49 mesos de feliç lactància / 49 meses de feliz lactancia

(en castellano al final)

 

Sona a tòpic, però així ha estat.

49 mesos de feliç lactància, de “teta” com en diem a casa.

49 mesos que van començar i han evolucionat sense cap mastitis, ni clivelles, ni infeccions…

49 mesos amb algun que altra moment de desesperació per part meva, d’esgotament per les nits de teta que semblava que mai s’acabarien.

I de sobte un dia va deixar de demanar pit a tota hora i en molts moments preferia jugar, observar, córrer… I un altre dia, poc a poc, va començar a dormir les nits senceres. I també es van anar acabant les preses de durant el dia, i ja només en fèiem al matí i al vespre. Al final, la teta del matí es va acabar. Preferia llevar-se corrent a esmorzar, o jugar una estona al llit, o…

I un dia,  el passat 1 d’agost, em vaig adonar que feia potser 4 o 5 dies que ja no demanava la teta per dormir. I sí, aquest va ser el final de la nostra lactància, 4 anys i 1 mes després de començar.

L’altre dia en vam parlar i li vaig explicar que les meves tetes segurament ja havien deixat de fabricar llet perquè si estava molts dies sense fer teta passava això. Li va fer molta pena, molta. Li vaig explicar que igualment, encara que no surti llet, si algun dia volia “fer teta” ho podia fer. I que sempre que volgués faríem petons i abraçades. Algun dia que jugant s’ha posat el mugró a la boca, m’ha fet l’efecte que ja no sap què ha de fer.

I el que he notat és que ens fem molts més petons, mimos, carícies i abraçades quan estem al llit, imagino que substituint el contacte que et proporciona el donar el pit.

No cal que us digui que si ja flipo amb lo gran que està, en com de ràpid creix, ara que s’ha deslletat ja el veig taaaaaant gran… 🙂

 

—————en castellano—————————–

 

Suena muy tópico pero así ha sido.

49 meses de feliz lactancia, de “teta” como decimos en casa.

49 meses que empezaron i han evolucionado sin mastitis, grietas, infecciones…

49 meses con algún que otro momento de desesperación por mi parte, de agotamiento por las noches de teta que parecía que no acabarían nunca.

Y de repente un día dejó de pedir teta a todas horas y en muchos momentos prefería jugar, observar, correr… Y otro día, poco a poco, empezó a dormir las noches enteras. Y también se fueron acabando las tomas durante el día, y ya sólo hacía teta por la mañana y antes de ir a dormir. Al final, la teta de la mañana se acabó. Prefería levantar-se a desayunar o jugar un ratito en la cama o…

Y un día, el pasado 1 de agosto, me dí cuenta que hacía quizás 4 o 5 días que ya no pedía teta para dormir. Y sí, este fue el final de nuestra lactancia, 4 años y un mes justo después de empezar.

 

Hace unos días hablamos los dos de esto y le expliqué que seguramente mis tetas habían dejado de fabricar leche porque si estaba muchos días sin tomar teta pasaba esto. Le dió mucha pena, mucha. Le expliqué que, aunque no saliera leche, si querçia “hacer teta” algún día, podía hacerlo. Y que siempre que quisiera nos daríamos besos y abrazos. Algún día que, medio en broma, se ha puesto el pezón en la boca, me da la sensación que ya no sabe qué tiene que hacer.

Y lo que he notado es que nos hacemos muchos más besos, mimitos, caricias y abrazos cuando estamos en la cama, imagino que para substituir de alguna forma el contacto que proporciona el dar/tomar el pecho.

Si ya de normal flipo con lo grande que está y lo rápido que crece, ahora que se ha destetado lo veo taaaaaaan mayor… 🙂

Anuncis

10 pensaments sobre “49 mesos de feliç lactància / 49 meses de feliz lactancia

  1. Quina peneta ehhh! i quins 4 anys!!! A mi m’agrada molt pensar que havent fet teta fins tan tard, se’ls queda gravat a la memòria… De fet, encara en parlem amb en Juli de tant en tant i se’n recorda perfectament…

  2. Guau, 49 mesos! La meva en va durar 24 i al poc tampoc sabia ja com agafar el mugró. Va ser també una lactància feliç i fàcil, com.ho està sent la segona lactància. Que sigui fàcil crec que hauria de ser la norma, si sempre fos tan complicada la humanitat s’hauria extingit ja a les cavernes…

  3. Enhorabona per aquests quatre anys i un mes! T’entenc, hi ha moments durs, però la majoria són molt gratificants. Ara us queden totes aquestes estones que heu estat junts, que estic segura han contribuit a que tingueu les que tindreu a partir d’ara.

  4. He plorat llegint-ho… Enhorabona per la teva feliç i llarga lactància! Ara mateix estic fent teta, nomès portem tres mesos però no vull ni pensar en quan s’acabi!

  5. que bonic llegir-ho… i quina casualitat que també a l’agost el Miquel (ja amb els seus 4 anys recent acomplerts) i jo ho deixessim. Jo ja n’estava preparada, ell no tant però ho vem acordar per al seu aniversari i vem dir que ho fariem i gairebé no hem viscut tristesa de deixar la teta, ha estat bastant gradual… per mi ha estat dir adéu a un camí de dues lactàncies gairebé seguides amb un embaràs al mig, dos fills que sento molt aprop però de diferent manera ara que ja no prenen cap dels 2. amb la Carlota van ser 2 anys i mig i mai vaig pensar que amb el Miquel n’arribariem a 4… es fan grans !

  6. Retroenllaç: Cosas interesantes que he leído últimamente - Mama Gardenia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s