Caure i aixecar-se… i tornar a caure

A vegades (sovint) costa acceptar que ens equivoquem, que hem triat el camí equivocat, que no ens agrada el que fem.

En el meu cas, la maternitat ha vingut acompanyada d’un màster en cagar-la i adonar-se’n, en disculpar-se i intentar posar-hi remei, en tornar-la a cagar i sentir-se culpable (maleïda culpa!).

Quantes vegades he hagut de disculpar-me al meu fill per haver perdut la paciència, per haver-li dit alguna cosa que no tocava… mica en mica estic aprenent a respirar, a conèixe’m més i veure quan estic saturada (i perquè em saturo) i intentar evitar que ho pagui el meu fill amb un crit o amb un NO!.

Quantes vegades també, “a toro pasado” com diuen els castellans, he vist que alguna cosa que he fet l’hauria d’haver fet al revés, o diferent. Quantes vegades m’he dit “si un dia tinc un altre fill, això no ho faré així”.

I quantes vegades també, com ara mateix amb tot el tema de l’escolarització del Bernat, m’he vist empesa a fer una cosa que realment no vull fer, però que degut a les circumstàncies (una d’elles la por, la meva por al canvi, a tirar-me a la piscina) no veig cap altre camí a seguir, ara per ara.

És difícil a vegades acceptar-ho, però penso que també és el principi. El primer pas. Amb el meu company en alguns moments d’esgotament diem amb ironia “que xungo és saber masses coses!”. Què “felices” seríem vivint en la ignorància, seguint el que el sistema et diu: baixa maternal de 16 setmanes, nen a l’escola bressol des dels 4 mesos, habitació pròpia des dels 6 mesos, escola des dels 3 anys i un llarg etcètera, i a sobre pensant que és el “millor” pels nostres fills.

Quan em trobo, com ara, “obligada” per les circumstàncies (pel lloc on vivim, per la no-tribu que tenim, per la feina, per la pasta, per la por…) a fer alguna d’aquestes coses que no vull fer, que sé que no és el millor pel meu fill, em costa. Em costa molt.

Suposo que de tot se n’aprèn.

Advertisements

4 pensaments sobre “Caure i aixecar-se… i tornar a caure

  1. Res és irreversible mentre estem vius. Això és la vida! I si d’aquí a 10 anys et va malament la vida de parella, voldrà dir que la vas cagar? És irreversible?
    Jo crec que qualsevol decisió, per molt obvia que sembli, no és ni correcta ni equivocada, tot porta coses bones i coses dolentes. I sovint del que més me n’he penedit a la vida és d’haver perdut el temps menjant-me l’olla.
    Avui el Bernat va a una escola que us agrada. Al setembre no saps ni si viuràs a Barcelona ni si tan sols el tema de l’escola et preocuparà…
    Ànims!

  2. No hi donis tantes voltes! Encara que no ho consideris la millor opció, tampoc és que sigui res dolent! Procura no traspassar-li la teva angoixa al nen, i ell s’ho passarà la mar de bé! A tots els nens els encanta l’escola a aquesta edat! I el teu no serà un excepció! Tot i així, estic d’acord amb el que dius de la informació, a vegades la ignorància fa enveja!

  3. No podria estar més d’acord! I això que encara no hem de triar escola! Però estar massa informats té aquestes conseqüències. Estic d’acord amb la Judit, però, que sempre som a temps de canviar les coses que no ens agraden. Per tant si el teu fill no s’adaptés sempre podries buscar una alternativa. Ànims!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s