La gran sorpresa

Ahir el Bernat va entrar a l’habitació (on tenim el llit extragran on dormim tots junts) i li va canviar la cara. Se li van il.luminar els ulls i va exclamar: uaaaaalaaaa!!!
Un amic seu que estava allà amb ell li va preguntar què passava.
I ell li va explicar: “han canviat els llençols, mira, ara són vermells!”

Doncs sí, això és tot el que el Bernat necessitava per sorprendre’s i emocionar-se. Son pare havia canviat la funda del nòrdic i enlloc d’haver-hi una de blava i verda n’hi havia una de vermella amb rodones blanques.

A la nit, quan el vaig acompanyar a dormir, va descobrir que els llençols de sota (del llit de matrimoni i el llit de 90 que tenim posat junts) també s’havien canviat. Ell deia que el llit havia canviat de color… i també els coixins!!

Em va sorprendre i a la vegada em va fer pensar. Què senzill és emocionar un infant. O de fet, què complicat que és, a vegades, emocionar un adult.

Advertisements

2 pensaments sobre “La gran sorpresa

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s