Tornada de vacances

Tornar de vacances sempre costa, no cal dir-ho, però crec que quan tens fills encara costa més.

En el meu cas, aquest és el primer cop que “torno de vacances” sent mare ja que el setembre passat em vaig reincorporar a la feina després de 15 mesos entre baixa i excedència i els sentiments i la situació eren diferents.

Hem passat un estiu intens, el meu fill i jo bàsicament (el meu company per desgràcia no ha tingut vacances). Hem oblidat horaris, ens hem pres la vida amb calma, hem anat una mica per aquí i una mica per allà, ens hem remullat i passat calor, hem anat a la platja, a la muntanya, a sopar fora, hem menjat muntanyes de gelats (ara tocarà fer entendre que els gelats no es poden menjar sempre!!)…

Han sigut unes vacances diferents. No hem fet cap gran viatge però jo he desconnectat molt. Crec que fer vacances amb nens, o com a mínim amb un nen de 2 anys, ajuda molt a desconnectar. Si aconsegueixes deixar-te portar pel seu ritme i les seves necessitats aconsegueixes trencar amb rutines i horaris, a part de fer una aventura de la cosa més senzilla!

Al principi em vaig agobiar bastant pensant que em tocaria passar bona part de l’agost a Barcelona però un cop arribat el dia te n’adones que agafar un autobús, anar a buscar el papa a la feina i dinar fora ja és un super plan especial d’estiu. O veure gegants a les festes de Gràcia, o els carrers guarnits, o anar al parc a remullar-se a la font… Ja ho sabia però ho confirmo: els infants són capaços de fer especials les coses més senzilles.

Així que ens ho hem passat genial, no he cosit res i he cuinat més aviat poc. Però reprenc el blog amb idees noves per fer i per explicar, i una barreja de mandra i pena per la tornada a la rutina.

Anuncis

2 pensaments sobre “Tornada de vacances

  1. Doncs si aqui ens re-trobem…jo amb la mateixa mandra, pena i un xic de ràbia d’haver de començar un altre cop amb els ritmes frenètics de la tornada a la “normalitat”, sempre em costa, desde que tinc fills és molt més dur i dolorós…ells encara estan de vacances amb els avis i ahir quan els deixàvem plorava el Bru i plorava jo…ell perquè l’encanta que estem tota la familia junta,jjj…jo perquè em queda aquesta espineta d’anhel a les 3 setmanes passades junts, fent de cada moment moments especials, perquè com tu dius els nens tenen aquesta capacitat, la Itzà que de nena ja li queda poc, gairebé està preadolescent i el Bru encara amb kilos d’innocència…descobrint coses, gaudint del no fer res i fer de tot, de no tenir horaris, de fer migdiades junts, de…uuuuffff se m’escapa la llagrimeta, se que en uns dies tornaré a estar ficada a sac en el ritme però ara mateix vull gaudir d’aquest anhel…

    Una abraçada

    Eli

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s