De postparts

(entrada traducida al castellano al final)

 

No sé què fa que tinguis un postpart millor o pitjor. El postpart acostuma a ser una època sovint complicada, d’introspecció, d’adaptació…

El meu primer postpart va ser dur, i quan parto de postpart no em refereixo als 40 dies de la quarentena, em refereixo als MESOS que passen després de parir.

Aquest postpart està sent molt tranquil, feliç, i no té res a veure amb l’altre. Sovint hi dóno voltes, com fa la Cris Moe en tantes entrades que ha escrit sobre el tema (aquí, aquí, aquí…)

foto 2

Un postpart feliç, tot i que m’ha tocat currar des d’un principi (per sort des de casa)

I penso que hi ha uns quants factors que hi poden tenir a veure:

-És un segon fill. No, els segons no es crien sols, ni els tercers, ni els quarts ni cap fill que puguis tenir. Però l’experiència a vegades ajuda. Vas més segura per la vida i t’ho prens tot amb més tranquil.litat.

-Un part empoderador. Vaig parir a casa i va ser una experiència molt brutal. Em vaig treure l’espina de l’anterior part que em va deixar molt tocada i en el que vaig ser víctima de violència obstètrica. Ho havia llegit a algunes mares i realment parir (en el primer part no vaig tenir mai la sensació que jo havia parit sinó que “m’havien fet parir”) et dóna força i confiança en tu mateixa.

-Un post part inmmediat a casa. Sense infermeres que entren a les 12h de la nit per donar-te un got de llet amb galetes i a les 6h per prendre’t la temperatura. Sense haver d’estar en alerta permanent per si es volien edur el teu fill per fer-li no sé quines proves, sense haver de lluitar contra protocols hospitalaris sense fonament. I al teu llit, de casa teva, amb la teva dutxa, el teu menjar, la teva família… 72 hores sense visites i després visites escalonades i no masses.

-Suport. Del més material i tangible (en el meu cas una parella que no treballa i que està a casa i fa que jo no m’hagi de preocupar de compres, neteja, rentadores, cuina…) i de l’emocional. En el primer postpart em vaig sentir molt sola. En aquest estic físicament acompanyada moltes hores del dia (per la meva parella, pel meu fill gran, per altres mares i pares de l’escola, per amigues) i emocionalment.

Segurament hi ha més coses que afecten. I no crec que això de la maternitat sigui una ciència exacta. El que em va bé a mi, potser no et va bé a tu, les necessitats que jo tinc no són les mateixes que les teves.

Si vols explicar alguna cosa sobre el(s) teu(s) postpart(s) o creus que m’oblido algun factor important, tens els comentaris a la teva disposició.

 

—————-

No se qué hace que tengas un posparto mejor o peor. El posparto acostumbra a ser una época complicada, de introspección, de adaptación…

Mi primer posparto fue duro, y cuando hablo de posparto no me refiero a los 40 días de la cuarentena, me refiero a los MESES que pasan después de parir.

Este posparto está siendo muy tranquilo, feliz, y no tiene nada que ver con el otro. A menudo le doy vueltas al tema, como hace Cris Moe en tantas entradas que ha escrito sobre esto (aquí,aquí, aquí…)

foto 4

mi cara de postparto reciente: bebé de días pegado a mi, todavía físicamente cansada por el parto y un poco paliducha 🙂

Y pienso que hay unos cuantos factores que pueden influenciar:

-Es un segundo hijo. No, los segundos no se crían solos, ni los terceros ni los cuartos ni ningún hijo que puedas tener. Pero la experiencia a veces ayuda. Vas más segura por la vida y te lo tomas todo con más tranquilidad.

-Un parto empoderador. Parí en casa y fué una experiencia brutal. Me quité la espinilla del anterior parto que me dejó muy tocada y en el que fuí víctima de violéncia obstétrica. Lo había leído a algunas madres y realmente parir (en el primer parto no tube nunca la sensación de que yo había parido sino que me “habían hech parir”) te da fuerzas y confianza en tu misma.

-Un posparto immediato en casa. Sin enfermeras que entran a las 12h de la noche para darte un vaso de leche con galletas y a las 6h a tomarte la temperatura. Sin tener que estar en alerta permanente por si se quieren llevar a tu hijo para hacerle no sé cuantas pruebas, sin tener que luchar contra protocolos hospitalarios absurdos. Y en tu cama, de tu casa, con tu ducha, en tu comedor, con tu familia… 72 horas sin visitas y luego visitas escalonadas y no muchas.

-Apoyo. Del más material y tangible (en mi caso una pareja que no trabaja y que está en casa y hace que yo no haya tenido que preocuparme de compras, limpieza, lavadoras, cocina…) y del emocional. En el primer posparto me sentí muy sola. En este estoy físicamente acompañada muchas horas al día (por mi pareja, mi hijo mayor, por otras madres y padres del cole, por amigas) y emocionalmente.

Seguramente hay más coasa que afectan. Y no creo que esto de la maternidad sea una ciencia exacta. Lo qie me va bién a mi, quizás a ti no, las necesidades que yo tengo no son las mismas que las tuyas.

Si quieres explicar alguna cosa sobre tu(s) posparto(s) o crees que me olvido algun factor importante tienes los comentarios a tu disposición.

Anuncis

9 pensaments sobre “De postparts

    • tengo pendiente hacer un post sobre el parto pero lo tengo escrito en una libreta y nunca encuentro el tiempo e pasarlo al ordenador…
      La verdad es que estamos muy bien, y sí, un poco cansada y a ratos locura, pero bien 🙂

  1. El meu segon part va ser a l’hospital però va ser natural, a part d’això, les sensacions que comparteixes són les mateixes que vaig sentir jo! Un postpart que va ser fàcil i que vaig gaudir molt tot i que l’esperava més difícil veient l’experiència del primer que va ser complicat i difícil.

    • Bé, segurament per cada dona hi ha coses diferents que influeixen en el postpart, també perquè com a persones, tenim diferents preferències i coses que considerem importants. Però sí, crec que un bon part (el que sigui, cada dona sap què és un bon part per ella) hi té molt a veure. I me n’alegro del teu segon post part fàcil 🙂

  2. Doncs… Si… El segon postpart va ser el millor de tots.. I el tercer s’està guanyant a el títol de tot el contrari! 😩 i això que va ser el millor part 😊 pero bàsicament està sent el tema de la lactància i les dificultats amb aquesta. Segurament si fos mare primerenca ja ho hauria deixat.. Així que d’alguna manera millor haver-me trobat amb tot això amb l’Uma i l’equip de Nac al darrera! Petons!

    • Tens raó. Jo he tingut la sort de tenir dues lactàncies força trabquil.les, sense problemes per establir-les etc. Un inici de lactància complicat segur que afecta en un postpart. I com dius millor que sigui en el tercer i estiguis ben acompanyada 😉 ànims!

  3. Crec que un factor decisiu en el transcurs del postpart és l’empoderament del part. Com bé dius el part ha de ser brutal. Això ja et garantitza un bon postpart. En el meu cas (no ho tornaré a escriure pq ja ho he fet al blog) l’embaràs i l’aproximació al part va ser una lluïta salvatge amb mi mateixa i l’entorn, un conjunt mal viscut de soledat, lluïta, pèrduesbi dols. El part hospitalari però molt animal i respectat va donar-me l’eufòria i la força per un postpart fort i positiu. L’únic dur i difícil va ser l’inici de l’alletament. Igualment gràcies al part i al postpart ho vam superar i ho vam tirar endavant. Si no t’empoderes i tens confiança cega i indestructible en tu mateixa, no pots tenir garanties d’un bon postpart!

  4. Gràcies per compartir! en el meu cas el postpart del meu segon fill, tot i venir d’un part natural i que la lactància anés fantàstica i no tingués el neguit de tornar a treballar va ser més complicat. Al nèixer dos setmanes abans no vaig poder avisar a la família que volia certa tranquilitat els primers dies i no van saber entendre-ho i es van enfadar molt i això em va afectar moltíssim els primers mesos que vaig trobar a faltar el meu germà i cosins. en fi, com a recomanació seria tenir en compte la part familiar i com t’afecta l’anar certament contracorrent en la benvinguda d’un nadó. també si perds una feina afecta i molt… i això també passa sovint… una abraçada i gràcies per fer-ho fàcil per compartir !!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s