#desmontandoaEstivill

Avui no tenia pensat publicar res però he vist que és el Dia Mundial per un Son Feliç i que hi ha una iniciativa a la xarxa d’escriure entrades a blogs, twitter, facebook i altres, sota l’etiqueta “#desmontandoaEstivill”

Com que és un post improvisat i fet a corre-cuita només diré que:

-Des del moment que va néixer (bé, des del minut 30 aproximadament, ja vaig parlar del meu part :-() li vaig fer un lloc pel Bernat al meu llit (camilla al principi) i quan vam arribar a casa al nostre llit.

-Que gràcies al collit he pogut resistir 2 anys de lactància, amb preses constants a les nits. Si m’hagués hagut d’aixecar cada nit, cada 3 hores a donar-li el pit en una altra habitació, us asseguro que hagués parat boja i segurament hagués acabat donant-li un biberó.

-Que gràcies al collit ni sé les vegades que es desperta a la nit (ni ho vull saber) i puc descansar mínimament bé i després anar a treballar.

-Que el Bernat sempre s’adorm amb el pit o amb carícies o donant la mà o explicant un conte, o a coll…

-I sobretot, sobretot, que és fantàstic i meravellós veure el teu fill dormint plàcidament, o poder agafar un peuet o tocar la mà quan me’n vaig jo a dormir, o despertar-nos junts al matí i dir-nos bon dia.

-I que el senyor Estivill té algun tipus de trastorn o trauma que fa que odïi tant als infants, que espero algun dia es descobreixi.

Advertisements

Un pensament sobre “#desmontandoaEstivill

  1. Doncs si noia!
    i aprofito el teu blog per escriure la meva…

    Tinc dos fills,la Itzà i el Bru, desde el 1er moment tots dos han dormit al meu costat, és una de les millors coses que he viscut per molts motius:

    1- tal com dius tu Júlia, han mamat les vegades que han volgut i no m’he hagut d’aixecar i desvetllar-me, amb un gir tots dos acoplats i descansant.

    2- he estat molt però molt més tranquila quan s’han trobat mal·lament tenint-los amb nosaltres, i ells han dormit molt millor

    3- En Bru encara s’adorm acariciat-nos el cap, el braç, la cara, llegint contes, cantant o explicant-nos com ha anat el dia…s’adorm (igual que la Itzà) tranquil, feliç, confiat…

    4- Tant un com l’altre han anat a dormir a casa d’amics i mai han tingut cap problema en adaptar-se.

    5- Felicitat és el que sento cada vegada que al despertar veig als meus fills quan encara algun dia decidim compartir el llit, aixecar-nos amb el seu somriure tot i que a la nit em mengi alguna patada jjj, per mi no te preu. Si no és ara no serà mai aquest compartir. Dormir i crèixer d’aquesta manera m’està demostrant cada dia (mal li pesi a algunes veus que m’han criticat molt) que els ajuda a sentir-se acompanyades, estimades, compreses…i a poc a poc agafen la seva autonomia…

    6- El Sr Estivill (per dir-li d’alguna manera) és clarament un transtornat -torturadors de criatures.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s