La meva lactància

Avui al blog “Som la Llet” que escriu l’Alba Padró, hi ha el relat de la meva lactància.

L’Alba sovint demana que si algú vol explicar la seva experiència amb la lactància li faci arribar, i al final em vaig animar a escriure-la, i de pas li donava un cop de mà, que ella publica 3 entrades setmanals, quina feinada!!!

La trobareu en aquest enllaç i també us la copio a continuació.

(i si encara no ho feu us recomano que seguiu el seu blog que és absolutament imprescindible!)

M’he animat a escriure el meu testimoni perquè a vegades sembla que la  lactància sigui un camí difícil i ple d’entrebancs, que totes les mares lactants passen per mil i un problemes i que aconseguir 6 mesos de LME i un any de lactància sigui una fita gairebé impossible.

És cert que hi ha mares amb mastitis, infeccions, clivelles… mares que lluiten molt per aconseguir instaurar una lactància materna funcional i plaent per elles i per les seves criatures, des d’aquí la meva admiració més gran. Però volia deixar el meu testimoni per animar a les embarassades o futures mares. Les lactàncies “sense problemes” també existeixen, però se’n parla menys perquè precisament al no tenir-ne no ens cal recórrer al suport de les assessores etc.

El meu fill va néixer després d’un llarg part que va començar a casa però que finalment va acabar a l’hospital. D’allà me’n vaig endur el kit:   d’epidural+episiotomia+oxitocina sintètica+espàtules+separació mare-nadó.

Quan al cap d’una mitja hora o una mica més d’haver parit per fi vaig  poder agafar el meu fill jo estava cansadíssima (física i emocionalment) i molt desorientada. Em mirava el meu fill i el veia com un estrany. No recordo gaire d’aquelles primeres hores, però sí que recordo que si no arriba a venir una llevadora a veure’m i a animar-me a posar-me’l al pit crec que ni me n’hauria recordat.

Aquella primera nit i durant el dia següent vaig anar-me’l posant al pit a estones. Em semblava que els meus mugrons eren molt grans per la seva petitat boqueta, però mica en mica es va començar a agafar. Primer només a un pit i finalment als dos. Just el dia que vaig sortir de l’hospital, a les 48 o 50 hores d’haver parit, em va pujar la llet. I el meu fill va recuperar el pes de néixer, i diria que va augmentar una mica més, en aquells dies a l’hospital.

A partir d’aquell dia, em vaig anar posant el meu fill al pit sovint. En part perquè sabia que el pit era a demanda i no hi havia horaris. En part perquè de seguida vaig veure que era la solució màgica pels plors, la gana, la son i per tot! Quin xollo!!

També des del primer dia va dormir al llit amb nosaltres i des del moment que vaig aprendre a donar-li dels dos pits sense haver-lo de passar per sobre meu i moure’l de costat, vaig dormir prou bé totes les nits, tot i que es despertava i s’ha estat despertant fins més enllà dels dos anys, bastantes vegades cada nit.

Vaig notar la crisis dels 15 dies, però va passar ràpid. La dels 3 mesos  crec que no. I mai vaig tenir cap clivella, infecció o mastitis. Com a molt una petita obstrucció que va marxar gairebé sola.

Per mi donar el pit al meu fill ha sigut la millor decisió que he pogut prendre mai. A part de tots els temes de salut, que no cal recordar, no haver-me de preocupar d’on anàvem, de si tindria gana o no, de si havia de portar menjar per si de cas, de poder donar-li de menjar en qualsevol lloc i en qualsevol moment… Ostres com et facilita la vida!! Quan van arribar els sis mesos i vam començar a introduir els sòlids ho vaig trobar una llauna!  Amb lo còmode que era fins ara! Tot i això vam fer una introducció molt paulatina i ell va seguir mamant molt fins l’any.

Ara ja té 32 mesos i ell tot sol mica en mica s’ha anat regulant. Un dia em vaig adonar que havia deixat de mamar de dia (excepte per fer la migdiada quan jo hi sóc i moments o dies puntuals com quan està malalt o es fa mal etc). També les nits han canviat. Mica en mica va passar de despertar-se moltes vegades a fer-ho només dues. I un dia va fer una nit sencera!! Ara mateix dorm tot seguit fins les 6h aproximadament que s’enganxa al pit non-stop fins l’hora de llevar-nos.

Els dies o les estones que no hi sóc, no mama i cap problema. Si l’ha de posar a dormir son pare li explica un conte, li fa carícies… i s’adorm. Ara, si hi sóc jo, no perdona la teta sota cap concepte!

Si li preguntes fins quan farà teta diu “tota la vida” però jo sé que aquesta etapa està començant a arribar a la seva fi. No dic que es deslleti en un mes, ni segurament en sis, però veig que cada vegada mama menys. El dia que s’adormi sense pit serà la prova definitiva!

I aquesta és de moment la nostra lactància. Sobretot plaent, amb algun moment de saturació per part meva, no ho negaré, però bonica i tranquil·la sobretot.

Advertisements

7 pensaments sobre “La meva lactància

  1. Apa Júlia, que he vist l’entrada de l’Albá Padró en el mòbil aquest matí i he pensat que ja la llegiria més tard i ni pensaments que poguessis ser tu! El que sí he pensat és que ja tocava parlar de les lactàncies fàcils i satisfactòries per a “normalitzar” el tema. M’han entrat ganes d’explicar la meva bona experiència… ja em diràs on li he d’enviar el text a l’Alba. 😉

  2. Hola Júlia sóc l’Anna,l’altre dia vaig llegir la teva experiència sobre la lactància i avui per casualitat,mirant blogs, he “topat” amb el teu. Estava buscant com començar amb la màquina de cosir.
    Em va agradar molt la teva experiència!!! Ara seguiré mirant el blog per veure si m’animo amb la màquina de cosir, ja que en tinc moltes ganes, per poder fer vestits, pantalons, samarretes
    …als meus bitxets.
    Encantada

    • Doncs benvinguda al blog. Jo tinc màquina de cosir des del juny i n’he après de forma autodidàctica. A internet trobes tutorials, patrons, videos i el que vulguis. Totes les coses que tinc penjades al blog són fàcils de fer, i sempre poso l’enllaç del patró otutorial d’on ho he tret, per si t’interessa.

  3. Quina meravella! jo tinc el meu petitó de 3 mesos i també pren pit que dóna gust! Espero que també en prengui molta lletona durant molt de temps. Em fa tan feliç!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s