Tornar a la normalitat (sobre puerperis)

Sovint, estiguem o no embarassades, siguem o no dones, rebem missatges de totes bandes sobre una suposada obligació de tornar a la normalitat després de parir.

És com si després de tenir una filla o un fill tinguem una única tasca: fer que tot torni a la normalitat, que tot torni a ser “com abans” (i aquest missatge i aquesta pressió també la reben els pares).

Abans de què? de tenir aquest fill? de tenir fills?
Abans de l’embaràs? Quina normalitat?
T’ho diuen amb la sexualitat (especialment), amb el son, amb la feina, el ritme de vida, amb el cansament, amb la relació de parella…

T’ho diuen amistats, que no entenen que les teves necessitats i prioritats són diferents, t’ho exigeix el món laboral en general i els companys de feina en particular, t’ho demana la teva parella, a vegades, quan no pot acabar d’entendre el que està i t’està passant. T’ho exigeixen revistes, mitjans de comunicació, suposats experts, familiars i la veïna. Sembla que l’objectiu de la maternitat sigui tenir un fill però fer com si no el tinguessis. Que tot continuï igual.

jo

Jo, acabada de parir. Passada la quarantena, però ben puèrpera.
Agost 2010. Besalú.

Igual que què si jo sóc diferent?

Per mi res ha tornat a la normalitat, res és com abans, al contrari, és millor.
Però segurament si m’hagués fixat com a objectiu que tot tornés a ser com abans, aquests més de 3 anys que fa des de que vaig parir haguessin estat un llarg camí de frustracions.

Anuncis