Aquí va una recepta de croquetes boníssimes i senzilles de fer.
Se les va inventar mon pare un dia que volia fer-li unes croquetes pel meu fill i no sabia com prescindir de la beixamel per fer-les veganes.
L’única petita dificultat que jo li trobo és a vegades l’arrebossat no em queda prou bé i se’m desfà al fregir-les (se’m desfà l’arrebossat, per sort les croquetes no).
Ingredients
- una safata de xampinyons
- cigrons bullits. Quantitat aproximada, un pot (jo els havia bullit a casa i els tenia congelats, no els vaig pesar però més o menys)
- un all gran (o dos petits)
- pa ratllat (nota: vaig fer servir pa rallat d’aquell d’all i julivert perquè no en tenia i era diumenge i al “paqui” només tenien d’aquest, però no cal, de fet jo MAI arrebossaria croquetes amb pa rallat d’aquest 🙂 )
- una mica de farina de blat
Elaboració
Agafem els xampinyons, els netegem, els tallem per la meitat o en quarts. Tallen l’all en làmines. Saltegem els xampis amb l’all i una mica de sal (atenció amb la sal perquè si els cigrons són de pot ja porten sal).
Quan estan fets els posem en un recipient apte per minipimer, o dins la thermomix o similar, col.lant-los bé l’aigueta que puguin haver deixat anar.
Hi afegim els cigrons i triturem bé, que quedi una pasta ben fina. Si ens quedés massa líquid, posar-hi més cigrons.
Ho deixem a la nevera tapat amb paper film, dues o tres horetes com a mínim. Al refredar-se, s’endureix una mica la massa.
Ens preparem per l’arrebossat. Atenció, cal fer un bon arrebossat gruixut perquè no es desfacin les croquetes al fregir-les ni salti l’arrebossat. Jo vaig fer unes quantes proves i el que millor em va anar va ser fer doble arrebossat. Però el meu pare, que és l’autor de les croquets, diu que ell fa un arrebossat “simple” i que no se li trenquen.
Per fer un arrebossat sense ou, en un bol hi poso aigua i farina en la proporció que quedi amb una textura i consistència semblant a l’ou. Hi passo les croquetes primer per això i després pel pa rallat. El “doble arrebossat” que us deia consisteix en tornar a passar les croquetes una altra vegada per la farina+aigua i el pa rallat.
En tot cas, ho arrebosseu i podeu provar de fregir-ne una, a veure com us queda i si cal fer doble arrebossat o no.
Ah, oli ben calent i anar al tanto al girar-les (jo ho vaig fer amb dues forquilles).
Comentaris
Potser sóc jo que no en sé, però em costa molt fer croquetes veganes “clàssiques”: és a dir, fer una beixamel espessa i posar-hi seitán picat o verdures o el que sigui. Mai em queda la beixamel prou espessa i les croquetes se’m desfan (he de reconèixer que tampoc vaig fer masses croquetes quan menjava carn…). Però de tant en tant m’agafa mono de croquetes i NECESSITO menjar-ne:-)
Com heu vist aquesta recepta és senzilla, bona, i de pas una altra manera de menjar llegums! 😉
Per cert, heu fet alguna vegada croquetes al forn? com es fan? (temperatura, temps etc). Com queden?
Quien crack el teu pare! es una gran recepta!
Jo en faig sovint al forn, queden bé, mira t´en deixo un exemple: http://www.dimequecomes.com/2012/02/ventanas-verdes-de-temporada-una-receta.html
Lucia, tens raó, no recordava aquesta recepta teva! Crec que la provaré perquè quan fem coliflor sempre ens en sobra i després no sé què fer-ne. Un dubte: per fer-les al forn com ho fas: gratinador? temperatura?
gràcies
Jo el poso a uns 170º per dalt i per basix, fins que es dauren, Pero a vegades depén del forn. Tu fes la prova!
Aquesta setmana les faig, segur, segur. Per cert, vaig fer el teu brownie la setmana passada i aquesta l’he hagut de tornar a fer :P. Mare meva, quina “alegria pal cuerpo”!!!
A mi els arrebossats se’m desfan si l’oli no està ben calent i/o omplo massa de croquetes la paella.
Les croquetes no congelades i que només cal coure l’arrebossat perquè l’interior ja ho està el que faig es posar molt poquet oli a la paella i simplement “torrar-les”. Amb un pinzell d’aquests de silicona empastifo la paella i ja està.
Judit, provaré la teva tècnica amb poc oli. M’agrada!
I si, el brownie està MOLT BO!!! Ara que el Bernat tot el dia vol cuinar, potser que el tornem a fer 🙂
Reblogged this on Celler-Adocse.