Baby què???

Imatge extreta de la web d'El Parto es Nuestro.

Divendres passat (27 d’abril) a La Sexta estrenaven un “programa-documental” (reallity?) sobre parts anomenat “Baby Boom“. N’havia vist algun anunci i em cridava l’atenció. Al final entre arribar a casa, sopar, posar el peque a dormir… vaig encendre la tele a les tantes i ja estava començat. Vaig aguantar 10 minuts com a molt i vaig haver d’apagar la tele de la mala llet que m’estava agafant.

Pel que vaig deduir en el programa es mostrava “el dia a dia” en la maternitat d’un hospital (després he sabut que es  tracta del Gregorio Marañón de Madrid), els parts, la feina de les llevadores, els i les ginecòlogues etc.

En els màxim 10 minuts que vaig aguantar vaig veure: una dona parint, acompanyada del seu marit (pel que em va semblar havia tingut una o dues cessàries prèvies i desitjava tenir un part vaginal) estirada en una camilla (la dona s’havia posat de cantó, suposo que així suportava una miqueta millor les contraccions) completament dil.latada i amb unes ganes d’empènyer terribles (quan estàs parint i et vénen ganes d’emènyer no hi ha res a fer, HAS d’empènyer!). L’habitació estava plena de gent (potser 3 o 4 persones passejant per allà, parlant, remenant instrumental, entrant i sortint) les llums enceses a tope, i una llevadora li diu a la dona que encara no empenyi. La dona li diu que no pot, que és ella (la seva filla) la que està empenyent. La llevadora comença a cridar que li portin les “perneres” i que la dona s’esperi. Ja no vaig veure més però el que segueix és evident: dona obligada a estirar-se boca amunt, amb les cames allà posades, empenyent quan la llevadora vol… en fi…

I el segon (fragment de) part que vaig veure era una dona que volia part natural. La llevadora li pregunta quant s’ha engreixat durant l’embaràs (20 kg) i quan va pesar ella al néixer (4kg i pico). A part de fer algun comentari despectiu, la llevadora decideix que el bebé serà molt gran, que segurament caldrà utilitzar instrumental i que per tant s’ha de posar l’epidural. L’escena següent és la dona, en ple part, totalment fora de joc, i dient-li al seu company amb cara de derrota “doncs que em posin l’epidural”. Mentrestant, es veu la llevadora com surt de la sala i al passadís es troba amb companyes seves i se’n riu de la dona i dels 20 kg  de pes que ha agafat.

En fi, m’hagués agradat que la primera entrada del blog sobre parts fos una entrada bonica, explicant alguna bona experiència, posant un bonic vídeo d’un part natural, d’una dona respectada, d’un nadó que arriba al món en un entorn de tranquil.litat i afecte, però la realitat és una altra. Els parts a l’Estat espanyol són així, a les dones als hospitals se les tracta així, i el pitjor de tot, ho tenim tant acceptat que els de La Sexta en fan un programa, no de denúncia, sinó de “emocioneu-vos totes amb aquestes imatges tant precioses”.

Per acabar, us deixo alguns enllaços de blogs de persones que han sabut expressar molt millor que jo la crítica a aquest programa.

Alba Padró. Les coses poden ser diferents.

Mimos y Tetas. ¿Con ese Baby Boom como quieren baby boom?

El Patro es nuestro. La evidencia en “Baby Boom”

Jesusa Ricoy-Olariaga. Indignada desdel útero: Baby Boom o la vergüenza de ser española.

Anuncis

6 pensaments sobre “Baby què???

  1. Ostres noia, jo no l’he vist però crec que me’l puc estalviar ja en porto massa de mala llet a sobre…
    Per sort tambè hi han parts naturals a l’hospital, el del Bru (ja que no va poder ser a casa com la Itzà) va ser a la mater i tinc molt bon record, evidentment amb molts matissos però al final l’experiència (al no ser el 1er) i la sort de trobar unes llevadores amb ganes i una obstetra tambè amb ganes va fer que tot anés rodat…

    Un dia si vols t’ho explico.

    Muuuaaaks i merci per aquest blog que segur serà un bon lloc per compartir.

    Eli

    • Eli, hi estic d’acord. Recentment he tingut notícia de dos parts naturals molt xulos, un a St Joan de Déu i l’altre a l’Hospital de St Boi.
      Sé que, per sort, no tots els parts són com els del programa, però per desgràcia la immensa majoria sí.

      • Si…ho se, és una pena i posa de molta mala llet, de fet un dels motius principals per decidir part a casa va ser justament la mala experiència de dues dones molt properes, això i aquesta sensació de que els hospitals son per quan estàs malalta i no per portar una vida…

  2. Primer de tot moltes felicitats pel bloc!! Se’n va directament a “preferits” :))). Ja saps que estaré súper enganxada, ja que quan he llegit el “sobre mi” ho podria haver escrit jo perfectament (canviant la data de naixement dels nens, els interessos són els mateixos :P).
    Sobre el tema… bufff, és que no pararia. Les bloggers professionals ja heu dit el que jo penso i ben redactat. Efectivament el meu part (a Sant Boi) no va tenir RES a veure. Els “peròs” que jo posaria al meu part (via, monitorització obligatòria tot i que em permetia el moviment…) són “privilegis” comparats amb el que va mostrar aquest programa.
    No sé si a Catalunya hi ha una mica més de tendència a anar millorant, i penso que si una cosa bona pot arribar a tenir aquest programa és que igual posa les cartes sobre la taula i algú diu “prou” i comencem a canviar el xip.

    Per cert, jo sí que el vaig mirar sencer… sóc addicta als parts, encara que pateixi pel que veig i ho critiqui m’encanta veure un naixement, encara que sigui per reflectir la crua realitat. I m’agrada saber “lo que se cuece”… En altres circumstàncies potser jo també m’hagués pensat que era “normal” tot allò, i ara sé que no i ho puc dir amb una mica de coneixement de causa.

    Ah, i si el tracte amb la mare era aquest, no em vull imaginar què passa amb el nadó…pel que es pot veure 3 de 3 parts amb 0 pell amb pell, 50.000 persones “pululant” al voltant de la família durant els primers moments junts… bé, paro…

    Quines ganes d’una nova entrada :).

  3. En primer lloc, enhorabona per hver-te animat a escriure!
    Jo també vaig flipar quan van començar-se a riure de la noia que havia agafat 20 kilos. I si haguèssis vist l’últim part… ufff, aquella nena si que no tenia ni idea del que era un part i tela com la tractaven… Jo vaig pensar: quan tingui un segon fill, a aquell hospital fijo que no voy!

  4. Retroenllaç: Violència obstètrica « fentpensantdient

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s