Soles

Els horaris de feina, l’organització familiar, l’aïllament de la gran ciutat… ens porta a enfrontar-nos a la maternitat i la criança soles o gairebé soles.

A passar hores amb els nostres fills i filles, soles.

A haver de lluitar amb les nostres pors i les nostres culpes, soles.

A equivocar-nos i aprendre, a caure i aixecar-nos, soles.

A perdre la paciència, a fer-ho tot del revés, soles.

A sentir-nos soles, soles.

Ja no vivim en tribus, ni amb la família extensa, on sempre hi havia alguna dona embarassada o amb fills petits.

Ja no incorporem en el nostre dia a dia el conviure amb mares, el veure donar el pit, criar fills…

Això ens porta a la soledat però també a tenir problemes amb la lactància, a trobar-nos perdudes moltes vegades, a no saber per on tirar…

Suposo que per això, d’un temps ençà estan sortint tants blogs i fòrums de maternitat i criança, perquè des de la soledat de les nostres cases necessitem compartir experiències amb més mares, ni que sigui a distància.

Quan va néixer el meu fill, en els primers mesos de puerperi, cansament i son, recordo les trobades de “l’espai-nadó” on anava (una mena de grup de criança) com una llum enmig de la foscor.

La “modernitat” i el progrés, pel que fa a la maternitat i la criança penso que han fet més mal que bé.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s