L’entrada d’avui és més una necessitat meva per treure de dins que no la voluntat d’explicar quelcom. De fet, no té ni títol, ni la penso refer. Així ha sortit i així la comparteixo.

 

No ho entenc, i em fa posar trista.

No entenc per què quan es parla de parts respectats, de suport a la lactància materna, de criança respectuosa, tanta gent, tantes dones, se senten atacades.

No entenc què passa, què ens remou que es parli d’aquestes coses.

Estic cansada de veure, per exemple al blog de l’Alba Padró, que deu ser una de les dones més respectuoses de totes les dones que es dediquen a la Lactància Materna (i si no la coneixeu, mireu els seu blog) que pràcticament a cada entrada que escriu, surt com a mínim una mare que se sent ofesa pel que ha dit.

No sé si és la culpa, la maleïda culpa, que ens persegueix a les mares, no sé si és perquè a vegades llegim un article i alguna cosa es mou dins nostre, alguna cosa fa “clic” i ens n’adonem que les coses podien haver-se fet diferent.

No sé si és, també cal dir-ho, que a vegades no sabem transmetre el missatge, i culpabilitzem a les mares, a les dones, enlloc d’enfocar la responsabilitat on toca.

No sé si és la por i la solitud, en la maternitat, en el ser dona, el que ens ha fet construir-nos cuirasses i atacar enlloc d’escoltar i deixar-nos acompanyar.

Suposo que hem perdut la capacitat ancestral de moure’ns en tribu, de donar-nos suport físic i emocional, de recolzar-nos les unes a les altres, de ser fortes juntes, a pesar de les pors i les debilitats de cadascuna. I hem passat a desconfiar, a no escoltar, a recelar. I a sentir-nos constantment atacades i qüestionades enlloc de saber veure les mans esteses cap a nosaltres, que es podrien convertir en un punt de suport si les veiéssim i fóssim capaces d’agafar-les.

foto

Advertisements

11 pensaments sobre “

    • si que és complicat i a vegades em dol perquè no se si no ho he sabut expressar bé o és que l’altra persona se sent remoguda per la culpa o el que sigui i per això se sent atacada. és una llàstima que ens costi relacionar-nos d’una altra manera

  1. Tens raó en el que dius. En part penso que la societat en que vivim, cada vegada més competitiva i individualista, ens hi empeny.
    De totes maneres, també hi ha la visió personal i subjectiva que cadascuna té en base a la pròpia experiència. Jo, per exemple, he passat per dos parts, un va ser un fòrceps amb gran episio i peridural, i el darrer i molt recent, un part eutòcic amb una peridural fallida, un petit estrip i perles circumstàncies diverses persones dins el paritori (que en cap moment em va importar que hi fóssin, de fet, a mi, en un moment de bloqueig emocional, em van ajudar cadascuna d’elles amb les seves paraules justes). Penso que els dos han estat parts respectats, i quan dic això algunes dones gosen dir-me que lo meu no han estat parts respectats. Penso que les coses sempre depenen del color del prisma a través del qual es miren, i el que és ideal per a algú no pot ser-ho per a algú altre. Per sort, no totes esperem i aspirem al mateix en la vida, i en funció de les pròpies expectatives i de les presions que reps del teu entorn, pots respondre d’una manera o altre davant un mateix plantejament.
    Bona reflexió Júlia, com totes les que fas!

    • Bé, és que un part respectat no té perquè ser natural. Una cessària pot ser respectada, i una episio, uns forceps… Si els professionals el tracten amb respecte, t’expliquen el que van a fer i per què és necessari, t’escolten… el part és respectat, perquè respecten a la mare i al nadó.

      I gràcies per comentar 🙂

  2. Justament jo trobo que moltes vegades diu les coses de manera poc assertiva. Potser en persona canvia, però per escrit la sensació és aquesta.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s