L’adaptació a l’escola

Sense entrar ara a valorar l’Escola en sí com a institució (que donaria per 10 blogs sencers!)

El meu fill ha començat p3 aquest setembre, en una escola pública. Per sort pot venir a dinar a casa i així es passa a l’escola el menor número d’hores possibles.

Els 3 primers dies d’escola hi van anar només una hora i mitja, en grups de 13/14 (sí, són 27!!). El quart dia, tot el matí, tot el grup junt. I a partir del cinquè, horari “normal”. Des de l’escola recomanaven que els de P3 no es quedessin a dinar fins l’octubre, en la mesura del possible, per fer l’adaptació més progressiva, tot i que pel que he vist, el meu fill és dels pocs que no es queda a dinar.

Han sigut unes setmanes complicades. Complicades per ell, per suposat, i complicades per mi. Inestablitat, canvis, nervis… Hem intentat acompanyar de la millor manera que hem pogut tot el que el nostre fill sentia, sense negar cap sentiment ni intentar enganyar o amagar la realitat. Nosaltres també sabem que és pitjor l’escola on va aquest any que l’escoleta lliure on anava l’any passat. Sabem que la pila de normes absurdes que han de complir els infants aquest any és el que més li xoca, i no li amagarem que per nosaltres també són absurdes.

Per sort, quan ha tingut apamat el terreny, s’ha acostumat a les novetats, i també a les normes, ha començat a anar-hi molt més tranquil. Suposo que en part és domesticació (bé, no ho suposo, ho sé segur) però ara mateix va content cada dia a l’escola, mai diu que no hi vol anar (quant durant l’adaptació no el vam portar algunes tardes i per tant sap que existeix aquesta possibilitat) i quan li pregunto què ha fet a l’escola sempre em diu que jugar.

Doncs bé, durant aquests dies de l’adaptació a l’escola vaig poder veure unes quantes coses que no m’agraden i que crec que són comunes a la majoria d’escoles. Aquí van les meves suggerències, basant-me en el fet que el meu fill va a una escola pública. Vull dir que en el fons ho canviaria tot, o pràcticament tot, però dins el sistema que per ara hem escollit, també es poden fer les coses millor:

-Ha de ser una adaptació com a tal. Tres dies amb un horari escurçat, o 4, no són adaptació.

-Cal propiciar que l’infant se senti segur a l’escola. Tot és nou, és un espai molt gran, amb molta gent, molts desconeguts…Deixar entrar als pares o mares a l’aula (no un minut sinó l’estona que calgui) propicia que l’infant agafi confiança i després s’hi vulgui/pugui quedar sol. També deixar-los portar objectes/joguines de casa els ajuda, cosa que al 99% de les escoles està prohibit.

-És veritat que les ràtios són molt altes (a la nostra classe hi ha 27 infants!) però no deixem que la realitat ens ho espatlli. Pensem solucions, donem algunes pautes a les famílies (parlar fluixet, estar ajupits, no ocupar molt espai, no parlar amb altres mares i pares, tenir paper d’observadors)… i obrir la porta del pati!! (no entenem, ni el meu fill ni jo, per què no s’aprofita el pati, que té accés directe des de l’aula, per ampliar l’espai útil on poden estar els infants)

-Els infants són persones. Els seus sentiments no són menys importants que els d’un adult. Respectem i escoltem el que senten i el que diuen.

-Menys rigidesa (en l’adaptació i sempre). Mirar què demanen, què necessiten i intentar-ho cobrir dins les possibilitats d’espai, gent…

-Les entrades i sortides són un caos. A la nostra escola hi ha uns 450 alumnes. Suma-hi els pares, mares, avis, cangurs, germans petits… En algunes escoles es fan les “entrades relaxades” on, per exemple, es pot entrar des de les 9h a dos quarts de 10h. Això reparteix el fluxe de gent i de pas permet que els matins a casa siguin també més relaxats i els horaris de llevar-se, esmorzar etc una mica més flexibles.

Advertisements

3 pensaments sobre “L’adaptació a l’escola

  1. Totalment d’acord en la majoria de coses, tot i que a nosaltres encara ens queda un curs. Només discrepo amb les joguines. Crec q haurien de poder portar aquell objecte q els ajuda a relaxar -se però no més ja que aleshores afegiríem el dilema de compartir o que els hi prenguin altres infants quan potser s’estan sentint n amenaçats. I per tant crec q empitjoraria les coses. Ara, amb la resta hi estic d’acord.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s