Molt bé

Fa unes setmanes vaig llegir aquest article que va penjar l’Ariadna al seu blog (i en aquesta entrada ella també en parla) i el vaig imprimir, el vaig portar a casa i en vam estar parlant amb el meu company. Després vaig començar a escriure aquesta entrada però em va quedar a mitges perquè no aconseguia escriure quelcom més o menys estructurat i entenedor.

Ahir, una amiga va compartir això al seu Facebook: un manifest (recullen signatures i tot!) contra el xantatge nadalenc (aquest títol li he posat jo), contra les frases de “els Reis t’estan vigilant”, “si et portes malament els Reis no et duran regals”… i vaig recordar aquest esborrany que tenia oblidat i he intentat enllestir-lo per publicar-lo.
Constantment diem “molt bé” als nostres fills. Però ho diem quan fan coses com menjar sols, posar-se les sabates, recollir les joguines, ens ajuden a parar taula. I quan estan enfadats? i quan llencen totes les joguines a terra? i quan no es volen vestir? o quan ens peguen?

Això no és “molt bé”? I aleshores què és, “malament”? Els nostres fills actuen “malament”? No puc concebre que un infant com el meu fill “es porti malament”. Totes i cadascuna de les coses que fa les fa “bé” o més aviat, les fa i prou. Hi haurà coses que A MI no m’agradin tant, que em cansin, em molestin, m’irritin… però no crec que estiguin “mal fetes”. Ell és un infant de 28 mesos i fa coses d’infant de 28 mesos. I dins d’aquestes coses també entra estar enfadat, rabiós, frustrat, de mal humor… També entra no voler fer les coses que jo crec que s’han de fer, o llençar tot un plat de sopa pel terra, ja sigui per experimentar què passa quan la sopa cau a terra, ja sigui per experimentar quina cara posa la mama quan llenço un plat de sopa pel terra…

Això no vol dir que no li haguem d’expressat als nostres fills que una cosa que fa ens molesta, o que si llença el plat a terra queda tot brut, el plat es trenca i després tenim una feinada a recollir-ho tot. I això tampoc vol dir que no haguem de mostrar als nostres fills que ens els estimem, que ens agrada com són, que ens admiren les coses que fan, que descobreixen, el seu aprenentatge (i totes les coses que ens ensenyen cada dia!).

Però estic farta de sentir que em pregunten si el meu fill es porta bé, si és bo… què vol dir això?

I encara pitjor, estic farta de sentir com es qualifica i etiqueta a nens i nenes de “dolents”, o les típiques frases de “et pren el pèl”, ” se la sap llarga” i un llarg etcètera.

Jo em miro el meu fill. Quan juga, quan m’explica coses, quan s’enfada, quan plora. El miro, l’observo, i no puc concebre que algú pensi que es porta “malament” (i no ho dic perquè sigui el meu fill, ho faig extensible a TOTS els infants del món!)

Anuncis

2 pensaments sobre “Molt bé

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s