Sobre lactància (materna!)

Crec que he tingut la gran sort que la lactància del meu fill hagi transcorregut (i transcorre, que encara dura!) sense cap problema. El meu fill es va enganxar a la teta en un temps raonable (no en la recomanable primera hora -un dia escriuré sobre el meu part!- però sí en les primeres hores), va anar agafant pes regularment, no he tingut ni una mastitis, ni mitja clivella, ni crisis de lactància… quan em vaig reincorporar a la feina el meu fill ja tenia 14 mesos i menjava sòlids… Perquè el que he pogut observar ja sigui per comentaris que m’han fet la infermera o la pediatra del CAP, experiències d’amigues meves, testimonis que he llegit en webs…fa posar els pels de punta!!

La desinformació (sóc bona persona i vull creure’m que és només desinformació) que hi ha a l’entorn de la lactància materna és brutal, i aquesta desinformació és moltíssimes vegades la causa principal d’una lactància que fracassa. I no vull culpabilitzar a les mares, ni molt menys, em queixo, sobretot, de les informacions errònies que transmeten metges, llevadores… i també sogres, àvies o veïnes. Bé, i també dels segles i mil·lennis de patriarcat que han fet que les dones ja no confiem en els nostres cossos i en les nostres capacitats.

Em bull la sang quan sento segons quines històries. Des de pediatres que diuen que a partir dels 6 mesos -o els 4!- la llet materna és aigua i ja no alimenta o metges que recepten qualsevol medicament inofensiu a una mare lactant i li diuen que ha de deslletar al seu fill, passant per les tiranies de les maleïdes corbes de pes i la mala utilització que se’n fa, per dir unes quantes coses.

Aquest hivern he estat fent el curs de formació per a assessores de lactància de la Federació Catalana de Grups de Suport a la Lactància que m’ha servit per aprendre moltes coses però també per veure quant em queda per saber, així com per conèixer grans dones, grans assessores que fan una tasca voluntària imprescindible, o llevadores, pediatres, infermeres, que tenien la voluntat de formar-se per poder oferir un servei i assessorament millor. I alhora m’ha servit per constatar que el panorama, a la que t’allunyes una mica de “la secta de la teta” és bastant desolador, que els testimonis de males experiències, de consells erronis etc són molts i que queda molta feina per fer.

 

 

Nota: potser tocaria fer una nova entrada sobre el programa de divendres de Baby Boom de La Sexta i la terrible realitat que ens mostra, però crec que ja passo.

Advertisements

5 pensaments sobre “Sobre lactància (materna!)

  1. Aquest és tot un temón…
    Jo tambè he tingut la sort de tenir dos fills que al poc de nèixer ja estàven mamant amb delit i pujant de pes amb normalitat, lun durant dos anys i l’altre 2 i mig. He viscut l’alletament molt possitivament i m’agrada recordar com em sentia donant-lis el pit, com m’ha fet conèixe’m i crèixer, però tambè és cert que he viscut a la vora veritables crueltats, de pediatres sobre tot, amigues que sortien plorant de la 1a visita i amb la llet de pot al cotxet, amb un sentiment de culpabilitat a sobre perquè segons la de torn la criatura no estava agafant el pes que tocava…per a mi aquesta és una forma brutal de tortura emocional.
    A mi com a tu tambè em bull la sang i m’alegro que hi hagin professionals que s’esforcin per transmetre seguretat i coneixements, menys mal…

    Una abraçada

    • Si Sandra, clarament, per això ho deia…depen d’un munt de coses i no només de que vagi rodat (tot i que això compta molt evidentment) però quan després d’un any la teva opció és continuar donant el pit, llavors l’entorn proper, parlo fins i tot de dones que han donat el pit però “el necessari”, avies que t’acusen de malcriar i etc…tambè es fa molt difícil. Encara avui dia i ha molta ignorància al respecte i costa molt com tu dius trobar el suport adequat.

  2. Jo he tingut força sort, o potser pq la gent que em coneix sap que tinc “mala llet” quan se’m qüestiona alguna cosa que faig i que crec que està bé, però en els 4 anys que he donat el pit al nen, quasi ningú m’ha fet comentaris despectius… i he alletat per tot arreu, al carrer, bars, per tot… Però sé que hi ha molta feina i espero algun dia poder contribuir a la causa, assessorant o com sigui…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s