Tant de bo…

Tant de bo fóssim com els nostres fills i les nostres filles.

Tant de bo podéssim sucar els peus en un bassal, llençar el paraigua quan plou pel plaer de mullar-nos…

Tant de bo podéssim caminar a poc a poc, parant-nos a cada cosa que ens crida l’atenció, sense pensar en el que hem de fer, el que farem i a on no arribem a temps

Tant de bo podéssim sortir al carrer disfressades de pirata, cantant a crits o avançant de quatre grapes, i no ens fes vergonya.

Tant de bo podéssim viure l’aquí i l’ara

Tant de bo ens fossin igual les mirades i els comentaris, el què pensaran de nosaltres

Tant de bo ens podéssim deixar portar més per la curiositat, les sensacions, el plaer… i podéssim fer off a la nostra part més racional, ni que fos de tant en tant.

Tant de bo fóssim capaces de dir el que sentim, el que necessitem, sense que ens importessin convencions, quedar bé i altres obligacions “invisibles”.

Tant de bo podéssim plorar, cridar, enfadar-nos, dir NO quan una cosa no ens agrada, enlloc d’anar-nos-ho empassant tot lentament

Ser un infant a vegades és difícil. Passen un munt de coses, sentiments que no es reconeixen, frustracions que s’han d’aprendre a acceptar, canvis que no es comprenen… Però quan veig el meu fill, espontani, sincer, infant, penso que tant de bo jo pogués ser com ell.

 

Suposo que ja heu vist aquest vídeo que fa tant temps que corre per internet, però va ser el que em va “inspirar” per escriure aquesta entrada i per això l’he volgut posar:

Anuncis

5 pensaments sobre “Tant de bo…

  1. Jo no l’havia vist aquest vídeo, és molt entranyable veure a l’infant gauint de quelcom t’han simple. La veritat és que tens tota la raó, tant debó poguéssim alliberar-nos de l’estereotip de ser un adult i gaudir de la vida com gaudeixen els nens. Bona reflexió!

    • gràcies!!
      Crec que des de que sóc mare he après, una mica, quan estic amb el meu fill, a deixar-me portar pel seu ritme i no pel meu. A aprendre que podem decidir que anem al parc però que al final triguem 1 hora en arribar al parc i que això és molt més divertit i interessant que estar dient “vaaaaa! que hem d’anar al parc!” 🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s