínies farcides del bloc “Dime qué comes” amb un farcit de soja texturitzada i em va dir que aquell farcit era molt bo…
Un dia li faré amb pasta (l’aliment estrella de casa), a veure què en pensa.
Un dubte-repte: has fet algun cop pasta fresca? A mi m’encanta, la casolana és espectacular. Però sense ou? Com es faria? Quedaria igual?
A veuer què opina el Marc… 🙂
Tema pasta fresca ho he penat moltes vegades però entre que em sembla que és complicat i que a sobre he de mirar el tema de l’ou, em fa mandra… Així que ni idea…