L’alimentació d’un nen vegà més enllà de la teta.

Després de llegir al blog de “La bruja vegana” una entrada sobre com va fer la introducció de l’alimentació a la seva filla (vegana) vaig pensar que era una molt bona idea.

Quan vols fer la introducció de l’alimentació del teu fill o filla i les pautes del pediatra no et valen (perquè ets vegetaria o vegà, perquè penses que ho vols fer més a poc a poc, perquè no li vols donar triturats al teu fill, o tots 3 motius a la vegada 🙂 ) et trobes una mica perduda. Per desgràcia a la majoria dels CAPs tenen unes pautes que et donen escrites, i no pots sortir d’aquí. Si busques consell o suport professional per fer-ho diferent, només reps cares de sorpresa, retrets o intents de culpabilitzar-te.

En el nostre cas, quan el Bernat tenia 4 mesos i vam anar al CAP a fer la revisió, la infermera ens va donar uns papers amb unes pautes d’introducció de l’alimentació. Per començar, en contra de les recomanacions de la OMS i de l’Associació Espanyola de Pediatria (per citar només dos organismes oficials), es començava a introduir els “sòlids” als 4 mesos, quan les recomanacions són de fer lactància exclusiva (ja sigui materna o artificial) fins als 6 mesos. En segon lloc, introduïa molts aliments de cop i barrejats (papilla de poma+pera+plàtan o de pastanaga+mongeta+ceba+patata+carbassó). En tercer lloc, de seguida reduïa molt la lactància i al cap de dos mesos se suposava que el bebé ja havia d’esmorzar papilla de cereals, dinar verdura, berenar fruita i sopar cereals o verdura. I a part no contemplava per cap banda què fer si no li volies donar carn ni peix al teu fill.

Font: vegetarianismo.net

Nosaltres a la infermera li vam dir que començaríem als sis mesos, i que érem vegetarians i que de moment el nostre fill també ho seria. I no ens va saber dir res. No ens va saber aclarir què passava amb les proteïnes, si podíem introduir els llegums una mica abans, què passava amb el tofu etc.

Així que vam decidir informar-nos i tirar pel nostre compte. Vam parlar amb mares i pares de fills vegetarians i vegans, vam buscar informació i recomanacions de la Unión Vegetariana Española (i els vam fer consultes per mail que van contestar molt ràpid, gracies!!). També em vaig comprar el llibre “Niños vegano felices y sanos” escrit per David Román.

Potser els dos dubtes majors que vam tenir van ser la B12 (que teníem clar que s’havia de suplementar, però en quina quantitat? a partir de quin moment la B12 que rebia a través de la llet materna no era suficient?) i el DHA, que a sobre sembla que tampoc hi ha unanimitat entre els experts.
Finalment vam comprar un suplement de B12 per a nens, que vam començar a donar-li quan la seva ingesta d’Alimentació Complementària va començar a ser una mica significativa (als 8 o 9 mesos?) i un de DHA que de tant en tant li donem (quan hi penso…).

En general, crec que vam aconseguir fer la introducció amb molta calma, sense presses, deixant que fos el Bernat qui marqués el ritme, tant pel que fa a la quantitat com per la varietat. Vam passar bastant de recomanacions de cap tipus (entre altres coses perquè a cada banda et diuen una cosa diferent) i no sé si vam cometre alguna temeritat, però no hem tingut cap problema d’al.lèrgia, ni cap aliment que li sentés malament, ni tant sols s’ha ennuegat mai (cosa que d’altra banda em sembla normal i que els infants tenen els seus mecanismes per expulsar el trosset de menjar sense problemes).

Potser, ho haig de dir, vaig tenir algun moment personal de “crisis” quan no podia evitar mirar el que “se suposava” que havia de menjar i el que realment menjava. Fins als 8 mesos (o més! ja ni ho recordo) el Bernat menjava TETA i potser rosegava un bastonet de pa, o una tortita d’arròs, o mig plàtan. I fins bastant més enllà de l’any no va començar a menjar amb una certa regularitat (esmorzar, dinar, berenar i sopar). De fet encara ara hi ha algun dia que no dina o no sopa.

Sopant al balcó, tomàquet amanit, hamburguesa vegetal i macarrons amb samfaina.

Però el Bernat sempre ha estat (i és!) un nen sa, content, actiu… i això és la millor prova que estava menjant el que necessitava! Penso que, en aquest aspecte com en d’altres (la teta, el dormir…) optar per la via del respecte i d’adaptar-nos als seus ritmes i necessitats ha funcionat mil vegades millor que si haguéssim intentat que ell s’adaptés a les nostres. Per exemple en la pauta del CAP fixen uns horaris i quantitats molt estrictes del que se suposa que ha de menjar un nadó de 6 o 7 mesos. Pretendre una cosa així només pot ser una font de problemes, conflictes  a cada àpat, infants que avorreixen el menjar, plors, llàgrimes i crits 😦

M’encanta veure la curiositat del Bernat per provar coses noves, com li agrada ajudar a preparar els àpats, a tallar verdures… I també m’agrada veure com els infants, si no els condicionem nosaltres (amb els nostres hàbits imposats o amb “aliments” com galetes plenes de sucre, la xocolata etc) són capaços d’escoltar molt més el seu cos. Potser es poden passar una setmana menjant quilos de cogombre i dues setmanes després, no voler ni olorar-lo, però si ho mires globalment, mengen variat, aliments calòrics per “aguantar” el seu ritme de joc i corredisses, més fruita a l’estiu etc Per exemple, el Bernat és un nen calurós. Li agrada el menjar gairebé fred (ahir mateix es va menjar tant a gust uns macarrons freds de la nevera perquè no va voler que els escalfés), li ha costat molt menjar sopes i purés (i han de ser tèbies!), i si a l’estiu es pot passar el dia menjant coses crues com fruita, cogombre, tomàquet, pebrot… a l’hivern, com a molt, potser et demana plàtan i algun dia poma.
I aquesta és la nostra experiència pel que fa a la introducció de l’alimentació complementària del nostre fill. Volia deixar-la escrita, com he dit, perquè de la mateixa manera que nosaltres al principi ens vam sentir perduts, penso que pot servir a alguna altra família que estigui en una situació semblant a la nostra fa gairebé dos anys.

 

Per acabar, voldria deixar alguns enllaços per si poden ser útils a algú.

Vegetarianismo en niños i Necesidades de B12 en niños (sean o no vegetarianos) del nutricionista Julio Basulto.

Article a la web de la UVE sobre Dieta Vegana para Niños y bebés i en general, l’enllaç a l’apartat de nutrició de la web de la UVE.

I per suposat el seguit d’articles que va escriure la Lucia de Dime que Comes sobre nens i nenes vegetarianes i que ja us vaig enllaçar en aquesta entrada.

 

Anuncis

4 pensaments sobre “L’alimentació d’un nen vegà més enllà de la teta.

  1. Moltes gràcies Júlia! i també m’alegro que et satisfés l’atenció rebuda pel grup de nutrició de la UVE.
    Si els serveis públics de salud possesin a cada PAC un dietista, les families com la teva podríen ser atesses per un profesional especialitzat i rebre unes recomanacions adaptades al seu estil de vida, i al seu fill, i ningú hauría de passar ansia per coses tan fácils, ni escarrasar-se a buscar informació fiable.
    Però sembla que de moment res de res 😉

    • Sí, Lucía. Em vaig sentir molt ben atesa per la UVE. Tant durant l’embaràs com després (temes de b12 etc). Moltes gràcies!

      I el que dius dels CAPs tens tota la raó. Els pediatres o les infermeres (generalment són aquests les que et donen les pautes) no en saben més enllà del que tenen escrit al paper (que a més ja em sembla qüestionable) i si surts “de la norma” (tant si ets vegetarià com si per exemple tens una intolerància a la lactosa o el que sigui) no saben respondre les teves preguntes, ni ningú et pot orientar. És una pena que ens haguem de buscar la vida per altres bandes (No té res a veure però el meu company té còlics de ronyó i el nefròleg li va dir que no podia fer res; però va demanar hora -pagant, clar!- amb una noia nutricionista -i vegana!-i li va donar pautes alimentàries).

  2. Em sembla molt interessant la teva experiència. Saps que només pel fet d’haver seguit amb les vostres idees el fet d’haver hagut de recórrer un camí més llarg haurà “aplanat” el camí d’altres famílies que vagin darrera vostre, sigui per temes de lactància o veganisme.
    M’encanta trobar que has fet entrades noves al FB!!

    • Últimament tinc poc temps i només poso receptes però tinc pensades unes quantes entrades de l’apartat “criança”, que són les que més m’agraden (una arran de llegir-me el llibre de la Rosa Jover que em vas deixar que ENCARA no he pogut acabar, grrrrr).
      I sí, per això ho penjo, perquè a mi m’ha anat molt bé tenir amics amb nens vegetarians i vegans i compartir experiències.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s