“Premis” dels blogs

Suposo que si navegueu sovint per blogs haureu vist que es donen “premis”, és a dir, una espècie de cadena on un blog concedeix un premi (simbòlic) a un o uns blogs, aquests el concedeixen a uns altres i etc.

El blog “En som dues” m’ha concedit un d’aquests “premis” que consisteix en contestar 11 preguntes i haver de concedir el premi a 11 blogs més i formular-los 11 noves preguntes.

Haig de reconèixer que des de que tinc el blog m’han concedit un o dos “premis” més d’aquests i la veritat és que he fet com si res. Em sap greu per la gent que els concediex, que fa la feina de pensar 11 blogs, pensar les preguntes etc, i després es troben amb una antisocial com jo que no contesta ni dóna senyals de vida 😉

Així que he pensat que, com a mínim, és un detall contestar les onze preguntes, però no triaré a ningú per donar-li el premi (el que no vulguis per tu, no ho vulguis per ningú, haha!).

Seriosament, gràcies al blog “En som dues” per haver pensat en mi. M’alegra saber que em seguiu i vulguis o no d’aquesta manera més gent pot conèixer aquest espai. Així que gràcies sinceres.

 

I aquí van les preguntes que m’han fet i les meves respostes.
. Et va costar molt trobar un nom pel blog?

No. Tenia clar que al blog hi volia incloure les coses que faig ara mateix (i que crec que poden interessar algú): tant manualitats (cuina, costura…) com reflexions sobre maternitat, criança… i vaig pensar que “Fentpensantdient” era un títol que resumia bé el que hi volia incloure (dir coses que faig i coses que penso).
. Hi dediques molt de temps?

Menys del que voldria. Les entrades de cuina i costura no són complicades. Cuso i cuino quan puc, no ho faig pel blog. I quan tinc una peça cosida o un plat cuinat, el fotografio ( de manera mediocre) i faig una entrada amb la recepta, el tutorial o el que sigui. Però m’agradaria tenir més temps per fer entrades de les altres, les de maternitat, criança… aquestes sí que me les penso, m’apunto idees, escric i reescric…
. Dediques molt de temps a mirar altres blogs?

Cada matí obro el bloglovin on hi tinc bastants blogs de cuina vegana i vegetariana, costura, criança… i em llegeixo les entrades que m’interessen.
. Quines coses positives obtens del teu blog?

M’agrada les relacions que s’estableixen. Els comentaris que deixen lectores, certs debats que es poden donar en algunes entrades…
. Quina virtut o virtuts diries que tens?

Uf! Això no ho sé contestar. I no és per modèstia, m’agradaria poder dir una virtut meva!
. I defecte?

Poca paciència?
. Quines aficions offline tens?

Ara mateix, les mateixes del blog, i la música! (canto en cors des de que tenia 5 anys, a part d’haver estudiat música molts anys, tocat instruments…)
. Què és el que més t´agrada fer el cap de setmana?

Estar amb el meu fill i el meu company. Sona a tòpic però és així. Odio haver d’anar a treballar cada dia i perdre’m tantes coses, tantes hores, del dia a dia de la meva família.
. Què et fa riure?

Queda molt cursi si dic que el meu company? 🙂
. I plorar?

Ufff moltes coses!!! Des de que sóc mare hi ha mil coses que em fan plorar! Històries, pelis, novel.les, converses… a la mínima ploro. I abans no em passava…
. Un consell per algú que comença?

Pel meu gust els millors blogs són els més autèntics, els que l’autor o autora escriu el que pensa o el que fa sense pensar tant en “l’audiència”. Evidentment, si fas un blog és perquè la gent el llegeixi i ha de tenir uns mínims. Però m’agraden els blogs que són sincers encara que potser no passarien cap “test” de marketing.

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s