Pre-inscripcions….aaaaaaah!

Per fi ha arribat.

Durant dos anys i mig he ignorat deliberadament aquest moment, l’he esborrat del meu cap. Vaig decidir que ja m’hi enfrontaria quan toqués, però que no volia preocupar-me per un futur incert i llunyà.

Doncs sí, ha arribat l’hora de fer la preinscripció a P3. De mirar escoles, sumar punts, fer estratègies amb la llista de preferències, de parlar amb famílies, de visitar escoles…

Podríem haver triat una altra opció, ho sé. Podríem haver decidit escolaritzar el nostre fill als 6 anys, o no escolaritzar-lo, o fer “homeschooling”. També el podríem portar en una escola lliure (com a la que va ara) fins com a mínim els 12 anys. És un tema que hem parlat molt a casa, des d’abans que naixés el Bernat. Tenim amics que han optat per totes les opcions, amics que han creat escoletes amb altres pares i mares, amics que no escolaritzen, amics que porten els seus fills i filles a l’escola del costat de casa sense plantejar-se res més, amics que el porten a la pública sense estar-ne convençuts però sense saber ben bé quina altra opció els queda… I per tant hem pogut viure de prop varies d’aquestes opcions i el que suposen per les criatures i per les famílies.

Al final, tenint en compte diversos aspectes com on vivim, els diners que tenim, el nostre entorn personal, la necessitat (per desgràcia) que tenim de seguir treballant els dos etc hem decidit que sí, que farem preinscripció a P3.

Jo estic convençuda que no és la millor opció pel Bernat en abstracte, però creiem que és la millor opció tenint en compte tots els aspectes que he enumerat abans. En el món ideal, on es visqués en comunitat i es criés en tribu, segurament no caldria escolaritzar als fills i les filles enlloc, doncs elles creixerien, acompanyades per iguals, i aprendrien, per interès i per imitació, recolzades per una comunitat d’adults respectuosa.

Però la Barcelona plena de cotxes, que només deixa als infants (i encara) uns parcs infectes, la Barcelona que aïlla les persones dins els seus pisos, que per trobar-te amb una altra família amb fills has de recórrer 30′ en transport públic i fer una instància demanant audiència a dos mesos vista, no és el lloc ideal per aquest tipus de criança.

I sabent que un infant de 3 anys no hauria de passar-se gairebé 8 hores en una escola, amb 25 o 26 (!) infants més, a pesar de tot això, confio que el Bernat tindrà les eines suficients per desenvolupar-se i també per enfrontar-se a les situacions desagradables (que n’hi haurà).

I si arriba un dia que el meu fill em diu, des del fons del seu cor, que no vol anar més a l’escola, potser m’hauré de menjar amb patates tot el que acabo d’escriure i ens n’haurem d’anar a viure en una comunitat on es criï amb tribu.

Anuncis

8 pensaments sobre “Pre-inscripcions….aaaaaaah!

  1. ànims Júlia! Em recorda fa 2 anys que jo estava igual… nosaltres, encara que vivim en un poble, on és relativament més fàcil muntar-s’ho per criar un fill (nosaltres tenim un parc natural molt gran i bonic, places on hi ha molts nens al costat de casa, etc…) i ens ho podíem combinar bé per cuidar-lo sense escola, tot i així vam decidir inscriure’l perquè vam veure que ell ho volia… ja veuràs com després de l’estiu en Bernat és un nen molt més gran i ho veuràs més fàcil tot!

  2. Aquesta opció té les seves coses positives, a mi po
    rtar a les meves nenes a la pública em va permetre per proximitat, que vinguesin cada dia a dinar a casa o a casa els avis, que quan va arribar el moment van anar soles a l’escola, que tampoc es “soles” perque per el camí es troben amb els companys i acaben anant en manada, i també per proximitat les cases de les amigues eren aprop i això facilitava el compartir tardes facilment jugant a diverses cases. I el més important per mi,es el que li dones a casa, la seguretat de l’entorn, el modus de vida, les idees clares, el respecte a ell…i amb això se n’ensortirà de totes!!!

    • Maria, aquests són els motius, principalmet. A part que no podem pagar una escoleta lliure o similar, volem que vagi a una escola prop de casa, que tingui autonomia per anar i venir quan ho vulgui, que els amics visquin a prop, que algun dia pugui dinar a casa. I és veritat que el que li dones a casa és el més important, però em fa patir una mica sobretot al principi, el veig petit i no vull que s’ho passi malament… snif!

  3. El meu petit te nou mesos i ja penso amb aquestes coses. Espero que tardi en anar al cole. Un dia jo li vaig dir als meus pares que no volia anar (no van fer res, bo, si, riure) i si ell m’ho diu … Uff! No se que pensar. Al món rural tampoc es tan fàcil, aquí si no tens cotxe et quedes en casa sempre i no t’explique si hi ha boira. Ànims bonica! El que li doneu a casa es molt important.

  4. Molts ànims! Jo em trobo igual que tu. Enguany ens toca decidir escola. Tot i que no tenim la problemàtica dels punts a la ciutat ens trobem amb que si vull que el meu fill estudi al poble, només tenim una opció. I si mirem altres escoles… suposa que el nen no tindrà els amics aquí i es perdrà part del que volem oferir-li visquent al poble… Com tu has dit: ” per-inscripcions… aaaaah!!!”
    Ben segur que en Bernat entendrà la desició que acabeu prenent. Molta sort en l’assignació!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s